En Pere Dalmau, en Victor Marín i en Ferran Sans han estat els protagonistes maresmencs d’aquesta darrera setmana a molts clubs nàutics i esportius de la comarca. I és que, després de molta preparació, la setmana passada tots tres van travessar nedant, per primera vegada, l’Estret de Gibraltar. És d’aquesta manera que es van proclamar els primers de la comarca en fer-ho.
Tots tres formen part de l’equip de Triatló del Centre Natació Mataró i, juntament amb dues persones més, van decidir fer l’Estret ara fa aproximadament un any. Fa vuit mesos, però, que la decisió es va prendre més seriosament i van començar a fer entrenaments específics per anar ben preparats. Finalment, dos de les cinc persones que havien de nedar junts en aquest gran repte, es van tirar enrere.
En Victor i en Pere van travessar l’Estret el passat dimecres 19. Van sortir d’uns dos quilòmetres de Tarifa i van recorre 16,6km en línia recta fins a Punta Cirés. Segons assegura el seu company, Ferran Sans: “els hi vaig estar fent l’avituallament durant tot el camí des de la barca i, malgrat tenien algunes onades fortes, no van patir corrents marines”. El que sí que van patir va ser amb un argentí que els acompanyava i que els va fer perdre molt temps. L’Associació de gestió per travessar l’Estret -ACNEG-, finalment va fer abandonar l’argentí, però això no va ser suficient com perquè els maresmencs en sortissin beneficiats. Tant en Victor com en Pere, finalment, van fer un temps de 4 hores 48 minuts, nedant amb neoprè.
Pels seus temps individuals, Ferran Sans, va decidir nedar el dijous ben d’hora amb un altre grup: un de Barcelona -amb qui va acabar nedant de costat tota la travessa-, un de Marbella i un d’Alacant.Quan tot just sortia el sol, prop de dos quarts de nou del matí, el mataroní va llançar-se a l’aigua. “Tenia fred i encara no havia tocat l’aigua, però tenia moltes ganes de posar-me a nedar i sabia que havia d’estar molt concentrat”, assegura Sans. “En aquell moment no em sentia gens nerviós, tot i que segur que ho estava”, confessa el mataroní.
Sans va sortir de Tarifa i va arribar a Punta Almansa. El canvi de destinació respecte als seus companys va ser a causa de les corrents que dijous passat circulaven per l’Estret. Va ser d’aquesta manera que en Ferran amb 3 hores 36 minuts va recórrer 19,4 km de distància amb una temperatura de l’aigua que va oscil·lar entre els 18 i els 15 graus. “Els últims tres quarts d’hora, juntament amb el meu company de Barcelona, vam agafar un ritme molt alt i molt fort que ens va permetre superar una corrent lateral sense massa problemes”, explica Sans. Ell mateix reconeix que va arribar congelat però encara amb força: “Vaig arribar cansat perquè portava tres quarts d’hora apretant fort, però em vaig plantejar poder-ho tornar a fer d’aquí a un temps amb l’anada i la tornada el mateix dia, sempre que portés un ritme més lent”. En Ferran va fer el 41è millor temps dels 340 nedadors que han travessat l’Estret de Gibraltar sense neoprè.
Nedar sense neoprè, un repteSans ja feia molt de temps que havia decidit nedar sense neoprè. “Tot pas reglamentari és sense neoprè només amb el banyador, les ulleres i el gorro, a més, volia notar les sensacions dins l’aigua tot i que sabia que podia ser molt més dur, tant a nivell físic com a nivell de passar molt fred”, afirma. Una de les conseqüències que Sans va patir més per nedar sense neoprè, va ser a l’hora de parar en els avituallaments. Ell mateix explica que no podia fer parades de més de 45 segons a causa del fred. Mentre que algun dels companys amb qui nedava, que anaven amb neoprè, podien parar prop d’un minut i mig. Els avituallaments en van ser tres, aproximadament a cada hora, on el més important era beure aigua i menjar algun plàtan, segons expliquen els mataronins.Seguretat al marL’ACNEG posa tres barques de seguiment dels nedadors per fer-los més visibles de cara a les embarcacions que circulen lliurament en el creuament d’aigües. Una d’aquestes, obre camí, les altres s’encarreguen dels nedadors tant pel que fa l’alimentació com si necessiten assistència mèdica.“Tenia moltes ganes de veure algun animal marí tot i que sabia que em faria moltíssima por, per sort o per desgràcia, finalment no en vaig veure cap”, assegura Sans, tot i que explica que, el dia anterior, el seu company Victor, va veure un dofí de dos metres com passava per sota seu.Nous reptesAra per ara, els maresmencs no es plantegen altres reptes conjunts tot i que a nivell individual, cadascú ja té les properes travessies en ment.
L'ACNEG ho gestiona tot
Travessar l’Estret de Gibraltar no és com llançar-se a la piscina i posar-se a nadar. Tenint en compte que és una zona on hi ha molt trànsit de vaixells -sobretot de càrrega- moltes corrents marines i sovint, mala mar, els nedadors han d’estar més que controlats. L’Asociación de Cruce a Nado del Estrecho de Gibraltar –ACNEG- s’encarrega de gestionar-ho. Ofereixen una setmana per poder fer la travessa, el que s’anomena ‘Finestra de pas’ i ells, segons els seus paràmetres, decideixen quin dels dies pots realitzar aquest gran repte i en quin moment. Els tres maresmencs, van tenir la ‘Finestra de pas’, just la setmana passada.
