Aprofitant que són festes nadalenques i que el sucre es preua i va buscat, el cantant català Joan Dausà ha fet pública una nadala que canta juntament amb Sara Pi –apuntin aquest nom i escoltin la seva veu, val molt la pena– que es fa dir ‘Si ens veiessis’. Es tracta d’una d’aquestes noves nadales en la que una família celebra el Nadal i es dirigeix a una persona que ja no hi és. Un hàbit prou digne de les festes i el traspàs d’any, habitual ara que seurem a taula i passarem comptes al que ha estat aquest 2012.
‘Si ens veiessis’ també és el que podrien haver dit els milers de ciclistes que el passat cap de setmana van homenatjar amb una marxa Iñaki Lejarreta, ciclista campió d’Espanya de mountain bike i diploma olímpic a Beijing que va morir atropellat per un conductor drogat. El món ciclista altre cop colpit, altre cop denunciant que a la Península és on més ciclistes moren a la carretera. Una xacra.
El comiat a Lejarreta –nebot del mític Marino– va ser quasi gremial, des del ciclisme cap al ciclista, multitudinari i sentit, però limitat al món de les dues rodes. Els mateixos dies l’entrenador del Futbol Club Barcelona torna a estar de baixa per allò que a vegades no sé per què coi li diem una “malaltia lletja”. L’unanimitat mediàtica a l’entorn del ‘Ànims Tito’ serveix perquè de la mà del ressò que té el futbol transcendeixi que, per Nadal i durant tot l’any, hi ha coses molt més importants que un gol, un segon menys, un centímetre més o una bona defensa.
A veure qui és el guapo de pensar en els deliris d’un portuguès o els gols d’un argentí quan amb algun motiu se senti proper al missatge del ‘Si em veiessis’. Ja que per aquestes dates tot agafa una transcendència fins i tot exagerada, farem bé de separar pomes i peres i no perdre l’oremus pel que no toca. Valorem l’important i gaudim amb l’esport. I que el 2013 sigui un gran any.
