Aquests dies tothom parla i molt d’un Lionel Messi que està trencant rècords i que fa els gols quasi sense voler. Però clar, de Messi només n’hi ha un, i és perillós pensar que qualsevol nen que destaca una mica quan comença a jugar serà un Messi.Està clar que per aconseguir que molts facin cultura física i esport fa falta que uns pocs realitzin proeses sorprenents, però s’ha de demanar als responsables de la base esportiva que treballin per tal que l’esport sigui un instrument de formació de persones i no de campions.Com a exemple, ens agradaria citar un escrit modèlic, que ens van fer arribar, en el qual els joves jugadors de la UE Cirera, el dia de la presentació, feien arribar unes “exigències” als seus pares i entrenadors.
En ell demanen als pares que els ensenyin a ser puntuals als entrenaments i als partits; que els ajudin a complir amb la responsabilitat adquirida en signar la fitxa; que els ensenyin a posar la roba a la rentadora, a netejar les botes i a preparar la bossa, perquè d’aquesta manera si falta alguna cosa serà culpa només seva; que no critiquin la tasca de l’entrenador davant d’ells, i que si en tenen queixa que li vagin a parlar quan el nen no estigui present; que no critiquin tampoc l’actuació dels àrbitres, ja que ells n’aprenen molt ràpid a fer això, i finalment que no es dediquin a donar-los indicacions mentre juguen, ja que només haurien de sentir les de l’entrenador.
Als entrenadors també els dediquen una frases recordant-los que estan allà per passar-ho bé, fer amics i créixer fent esport, i els demanen que els ensenyin a jugar i no a guanyar partits, que els felicitin quan ho fan bé i que els animin quan una cosa no surti bé i que els ho facin treballar a l’entrenament. I acaben amb una frase molt simptomàtica i instructiva: “I a més recordeu que tinc dret a no ser campió”.
