La Laia Solà viu amb la gimnàstica des de fa 16 anys. Des de ben petita, amb només 4 anys, va començar a entrenar l'esport a la seva ciutat (Granollers) i als 17, buscant un canvi d'aires, va arribar al club de Mataró. La setmana passada va disputar el Campionat d'Espanya de Gimnàstica Artística, el qual va tenir lloc a València, i va penjar-se tres medalles al coll: or, plata i bronze.
Vas tornar amb tres medalles estatals. Com valores la participació en la competició?
Vaig començar per salt, on vaig aconseguir l'or, i em va anar molt bé perquè feia molt temps que l'entrenava. Vaig clavar-lo i em van posar bona nota. Després, a paral·leles, també tinc una bona valoració perquè les dificultats que faig són mitjanament altes i les vaig fer correctament sense cap deducció i no hi havia penalització, per això tenia la nota tan alta i vaig aconseguir la plata. I a terra, abans de començar, la meva entrenadora em va dir que fes els salts i la part artística, que és el ball, més elegant del normal; que m'esforcés al màxim perquè és on contava més nota. Vaig fer-ho el més elegant que vaig poder i les dificultats em van sortir molt correctes. Vaig estar contenta de l'exercici que vaig fer.
En canvi, a barra no va poder ser...
A barra és on la vaig "cagar-la" una mica, perquè vaig caure dues vegades i per culpa d'això no vaig poder aconseguir medalla a la general; és el que em va fallar més en tot el campionat. Aquesta prova és on falla més gent, i jo vaig arriscar-me i vaig caure. Però per una part estava contenta perquè vaig fer dificultat nova, més alta.
Quina és la prova que més t'agrada?
Ara mateix les paral·leles, perquè és on la dificultat que jo practico i entreno cada dia em surt millor i amb la que estic més còmoda practicant-la.
Com vas començar al món de la gimnàstica?
Vaig començar amb quatre anys a Granollers, on visc. La meva mare ja havia practicat de petita aquest esport, i van apuntar la meva germana gran. A conseqüència d'això, també vaig entrar-hi jo. Després, la meva germana no va arribar enlloc i jo vaig seguir.
Per què vas decidir fer el canvi al Mataró?
Perquè ja feia molt temps que entrenava al Granollers i estava una mica cremada, volia canviar d'aires per sentir-me més còmoda amb mi. Dels clubs que em van donar opció els meus pares, creia que el Mataró era la millor opció.
Com n'és de sacrificada aquesta disciplina?
Gimnàstica és un dels esports més complets. Has de practicar totes les parts del cos, perquè si no tens força, no pots aconseguir cap element. La flexibilitat també és molt important, l'agilitat... I has de ser molt constant perquè, si no, tot el que t'esforcis un dia, el següent ja no ho tindràs. Si no continues i tens un treball constant en tots els aspectes no arribaràs enlloc.
Per la feina i sacrifici que comporta l'esport, creus que té la repercussió que mereix?
No. Molta gent no el coneix i, tot i que crida molt l'atenció, gairebé ningú el vol practicar i no té gaire suport a la societat. Dedicar-te només a la gimnàstica és molt complicat perquè en ser un esport tan minoritari a Espanya no reps tanta fama com, per exemple, un futbolista. Poca gent sap que hem anat al campionat d'Espanya i que hem guanyat tantes medalles, qui les ha guanyat i el que hem deixat de fer.
No s'hi apunten gaires noies, pel que dius?
La base del nostre club està molt bé perquè hi ha moltes nenes petites, però que arribin a alt nivell n'hi ha molt poques. En ser un esport tan sacrificat la gent es cansa, els agafa por als elements que són complicats, es bloquegen... Has de ser molt forta de cap, estar molt preparada mentalment.
En ser un esport tan exigent, suposo que passa factura al cos...
Doncs sí. Pateixes molt de totes les articulacions en fer tanta força i tants impactes. També hi ha lesions que ja les tens de manera crònica.
Quantes hores hi dediques tu?
Ara mateix, 16 hores setmanals. Durant l'any, tenim cinc competicions de Catalunya que comencen el febrer, i com que aleshores estem amb el col·legi no canviem horaris d'entrenaments. Però a juliol sí que fem entrenaments més intensius i ens centrem més en el Campionat d'Espanya.
T'ha costat gaire compaginar la gimnàstica amb els estudis?
Quan ets gimnasta, aprens a ordenar-te més del que fan les nenes petites normalment. Jo anava a l'escola i a les 17.30 h començava a entrenar, i hi havia noies que en comptes d'entrenar anaven al parc. El temps lliure que tenia era per fer els deures o treballs. No m'ha sigut gaire difícil compaginar-ho perquè com que ho vaig fer així des de petita, ja estava acostumada a aquest ordre.
T'agradaria dedicar-t'hi plenament?
Ara mateix no, perquè per a mi és com un hobby. El que sí que m'agradaria és ser entrenadora, i de fet m'estic traient títols per poder portar nenes i ensenyar-los tot el que m'han ensenyat a mi i que creixin com ho he fet jo. Aquest any ja era entrenadora i gimnasta alhora, a principi de temporada. I potser en un futur sí que m'agradaria ser entrenadora d'alt nivell. Però competir jo a alt nivell no.
Estàs estudiant ara?
Estic fent un cicle en Màrqueting i publicitat. M'agradaria compaginar una feina amb seguir vinculada a l'esport, perquè el porto des de petita i ja és part de mi; no m'agradaria allunyar-me'n del tot.
