El passat dia 7 de febrer l'equip de La Sirena CN Mataró va obtenir a la ciutat francesa de Lille una classificació històrica per als quarts de final de la màxima competició europea femenina, l'Eurolliga, que permetran primer veure un enfrontament del màxim nivell a la nostra ciutat, en ocasió del partit que es disputarà demà dijous, dia 18, al Sorall contra el UVSE de Budapest i després que l'equip del Centre vagi a la capital hongaresa a disputar el partit de tornada.
Però no serà aquesta la primera vegada que un equip femení mataroní juga uns quarts de final d'una competició europea i ni tan sols que s'enfronta a un equip de Budapest, ja que la història de l'aventura per Europa dels equips esportius femenins de la nostra ciutat és molt llarga. Va començar fa ja 45 anys…
CE Mataró (bàsquet): El primer desplaçament va ser a Portugal
L'aventura europea de l'esport femení mataroní es va iniciar la temporada 1971-72, quan l'equip femení del Club Esportiu Mataró de bàsquet, que en aquells temps era patrocinat per Ignis, va participar en la Recopa en raó al segon lloc que havia obtingut a la lliga estatal la temporada anterior.
El primer sorteig va emparellar l'equip de l'entitat que presidia Josep Mora, i que entrenava un jove Josep Maria Solà, amb l'Acadèmica de Coimbra de Portugal. El primer partit es va jugar el 5 de novembre de 1971 en terres portugueses i el va guanyar l'equip groc-i-negre per 39-46. Van jugar Carme Famadas, Carme Brugué, Rosa M. Sierra, Joaquima Cot, Olga Martínez, M. Teresa Planas, Rosa M. Mas, Assutzena Llobet, Teresa Fradera. No van viatjar Teresa Riera i Montserrat Genisans, que sí jugarien a la tornada.
Al Palau d'Esports de Mataró la victòria mataronina va ser molt més clara i es va guanyar per 70-37.
Per tant l'equip es va classificar per a la ronda següent, la dels vuitens de final, on va tocar un equip francès, Le Gerbe de Montceau Les Mines al qual es va guanyar aquí per 53-52, però després es va perdre per 74-47 en terres franceses, en un partit la notícia del qual va ser portada a L'Équipe, el diari d'esports parisenc, possiblement el més prestigiós del món.
CE Mataró (bàsquet): Tres participacions a la Copa d'Europa
fins a vuitens de final, una d'elles amb victòria a Budapest
Aquella mateixa temporada 71-72 l'equip del Club Esportiu Mataró va quedar campió de la lliga estatal i amb això va obtenir el dret a jugar la màxima competició europea, la Copa d'Europa, cosa que succeiria durant tres temporades consecutives.
La temporada 1972-73 el primer sorteig va emparellar l'equip groc-i-negre altre cop amb l'Acadèmica de Coimbra. A Portugal es va empatar a 48 (eren temps en què valia l'empat en bàsquet, cosa que va durar poc), i a la tornada es va guanyar clarament per 71-34. L'equip no havia canviat gaire afegint-s'hi només Núria Rosell, procedent del Joventut de Badalona.
A l'eliminatòria següent, la de vuitens de final, va correspondre un equip de la capital hongaresa, el TFSE Budapest, i es va viure una eliminatòria sensacional. Al Palau es va perdre per 54-58, però a la capital hongaresa, poc abans del final, el CE Mataró tenia l'eliminatòria a favor seu, ja que guanyava de 5 punts (52-57), però al final es va acabar amb un 57-59, que significà un prestigiós triomf a Hongria, però quedant fora de la competició. I el mateix passaria les dues temporades següents, ja que l'equip groc-i-negre va revalidar dues vegades el títol estatal…
La temporada 73-74, en la primera eliminatòria, es va superar el KFUM Soder d'Estocolm, perdent en terres sueques per 61-52, però remuntant al Palau guanyant per 58-46, enmig d'un ambient indescriptible, amb les grades plenes. Aquest partit va servir per homenatjar Rosa Maria Sierra que plegava, sent substituïda per Pilar Rivas.
Després va tocar un rival potentíssim, el Lodzki polonès i es va perdre aquí per 47-79 i allà per 96-55.
La temporada 74-75 va haver-hi canvi a la banqueta on Joan Todolí va substituir Josep Maria Solà, que passava a dedicar-se al càrrec de seleccionador estatal. L'equip també es va quedar sense el patrocini d'Ignis, però encara es va jugar la màxima competició europea. Les pivots barcelonines Mata i Guitart van substituir Llobet i Rivas que van plegar.
Primer es va jugar contra el Garant de Viena, perdent allà per 66-63 i remuntant aquí guanyant per 65-54, en una altra gran nit al Palau. Després, a vuitens de final, es va caure davant el Sesto San Giovanni italià, cedint tant aquí (38-54) com allà (64-37).
Les dues temporades següents el CE Mataró, que ja no havia pogut quedar campió d'Espanya, encara va jugar la Copa Liliana Ronchetti, que havia substituït a la Recopa, comptant amb el patrocini de Famosette.
La temporada 75-76 l'equip mataroní, novament amb Josep Maria Solà d'entrenador i amb la incorporació de quatre jugadores que coneixia de la selecció júnior (l'andalusa Sierra Martín, la madrilenya Conchi Navío, la gallega Carmen Fraile i la barcelonina Natàlia Balagué) va caure eliminat davant l'equip holandès del Vasgoed Strijen en perdre tant allà (79-67) com aquí (50-58).
La temporada 76-77 es va caure davant un equip belga, l'Aaalst Cocri perdent en terres belgues per 78-55 i guanyant a Mataró per un insuficient 76-72. A l'equip havien entrat la basca Ruth Epalza, la gallega Marga Sànchez Candamio i la gironina Dolors Iglesias, al costat de Famadas, Olga Martínez, Cot, Fraile, Balagué, Mata i les joves Gubau, Llobet i Prat. Aquella va ser la darrera aparició del bàsquet femení mataroní a Europa.
CN Mataró (tennis taula): El tennis taula, el que ha participat més vegades, també va jugar quarts de final a Budapest
El segon esport d'equip que va anar a Europa va ser el de tennis taula del Centre Natació Mataró, patrocinat per Quadis.
La primera incursió europea va ser la temporada 2001-02 a la Copa Nancy Evans, la de segon nivell en aquells moments. Primer l'equip mataroní va superar aquí a Mataró l'equip holandès del De Morgmerem (3-0) i va caure a la segona eliminatòria a Croàcia davant del Duga Resa (3-1). En aquella primera participació van formar l'equip Li Ian Lan, Jèssica Hernàndez i Tatiana Sorotxinska.
La segona participació es va produir dues temporades més tard, o sigui la 2003-04. Amb un equip format per Wu Xue, Gàlia Dvorak i Tatiana Sorotxinska es va superar la primera fase derrotant aquí a Mataró l'Sparvagens suec per 3-0 i el Baltoi romanès per 3-0. Ja a l'eliminatòria de vuitens de final es va perdre davant del Postas Matav de Budapest, que era el campió de la competició de l'any anterior, per 3-2.
Però aquella mateixa temporada el CN Mataró Quadis va quedar campió de la Superdivisió estatal per primera vegada i va accedir a la Copa d'Europa que va jugar la temporada 2004-05, en la que va ser l'última edició amb aquesta consideració, ja que després passaria a anomenar-se Champions League.
A la primera eliminatòria disputada a Mataró es va derrotar el Budocnost Podgorica montenegrí per un doble 3-0, formant l'equip Wu Xue, Gàlia Dvorak i Asya Kasabova. Després, ja en l'eliminatòria de quarts de final, va correspondre jugar contra l'Statiszika de Budapest. El primer encontre jugat a Mataró va ser tot un esdeveniment, ja que l'equip hongarès havia quedat, ni més ni menys, que 25 vegades campió d'Europa en edicions anteriors, i tenia un gran potencial amb Li Jia Wei, Tamara Boros i Georgina Pota. El resultat va ser favorable a les hongareses per 1-3 i després es va anar a la capital hongaresa on es va tornar a perdre per 3-1.
Posteriorment l'equip mataroní ha participat en vuit ocasions més a la competició europea de segon nivell que des de la temporada 2005-06 s'anomena Copa ETTU (sigles d'European Table Tennis Union).
La temporada 2005-06 la primera fase es va jugar a Mataró i es va superar el Halbturn austríac (3-1) i el Neuhausen suís (3-1) i a la segona, jugada a la ciutat alemanya de Drigurg, es va caure contra aquest equip (2-3) éssent eliminades tot i haver guanyat el Cuburova turc (3-1) i el Càmara de Lobos portuguès (3-0). Van formar l'equip Wu Xue, Gàlia Dvorak, Júlia Bosch i Anna Grau.
La temporada 2006-07, amb Wu Xue, Gàlia Dvorak i Natalya Prosvirnina, l'equip va passar a la segona ronda que va superar aquí a Mataró davant el Luch Vladimir rus (3-1), el Lille francès (3-1) i el Caps holandès (3-0). Es va entrar a vuitens de final perdent a alemanya davant el Troisdorf per 3-0.
La temporada 2007-08 es va repetir la història, amb un equip format per Wu Xue, Gàlia Dvorak i Marina Shaviryna, superant primer a Mataró el Wielko polonès (3-1), el Fenerbahce turc (3-1) i el Voulas grec (3-0). Després, a vuitens de final, es va perdre altre cop a Alemanya davant el 3D Berlin Tischtennis per 3-1.
La temporada 2008-09, amb el mateix equip de l'any anterior, es va caure a la primera ronda a Mataró, sorprès pel Ponta do Pargo portuguès (1-3), tot i guanyar el Fenerbahce turc (3-2).
La temporada 2009-10, l'equip havia canviat mantenint-se Gàlia Dvorak, junt amb Liu Chang i Joanna Parker, però altre cop l'equip portuguès del Ponta do Pargo va sorprendre per 1-3 aquí a Mataró deixant fora l'equip del Centre a la tercera ronda on havia entrat directament l'equip mataroní.
La temporada 2010-11, amb Gàlia Dvorak, Liu Chang i Natalya Prosvirnina, l'equip va superar la segona ronda a Mataró davant el Krasnodar rus (3-2) i el Hotak holandès (3-0). Es va passar a vuitens de final, caient a Polònia davant el Tarnobrzeg per 3-1.
La temporada 2011-12, amb el mateix equip de la temporada anterior, es va haver de superar la primera ronda aquí a Mataró davant el Den Helder holandès (3-0), l'Antwerpen belga (3-0), el Sant'Elena italià (3-1) i ara sí el Ponta do Pargo portuguès (3-0). A la segona ronda, jugada a la ciutat russa de Krasnodar, van superar el Metz francès (3-2), el Kuban rus (3-1) i el Minnerois belga (3-0), accedint a vuitens de final on van topar amb el Cartagena a la ciutat murciana caient per 4-3.
La temporada 2012-13 ha estat la darrera en què hi ha hagut participació europea en tennis taula, que ja era l'onzena. Amb el mateix equip dels dos anys anteriors, es va disputar directament la segona ronda a Mataró, on es va guanyar novament el Ponta do Pargo per 3-1 i el Malarenengi suec per 3-0, però cedint pel primer lloc davant l'equip polonès del Czestochova per 1-3.
CH Mataró (hoquei): El Club Hoquei Mataró obté el cinquè lloc europeu
El següent esport a participar en competició europea va ser l'hoquei patins. El Club Hoquei Mataró, patrocinat per GrupClima, la temporada 2006-07 va quedar en tercer lloc al campionat estatal, que aleshores encara es disputava en format de concentració, no de lliga, i es va guanyar el dret a jugar la màxima competició europea, la Copa d'Europa de clubs.
Primer va superar, de manera molt fàcil, la primera eliminatòria, en derrotar l'Eboli italià per 0-9 allà i per 15-0 aquí. I d'aquí ja es va classificar per a la final a vuit disputada a Mealhada (Portugal). En la fase de grups van perdre amb el Biesca de Gijon (0-1), i el Fundaçao portuguès (0-1) i van guanyar el Noissy francès (3-2).
En els encreuaments posteriors van superar el Herringen alemany (3-1) i el Mealhada portuguès (1-0) i es van fer amb el cinquè lloc europeu absolut.
Formaven l'equip: Marta Bartrès, que era portera de la selecció espanyola, Sofia Gonzàlez, Tània Pardo, Anna Aguilar, Anaïs Ramírez, Ivet Comas, Anna Espriu i Judith Gassó. L'entrenador era Sergio Alonso.
Recentment, a finals de l'any 2015, també en hoquei patins, s'ha obtingut un títol europeu, però no a nivell absolut, sinó sub17 a càrrec de l'equip del Medicare System CH Mataró que va guanyar el campionat disputat a Mieres en una final a tres on van derrotar el Bell·lloc de Lleida per 2-1 i empatar a zero davant l'Stuart Massamà portuguès.
Les jugadores que van obtenir el títol, entrenades per Oriol Feliu i Albert Larrea, van ser Ari Escalas, Paula Lladó, Ona Castellví, Laura Manzanares, Carla Fontdeglòria, Júlia Canal, Marta Soler, Adriana Chiva i Aida Anton.
CN Mataró (waterpolo): I finalment entra en acció el waterpolo:
quarts de final de la Copa LEN
Però ara l'aventura europea la tenim centrada en el món del waterpolo, un esport que en la branca femenina és ben nou i en el qual la ciutat de Mataró s'ha ficat a l'elit estatal gràcies a una brillant generació de jugadores locals a les quals s'han anat afegint fitxatges provinents de fora.
La primera participació a nivell europeu es va produir la temporada 2009-10 a la Copa LEN, gràcies al quart lloc assolit en la fase regular de la lliga de Divisió d'Honor.
La primera fase es va jugar a la piscina del Sorrall de Mataró on l'equip, que tenia el patrocini del Tot Mataró i que entrenava Vicenç Tarrés, un altre tècnic mataroní que seria seleccionador estatal, va superar el Lille francès (14-2), el Vracar serbi (14-4) i el Hohenlimburger alemany (14-8). La segona ronda va portar l'equip fins a la capital de Croàcia, Zagreb, on es va continuar endavant en derrotar el Mladost croat (15-5), el Bordeaux francès (19-3), tot i perdre davant l'Etnikos grec per 6-11.
Formaven aquell primer equip del Centre Natació Mataró que va jugar a Europa: Carla Rodríguez, Noèlia Seva, Carla Graupera, Ciara Gibson, Roser Tarragó, Aina Gobern, Elena Padilla, Marta Bach, Zoila Quesada, Leire Sarasola, Cristina Zamora, Noe Gómez i la francesa Eugènie Pirat. Elles van tenir l'honor de jugar els quarts de final davant l'equip grec del Patras, caient amb tot honor primer al Sorrall per 7-8 i després a la ciutat grega per 13-9.
Però el nivell de l'equip del CN Mataró El Tot va anar pujant i la temporada 2012-13 va fer la seva primera aparició a l'Eurolliga europea, el campionat de màxim nivell.
L'equip, que continuava entrenant Vicenç Tarrés i mantenia el patrocini de la revista El Tot Mataró, havia incorporat Míriam López-Escribano, Mar Llisterri, a les angleses Frankie Snell i Chloe Wilcox, i a les joves Clara Cambray, Mireia Neddermann i Anna Samsó, al costat de Carla Rodríguez, Roser Tarragó, Marta Bach, Carla Graupera, Ciara Gibson i Zoila Quesada.
L'equip no va poder passar de la primera fase, jugada a la ciutat francesa de Niça, on va caure davant l'Eger hongarès (7-14), el Kirishi rus (5-11), el Nijverdal holandès (7-10) i el Vouliagmeni grec (7-12), traient un punt davant l'equip amfitrió en empatar a 10 gols.
La següent participació va ser la temporada passada, la 2014-15, quan l'equip ja comptava amb el patrocini de La Sirena i l'entrenador era el romanès Florin Bonca. A l'equip hi havia hagut moltes novetats i només es mantenien Roser Tarragó, Marta Bach, Ciara Gibson, Zoila Quesada i Clara Cambray, i havien arribat les internacionals Ona Meseguer i Laura López, les estatunidenques Amy Carlson i Alysa Turza, la italiana Ariana Gragnolati i l'anglesa Angela Winstanley i les joves germanes de la pedrera Alba i Aina Bonamusa.
L'equip es va tornar a quedar a la primera ronda disputada a Szentes (Hongria), però donant una gran imatge i quedant-se a ben poc de la classificació. Es va perdre davant el Kirishi rus (10-15), però després es va superar l'Izmailovo també rus per 11-4 i el Kreuzlingen suís per 31-0. La classificació es va decidir en el darrer partit davant l'equip amfitrió de l'Szentes perdent per un mínim 7-6.
I ara aquesta temporada l'equip de La Sirena CN Mataró ha repetit participació en la màxima competició europea. Ha estat a la ciutat francesa de Lille on les noies que dirigeix Florin Bonca van caure davant el CN Sabadell per 6-15, però després van guanyar l'equip amfitrió (12-7) i l'equip italià del Messina (10-6).
A l'equip es mantenen nou jugadores de la darrera vegada: Marta Bach, Roser Tarragó, Clara Cambray, Ciara Gibson, Alba Bonamusa, Aina Bonamusa, Ona Meseguer, Laura López i Ariana Gragnolati, a part del retorn de Mireia Neddermann, i són nous fitxatges l'estatunidenca Elisabeth Keeve, la grega Alkistis Benekou i la xilena Marcela Ríos.
Elles han obtingut la classificació per als quarts de final de la màxima competició europea, repetint la que havien aconseguit les noies del tennis taula la temporada 2004-05 i que el CN Mataró de waterpolo ja havia assolit a la competició de clubs de segon nivell, la de la Copa LEN, la temporada 2009-10.
L'esport femení mataroní s'ha relacionat amb 18 països europeus
I la sort l'ha emparellat amb l'equip del UVSE de Budapest, cosa que farà que l'esport femení de la nostra ciutat visiti la monumental capital hongaresa per tercera vegada a la història i amb un tercer esport, després que hi haguessin anat el bàsquet i el tennis taula.
I fins aquí arriba de moment aquesta història escrita per quatre esports d'equips que han relacionat Mataró amb ciutats de 18 països europeus (Portugal, França, Hongria, Suècia, Polònia, Àustria, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Croàcia, Romania, Montenegro, Suïssa, Alemanya, Rússia, Turquia, Grècia i Sèrbia), en competicions oficials. Unes quantitats que, de ben segur, poques ciutats de Catalunya i de l'estat espanyol poden oferir.
