En els temps que corren és difícil trobar camps de futbol, fins i tot en pobles del Maresme, que no comptin amb una tribuna que tingui una “visera” en la qual poder-se resguardar de la pluja quan aquesta decideix caure en el moment que s’estan jugant els partits. Ja se sap que el futbol és esport d’aire lliure i que els jugadors estan sotmesos a les inclemències meteorològiques, però una altra cosa és que ho hagin de suportar els aficionats, que, amb la comoditat de veure futbol per la “tele”, acaben per no anar a veure al principal equip de la ciutat.
Es pot dir que ni la situació econòmica actual ni l’esportiva del CE Mataró, estan boiants, però en èpoques de bonança tampoc es va fer res, i d’aquesta manera un club que ha complert 100 anys continua tenint el camp igual que quan es va inaugurar en la seva situació actual, ara ja en fa 77 anys coincidint amb l’apertura de les Rondes.
Des d’aquell moment s’han anat fent algunes obres de millora, i als anys cinquanta, una època en la qual el camp registrava plens impressionants, es deia que el Camp del Mataró era dels més bonics de Catalunya... però els temps han anat passant, les grades s’han anat degradant i continuen sense tenir una bona visera. I així, els pocs aficionats que resisteixen, ara fa quinze dies, a part de rebre una pluja de gols, una vegada més van haver de suportar l’aigua que els queia al damunt. Ara fa uns anys, quan es jugava a 2a B i es projectava un nou camp per al CE Mataró, no se’n parlava, però ara, veient que això ha passat al bagul dels “projectes no consumats”, estaria bé tornar a pensar-hi, perquè no queda massa bé que la gent s’hagi d’aixoplugar sota l’altell que es va fer per col·locar les càmeres de TV o sota el passadís que porta als vestidors.
