De poques coses s’han parlat més aquesta setmana que de l’adéu de Pep Guardiola de la banqueta del Barça. Inclús la crisi ha quedat una mica eclipsada per aquesta decisió de qui durant els darrers quatre anys ha fet la crisi més passable als aficionats blaugranes, que en som molts a casa nostra.
El mateix Pep Guardiola que fa només cinc temporades venia gairebé cada setmana a veure els partits del Club Esportiu Mataró. I ho feia molts cops amb la companyia de qui serà el seu successor, el Tito Vilanova. No és que s’hagués tornat seguidor del Mataró, sinó que d’aquesta manera veia de prop els rivals que li venien la setmana següent al que llavors era el seu equip: el Barça B. I ho feia amb el màxim rigor i professionalitat. Per a ell entrenar un equip B no volia dir ser un entrenador de “Sèrie-B”.
Per a ell era el pas previ al que li va venir al cap de poc. I com que va continuar fent-ho tot amb el mateix coneixement, seriositat i encert... i llevant-se “d’hora, ben d’hora” li ha anat com li ha anat. Ha fet història. I ara deixa pas al seu segon. ¿Qui millor que el Tito quan tothom volia la seva continuïtat?
Ara és temps de recordar el dia que el Pep i el Tito van jugar al camp del Mataró. Va ser el setembre del 2007, i el partit va acabar amb triomf blaugrana per 1-3. El Mataró va marcar ben aviat, al primer minut, però els blaugrana van reaccionar a la represa amb un canvi tàctic que va ser la clau del partit. Guardiola va variar el seu dibuix tàctic per passar a jugar amb un 3-4-3 que va ser letal, i amb dos gols de Víctor Vázquez (ara al Bruges) i un de Guerra van donar el primer triomf fora de casa als deixebles del Pep i el Tito, que evidentment havien preparat el partit com tocava. Molta sort als dos!
