Continuem amb la secció d'efemèrides de l'esport mataroní, amb alguns fets rellevants o curiosos que van passar durant el mes de març de fa un nombre "rodó" d'anys.
I en aquesta setmana en la qual La Sirena CN Mataró té un partit molt important recordem els primers passos d'algunes d'elles. També recordem la Marató més multitudinària, la participació d'un equip de la ciutat en la Copa del Generalísimo, el moment del futbol mataroní durant la guerra civil i els primers passos del tennis a la nostra ciutat.
FA 10 ANYS
L'equip femení de waterpolo del Centre Natació Mataró va finalitzar en tercer lloc la primera fase del Campionat de Catalunya i d'aquesta manera va poder participar en el Campionat d'Espanya que es va celebrar a Sabadell. I en els campionats estatals van obtenir la cinquena plaça, després de perdre davant l'Ondarreta (8-5) i el Sabadell (8-3), i guanyar el WP València (19-7) i el GEiEG (11-10).
A final de temporada l'equip va obtenir el tercer lloc al Campionat de Catalunya.
L'equip l'entrenava Elena Padilla, amb l'ajut de Vicenç Tarrés que era l'entrenador del 1r equip del CN Mataró "El Tot", i el formaven Carla Rodríguez i Clàudia Comella porteres, Marta Bach, Ciara Gibson, Sandra Gironès, Helena Lloret, Adriana Pascual, Zoila Quesada, Alba Roca, Clara Salvà, Roser Tarragó (aleshores Sancho), Mariona Sancho (el mateix), Noèlia Seva i Cristina Zamora. Moltes d'elles (les que estan en cursiva) eren companyes de l'entrenadora en el primer equip del CN Mataró "El Tot", que entrenava Vicenç Tarrés, i que jugava per segona temporada a la màxima categoria estatal.
Roser Tarragó, va ser la màxima golejadora amb 14 gols, seguida de l'Helena Lloret (actualment al Sant Andreu i màxima golejadora de la Divisió d'Honor) amb 13.
En el Tot Mataró dèiem: "S'ha de tenir present que és un equip molt jove, en el qual gran part de les jugadores encara són cadets i tenen diversos anys per participar en aquesta categoria".
FA 25 ANYS
L'any 1992 tenia una cita ben marcada al calendari, els Jocs Olímpics de Barcelona. Des de dos anys enrere la nostra ciutat, gràcies a una iniciativa promoguda des del Centre Atlètic Laietània, que presidia Jordi Buscà, havia estat sortida de la Marató de Catalunya, amb final a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. I finalment va obtenir l'adjudicació per ser la sortida de la prova de la marató dels Jocs. I el dia 15 de març en ocasió de la 15a edició de la Marató de Catalunya es va assajar el circuit dels Jocs, i la sortida no es va fer al Parc Central, com s'havia fet en els dos anys anteriors, sinó que es va fer a la carretera nacional.
Van sortir 6.700 atletes, tot un rècord en aquells moments. Els guanyadors van ser el kenyà John Burra amb 2:12:46 i la txeca Estarvorska amb 2:34:07. La marató també era el Campionat d'Espanya i d'Iberoamèrica i els guanyadors van ser Rodrigo Gavela i Ana Isabel Alonso. També era campionat de Catalunya i van guanyar Josep M. Casas i Ma Lluïsa Muñoz. El millor atleta mataroní va ser Francisco Pozo (CA Laietània), que als seus 39 anys va fer 2:37:34, arribant en el lloc 69è.
FA 50 ANYS
Ara fa mig segle la Copa d'Espanya d'handbol la disputaven quasi tots els equips, a l'estil de la Cup del futbol anglès. I l'equip d'handbol d'Esport Ciclista Mataró Piz Buin va jugar per segona i última vegada la Copa del Generalísmo, com se'n deia aleshores, ja que l'any següent ja va canviar el format fent-se més restrictiva.
La temporada anterior, l'equip mataroní havia superat una eliminatòria davant l'OJE Sabadell, abans de caure davant el Seat de Barcelona. En aquesta ocasió el rival de l'equip mataroní, que en aquells temps jugava a la 2a Categoria Provincial, va ser ni més ni menys que el campió d'Espanya, el BM Granollers. I l'EC Mataró va caure per 35-12 a Granollers i per 13-31 al Velòdrom.
Van jugar aquells partits Bargués i Rovira porters, Bonany, Bautista, Carbonell, Ledo, Lara, Zahera, Camero, Mallabrera, Garcia, Sànchez i els juvenils Antoni Gomà i Jordi Casas. L'entrenador era Emilio Valero.
Pel Granollers jugaren Castellà i Molina porters; Prat, Llavina, Montaner, Torrecillas, Viaña (el pare de l'actual entrenador del Joventut Àlex Viaña), Ribell, Fontdevila, Morera, Arné, Bescós i Serra.
FA 80 ANYS
L'any 1937 en plena guerra civil les competicions futbolístiques continuaven com es podia i també es feien festivals benèfics amb partits de futbol i bàsquet. L'Iluro Sport Club havia participat en la lliga de 2a Categoria Preferent de la temporada 36-37.
A principis de març, quan aquesta competició ja havia acabat, la Junta Directiva de l'Iluro va prendre una transcendental decisió que a la premsa, encara en català, va sortir així publicada: "Se'ns diu que l'Iluro SC ha acordat prescindir dels jugadors que no s'avinguin a certes normes de caire econòmic. Les circumstàncies no afavoreixen el funcionament dels clubs. Per altra part el club mataroní té bon nombre de jugadors al front. Sembla que es formarà un equip a base de jugadors amateurs i els que s'avinguin a les noves condicions".
A l'Iluro SC hi havia jugadors forasters que van marxar quasi tots, excepte Vila i Amat. I el dia 14 de març del 1937 es va jugar un amistós al camp del Martinenc (equip de 1a Categoria B) en el qual es va perdre per 7-2 amb un equip format per Cucurella, Anglada, Vila, Güell, Floris, Mompart, Petit, Amat, Arañó, Canet i Buch. S'ha de fer notar la presència de Martí Canet, un jugador que havia debutat a l'Iluro vint anys enrere i que va ser el de més llarga permanència en el club al llarg de la seva història, i on també va fer tasques d'entrenador i de directiu.
I el mes de març l'equip va començar a participar en un nou torneig la "Lliga Comarcal", que no en tenia massa de comarcal, ja que en el primer partit, disputat el 21 de març de 1937, l'Iluro SC va guanyar per 2-1 al Manresa.
FA 100 ANYS
L'any 1909, membres del Centre Mataroní, societat que presidia Fernando Klein, havien començat a practicar el tennis en unes pistes construïdes en uns terrenys que tenien al Carrer Iluro, però la flama s'havia apagat.
El mes de març de l'any 1917, els senyors Lluís i Josep Tuñí, Santiago Clavell i Francisco Baladia, van fer una petició a l'Ajuntament per construir dues pistes de tennis en un solar d'una derruïda caserna militar prop de la presó i de l'Ateneu. I l'Ajuntament va cedir el terreny a la Sociedad Law Tenis Club Mataró, a canvi d'un lloguer de 180 pessetes, o sigui una mica més d'un euro. En aquella instal·lació es van fer partits entre els associats i es va convertir en un lloc de relació de les famílies més benestants de la ciutat.
