En Sergi Garcia va ser nadador a Premià, va estar becat durant dos anys a la Blume i de la seva carrera en destaca el campionat d'Espanya cadet. Després va estudiar INEFC, convençut que volia ser entrenador. Els últims set anys també ha estat professor al Tecnocampus i ara està introduint la investigació i la ciència a l'entrenament, estudiant un màster d'alt rendiment de natació científica, intentant aportar el seu granet de sorra amb la seva experiència "per intentar millorar els entrenaments i optimitzar tot el procés".
Està al CN Mataró des del 1996, on fins al 2002 va dirigir categories inferiors. Després de dos anys fora fent altres tasques, va tornar el 2004 com a Director tècnic i entrenador de l'equip absolut, fins al 2018. Aquest últim any, ja que el club tenia un equip molt gran i internacional d'aigües obertes, es va fer una reestructuració apostant per la disciplina, passant a ser-ne l'entrenador específic. L’última fita assolida ha estat aquest cap de setmana, en quedar campions d’Espanya.
Com valores els resultats d'aquest cap de setmana?
Si mires la classificació general, ser el millor club d'Espanya en aigües obertes en categoria masculina, està molt bé. Això diu molt del potencial que tenim i la trajectòria que estem agafant els darrers anys. Som un grup fort que està lluitant per totes les proves i estem a dalt.
I a escala individual?
Ja vam anar a França fa dues setmanes on ens jugàvem les places pels campionats internacionals. En canvi, aquest campionat d'Espanya, a diferència d'altres anys, no servia per això. Per tant, ja hi arribàvem amb els deures fets. Per això l'hem plantejat com de preparació. Dins aquesta situació, en Guillem Pujol va baixar el matí anterior de Sierra Nevada, on estava entrenant, i va competir molt cansat. I en Roger Coma i l'Eric, per la seva part, van estar dues setmanes entrenant a Mataró però també estaven acabant els estudis. Tot i això, tots van estar lluitant a davant.
Ja són 6 campionats d'Espanya seguits. Es diu de pressa, però segur que el treball que hi ha darrere ocupa un munt d'hores...
Evidentment, la disciplina d'aigües obertes requereix nedar molts quilòmetres, perquè les proves després són d'1 hora aproximadament quan es fan 5 km, o dues hores als 10 km. Per poder aguantar aquesta alta intensitat es necessita molt entrenament. Es fan de 10 a 11 sessions a la setmana, dues per dia excepte dimecres i dissabte, que se'n fa una, o diumenge, que es descansa, i són sessions d'unes dues hores o dues i mitja. Estem parlant de 25 hores a la setmana de nedar, més tres hores de gimnàs.
Es treballa en aigües obertes?
No, el 95%, per no dir el 99%, es fa en piscina.
I el canvi d'espai no es nota, a l'hora de nedar?
No gaire. Hi ha gent que es desenvolupa millor que altres quan es neda fora, però l'entrenament base es fa a la piscina. En llocs on tens llac o mar, com nosaltres a Mataró, pots fer alguna sessió exterior, però pel que fa a les adaptacions fisiològiques que realment volem perquè l'esportista estigui el més fort possible, la feina es pot fer tranquil·lament en piscina.
El mar no és molt diferent?
La disciplina està derivant cap a buscar zones bastant tranquil·les d'aigua, ni mar obert ni moltes onades. Es busquen llacs, canals, zones del mar poc mogudes... Quan estem en aigües tranquil·les, el resultat és més similar a quan estem en una piscina. En canvi, quan es neda al mar i les condicions són més desfavorables (onades, fred, vent...), hi ha nadadors menys tècnics o forts que es defensen molt bé. Nosaltres ho entrenem una mica, però estem veient que no és un dels factors determinants.
Pel que fa a Guillem Pujol, ara el pròxim objectiu és el Campionat del Món de Gwangju (Corea del Sud), amb la prova d'aigües obertes del 13 al 19 de juliol a Naju?
Sí, després del Campionat d'Espanya ja va tornar a Sierra Nevada, on m'he incorporat a ell. Entrenarem 14 dies aquí, per després anar al Japó a fer 10 dies d'entrenament d'adaptació a la calor, i per últim a Corea per fer el mundial.
Veieu possible la classificació pels JJOO?
L'objectiu principal és fer el millor paper possible. És la primera opció que hi ha per poder optar als Jocs i estem treballant per estar cada cop més a prop, però el sistema classificatori és molt exigent. Els primers 10 classificats del Mundial obtenen plaça, i estar dins el Top10 quan en Guillem com a molt ha aconseguit la 18a plaça a una copa del món és complicat. Si no ho aconseguís, tindrà una altra oportunitat l'any 2020, que serà el preolímpic, on es disputaran 10 places més. Allà és on crec que podria tenir més opcions. Però anem per competir, així que no descartem res.
I amb en Roger Coma, com es presenta el Campionat d'Europa júnior, a Račice (República Txeca), del 2 al 4 d'agost de 2019?
En Roger està al seu últim any júnior, i l'any passat va quedar 5è al Campionat del Món júnior, cosa que està molt bé. Ara hem d'aconseguir que pugi al podi, i inclús jo li parlo de quedar campió d'Europa. No sabem què ens trobarem, és una disciplina que està en auge i surten jugadors molt bons de tots els països i tindrem molta competència. Però si ha quedat 5è del món, perquè no pot optar a ser campió?
El CNM està apostant molt per aigües obertes.
Hi ha quatre nuclis d'entrenaments molt importants a Espanya, el CAR de Sant Cugat, un centre a Pontevedra, un altre al centre d'Andalusia, i després el nostre club. És com si fos un centre, tot i que no tenim res a veure amb la Federació Espanyola. Però com a qualitat d'entrenaments i resultats, estem a l'altura. I per això hem decidit apostar amb la meva figura exclusivament per les aigües obertes. I molts nedadors em truquen dient que volen venir a entrenar aquí.
Què és el que més t'agrada d'aquesta disciplina?
Per una banda, el nadador. No es pot obligar ningú a fer aigües obertes, si ho fa, és perquè el nadador ho vol. Quan surt d'un mateix escollir aquest camí, ja és important. És un itinerari dur i difícil i no tothom ho pot fer, s'ha de tenir certes característiques. Són esportistes molt nobles, lleials, treballadors, bastant autònoms i amb una força psicològica molt important. Els has de dirigir, però no has d'estar molt a sobre. I una altra vessant que m'agrada molt d'aquest món és quan es treu la competició de la piscina, on hi ha molts nervis i ansietat, que en passar a aigües obertes desapareix. Estàs envoltat d'una muntanya o un riu, hem anat a Doha, el campionat del món es farà a les Seychelles... Anem a paratges que donen tranquil·litat.
