La setmana passada el Rugby Club Mataró va aconseguir l'ascens a 1a Catalana i hem volgut parlar amb el seu capità, Vicenç Fàbregas perquè ens expliqui les seves sensacions.
El vostre objectiu era l'ascens o no us esperàveu?
L'any passat vam viure l'ascens de tercera a segona, una fita que ens va costar molt de temps, molt d'esforç i molt de treball. Aquest any, l'objectiu era pujar a primera, però el grup que ens va tocar era molt complicat amb equips històrics com el SEL Vilanova, Santoboiana, i vells coneguts com l’Osona i l’Alella entre d’altres. I només els dos primers aconseguien l’ascens.
Dit això, el Rugby Club Mataró no s’arronsa. L'actitud que procurem tenir sempre és la de ser positius i molt, però que molt intensos en el joc. Nosaltres sempre anem a donar guerra, sigui qui sigui l’equip que tinguem al davant, i d'aquesta forma, amb sacrifici, abnegació i molt entrenament, anant partit a partit hem arribat on pràcticament era impensable arribar.
Porteu dos ascensos seguits, aneu per un tercer?
Perquè no? Jo tinc la premissa que tot i que hi ha clubs amb més història, més escola de rugbi i amb jugadors més experimentats, al final sempre s’ha de sortir al camp i jugar el partit. I és en aquest moment, quan el Mataró ha de ser ambiciós i mantenir el coratge en cada fase del joc. Abans de cada partit els hi dic el mateix als meus companys, el jugador de davant, per molt bo que et diguin que és, també té dubtes, també té por, així que si hi ha algú que ha de fer un pas enrere alhora de placar, que sigui ell, nosaltres mai.
Quina és la clau per aquesta pujada meteòrica que ha fet el club?
La clau té noms i cognoms. Per començar cada un dels jugadors que entrena plogui, faci fred o nevi. Que es deixa la pell i que treballa sacrificant-se en silenci. Per continuar la gran labor dels entrenadors Salva i Alfons, que vénen de clubs molt grans i han apostat pel nostre projecte, així com en Bubu i en Rudy que complementen part dels entrenaments setmanals amb treballs específics que ens han donat la vida.
A l'Ivan i l'Hèctor, perquè van professionalitzar el club com a institució, formant una escola que ja és present i creant lligams amb les institucions de la ciutat i l'esport. El club no només està creixent esportivament, sinó com a tal. I per acabar, tots els que han passat anteriorment i han fet que anem endavant, persones que estimen el club com en Nacho (exentrenador), en Jaume, etc.
El futur està en potenciar la base, quants equips teniu ara mateix?
Ara mateix tenim un equip sub 12, un equip sub 16, un equip sub 18, el RC Mataró B (sub 21 la majoria) i sènior A. En total tenim més de 80 fitxes. Ara el que volem fer primer és consolidar el sènior B, a mitjà termini fer equip femení i promoure el Rugbi entre els més petits, pels valors que comporta i perquè hi ha pocs esports avui dia que premiïn l'esforç col·lectiu, el sacrifici i la companyonia com aquest esport.
El paper del capità en el rugbi és diferent que en altres esports, ens pots explicar les seves funcions?
En el rugbi el capità té un paper principal (no protagonista) en diverses fases del joc. És l’únic que pot parlar amb l'àrbitre durant el partit i sempre ho fa amb educació i amb un "senyor" per davant. Conjuntament amb els entrenadors i altres capitans ha de gestionar el vestuari i controlar que en els entrenaments es treballi bé. Ha de fomentar la família entre els companys i ser exemplar amb els contraris. Pren decisions estratègiques durant el partit com les “touches”, “melés” el xut a pals.
Aquí el capità no porta braçalet i a dins del camp és un més i ha de treballar com el que més. En el rugbi no hi ha nom en els dorsals, perquè és indiferent qui porti el número o la posició en el camp, el que és important és que sigui qui sigui faci la seva feina. Per resumir, i posant un paral·lelisme, diguem que el capità ha de fer el paper de germà gran d’una família.
