El sènior masculí del Joventut Handbol Mataró va viure un canvi d'entrenador la setmana passada. En Jordi Fernàndez, qui havia estat dirigint l'equip les últimes dues temporades, va ser destituït per decisió del club i en Sergi Rodríguez, segon entrenador, va agafar les rendes de l'equip. Rodríguez té un pes important dins el club, ja que hi va jugar durant molts anys, arribant a ser capità del primer equip, i també havia entrenat categories inferiors del Joventut. De fet, la seva tornada al Mataró va estar fortament influenciada pel fet que el grup de sènior és el mateix que ell havia entrenat anys enrere quan eren petits. Més tard, aquests jugadors van ser companys seus i ara "el cicle s'ha tancat", detalla Rodríguez.
Com ha estat el canvi de direcció a la banqueta?
Va ser una decisió del club. Van estar valorant la trajectòria, no només fixant-se en el tema dels resultats esportius, que també. No havíem tingut l'inici potser esperat, però calia tenir en compte la situació esportiva. Hi havia lesions, hi ha gent que treballa i no pot tenir la continuïtat necessària en els entrenaments... Tot això influeix i és difícil; si no tens el bloc des d'un bon inici com és la pretemporada, es nota. Són petites dificultats que es presenten a principi de temporada i segons el calendari que et toqui també pot influir, ja que si et toca un rival més difícil, al principi treure victòries pot costar una mica més, i et veus en una situació una mica negativa. Crec que el club va prendre aquesta decisió pensant en el millor pel grup. El Jordi havia fet un grandíssim treball durant dos anys, jo l'he estat ajudant durant tot aquest temps, però potser feia falta un punt d'inflexió, un canvi en la dinàmica.
Com vas rebre la notícia?
El club va valorar-ho, va pensar que el millor era un canvi en la banqueta i m'ho van comunicar. A partir d'aquí, es van plantejar diversos escenaris sobre qui seria el proper entrenador. Jo tinc un compromís amb els jugadors d'aquest grup, perquè és part de les raons per les quals vaig tornar al club, i també amb la mateixa entitat, perquè són qui em va cridar, sempre m'han tractat molt bé i per a mi és casa meva. Tant per la meva relació amb els jugadors com amb el club, i la meva situació com a segon, jo era una de les opcions quan ja s'havia pres la decisió.
I finalment has estat tu.
La veritat és que jo no m'he plantejat mai ser el primer entrenador, tot i que l'experiència que he tingut durant molts anys com a jugador i durant aquest temps com a entrenador ajudant el Jordi m'ha enriquit molt i he après moltíssimes coses. Donada la situació, i quan se'm va comunicar, la meva idea i el que vaig expressar al club era que potser havia de ser una persona de fora si realment es buscava un punt d'inflexió, i que jo seguiria amb el meu compromís. La situació era molt complicada perquè la temporada estava iniciada. Em van comunicar que confiaven en mi i creien que jo era el perfil que l'equip necessitava. Com que també he estat un jugador important dins l'organigrama del club, era una gran possibilitat en aquest sentit. Al final, posant-ho tot sobre la taula, vaig accedir, i evidentment amb molta il·lusió i ganes. Però no va ser una situació que m'esperés. M'ho agafo com una gran oportunitat.
Tenies molta pressió o dubtes a l'inici?
No és una situació fàcil que un primer entrenador sigui cessat i se li comuniqui la seva no continuïtat. És una situació complicada per totes les parts, per l'equip, per les relacions personals... I evidentment tens respecte pel canvi, passes de ser un segon a tenir la responsabilitat d'agafar el primer equip, on es posen totes les mirades i des d'on s'imparteix la filosofia que jo penso que ha d'anar en sintonia amb l'estructura del club, començant pel sènior B fins a l'escola. Més enllà hi ha els resultats, que d'alguna manera són immediats. Hi ha un partit cada setmana i t'has de preocupar que l'equip estigui preparat i de treballar les coses que s'han de treballar en aquella setmana contra l'equip que t'enfrontes. Aquesta temporada cada victòria és molt cara, perquè tots els equips s'han reforçat i ningú vol baixar, evidentment. I nosaltres volem mirar amunt. Hem hagut de fer un canvi de xip mental, però tot es basa en posar-te a la feina, agafar-ho amb la màxima il·lusió i intentat aplicar tot el que creus que pot ajudar l'equip i on ells poden millorar. I fer una planificació de treball a curt, mitjà i llarg termini.
Quins objectius t'has marcat?
Per a mi ara mateix el més important és que l'equip recuperi la confiança. Aquesta setmana passada ja va haver-hi bons símptomes. El més important és que estiguin contents, que hi hagi una bona metodologia de treball on ens sentim còmodes i que sigui exigent, que puguem afrontar cada partit amb garanties i amb totes les possibilitats d'aconseguir els dos punts i més enllà d'això, si tot funciona, d'alguna manera ens veurem reflectits en la classificació. Hi haurà vegades en què el resultat potser no acompanya el 'com', però per a mi el més important és que l'equip tingui il·lusió, que sigui exigent i que recuperi la confiança i l'alegria. A partir d'aquí, estic convençut que les coses sortiran. Ja ho van demostrar l'any passat. Són els mateixos jugadors, inclús amb algun reforç; el nucli important està i d'aquí hem d'anar endavant.
Com es presenta el pròxim partit?
La gent està molt positiva, ara porten dues victòries consecutives... Però en volem més. Aquesta setmana juguem a Sabadell contra l'OAR Gràcia, que sol estar a dalt i té un grandíssim equip molt compensat. Porta dues derrotes seguides contra teòrics equips contra els quals no hauria d'haver perdut, però això no vol dir res, cada partit és un món. Tindran moltíssimes ganes, perquè sempre que anem a Sabadell ens estan esperant amb totes, però crec que nosaltres estem en un gran moment i és una gran oportunitat. Si podem materialitzar la feina amb una victòria aquesta setmana, serà un punt d'inflexió gran. I jo hi confio, perquè la gent està treballant molt bé, està molt mentalitzada i tenen moltes ganes. Si competim els 60 minuts, tindrem opcions a endur-nos la victòria.
