L’argument: L’Àlex és un director de cinema que, en plena crisi creativa, decideix canviar d’aires i marxar uns dies al Pirineu a casa d’un amic, a la recerca de la inspiració. Lluny de centrar-se en la feina, l’Àlex coneix la Mònica, una violinista que també està de pas a la muntanya.
L’anècdota: La pel·lícula es va rodar íntegrament al Pirineu català. En concret, a la Cerdanya. D’aquesta manera, veient el film es pot gaudir dels paratges de Puigcerdà i Lles de Cerdanya.
Diagnòstic: Amb la seva tercera pel·lícula, Cesc Gay abandona el tràfec de la ciutat per la calma i la malenconia del camp. Ficción és un film de caire intimista que amb un plantejament ben simple mostra, per una banda, com les decisions que una persona pren, marquen el seu camí vital i, per altra banda, reivindica l’existència d’amors no viscuts en plenitud però no per això menys sentits. Es tracta d’un relat que despren una gran sensibilitat i que es basa, sobretot, en la contenció de les emocions amb la finalitat última de commoure profundament l’espectador. Cal destacar l’esplèndid treball del reduït nombre d’intèrprets de la cinta i, especialment, el dels protagonistes: Eduard Fernández i Montse Germán.
Efectes secundaris: Adient per gaudir amb la subtilesa del joc de silencis i mirades que compòn el director. L’estil personal de Cesc Gay es consolida i es revela com una de les propostes més interessants del cinema fet a casa nostra.
