Joan Antoni Baron ha agafat el relleu a l’alcaldia aquesta setmana, després de tenir a Manuel Mas durant 21 anys al càrrec. Aquest canvi, tot i produir-se dintre de les files socialistes, no només és de personatge sinó és una altra cara, ja coneguda de la política mataronina, en la presidència de l’ajuntament, una nova etapa del mandat socialista.
Ara que és al capdavant del govern municipal, quins creu que són els principals reptes de la ciutat?
En el discurs d’investidura vaig presentar les tres línies d’actuació que aquest govern ha de treballar: territori, economia i cohesió social. Del primer, ens hem de situar de manera correcta en l’àmbit metropolità, sense oblidar la capitalitat que tenim, inclús una obertura cap al Vallès. La qual cosa vol dir treballar conjuntament infrastructures i comunicació, equipaments supramunicipals i la relació entre municipis. El segon, és un moment important de canvis econòmics, amb problemes importants en el tèxtil. Caldrà fer una reflexió important sobre els sectors productius de la ciutat i les noves tecnologies. I el tercer, és un repte social amb molts canvis: l’estructura familiar, l’envelliment de la població, noves pautes de comportament social.
Tot això es tractarà en tres eixos bàsics: el debat del futur de la ciutat, l’atenció a les coses quotidianes, i la proximitat a la ciutadania. Per això vaig proposar aquest pacte pel desenvolupament econòmic i social.
Aquest pacte és un repte del seu nou mandat?
El pacte és una incorporació, que no estava en l’acord de govern, i és una novetat important per arrencar aquesta nova etapa.
Algun cop s’ha parlat que la tasca de Manuel Mas ha estat construïr la nova ciutat, la ciutat de les pedres. Ara a Baron li pertoca construïr “la ciutat de les persones”?
Jo no he cregut mai en aquesta diferència de la ciutat de les pedres i les persones. Les pedres sempre les fem per les persones. Les escoles, per als nens; els equipaments esportius, pels esportistes; els carrers, per passejar-hi; les vivendes, per viure-hi. Les pedres s’han de fer perquè les persones les puguin utilitzar. Hem de saber què vol la gent, i ens demana molts equipaments. Que també hi ha d’haver programes socials? També. En tot cas una cosa dóna suport a l’altra, i les dues han d’anar molt lligades.
Quina és l’empresa que agafa amb més il·lusió?
Home, totes. Hi ha coses molt importants, com aquest pacte pel desenvolupament economico-social en l’àmbit estratègic, i en aquest moment tenim un conjunt d’obres en marxa molt maques. Com la Riera, que és un model paradigmàtic del canvi que es pot produïr en un centre històric. Com també em fa il·lusió començar les obres del pavelló poliesportiu de Cirera, que és una de les coses que em va quedar pendent de la meva època de regidor d’esports. La transformació del front litoral o el tram del passeig marítim de darrera del port. Les dues noves escoles, Anxaneta i Via Europa. Són projectes que m’il·lusionen moltíssim.
Com s’ha d’encarar aquest canvi econòmic de la ciutat? S’ha d’abandonar el sector tèxtil?
És evident que l’economia de la ciutat va cap una terciarització. Però primer, no hem d’abandonar res fins que no tinguem una altra cosa. Només hem de deixar allò que no sigui econòmicament rendible, tot allò que funcioni, no només ho hem de conservar sinó que cal cuidar-ho molt. S’ha de continuar apostant pels sectors del tèxtil amb bona salut. El que hauríem de tendir és a la màxima diversificació del teixit productiu. Mataró sempre ha tingut un avantatge, que és la seva gent, que s’ha sapigut adaptar i canviar d’activitat, d’un sector a un altre. I la ciutat ha continuat funcionant.
Es pot dir que ara comença la legislatura?
No, no. A l’oposició li toca dir que tots aquests mesos hem estat paralitzats, però si les obres de la Riera estan en marxa, el centre cívic del Pla d’en Boet s’acabarà aviat i ara s’enceten nous projectes és perquè tots aquests mesos hem estat treballant. No és fruit de la casualitat i de que avui ha sortit el sol. Hem estat en una situació habitual en un inici de mandat, i a més tenint en compte que ara som tres socis, que les coses s’ha de discuir més, i a més amb tres processos electorals pel mig. Això políticament trenca tots els ritmes.
Perquè no és el mateix governar en solitari que en tripartit.
Evidentment. Ja ho va dir Mas a l’inici de la legislatura, que seria més complicat i feixuc, perquè som tres socis que hem d’arribar a acords i no sempre tenim punts de vista coincidents. Si estiguessim d’acord en tot, no estaríem en tres partits diferents, sinó estaríem en el mateix. Això és el mandat popular que vam rebre. La gent va demanar pluralitat a l’Ajuntament i és el que hi ha. Això comporta unes avantatges, el debat és més ric, hi han més aportacions i punts de vista diferents, però que en les conclusions necessita més cuina, més gent per posar-se d’acord i fa que a vegades les coses no vagin tant ràpides com voldríem.
Hi ha diferències entre Manuel Mas i J.A.Baron?
Segurament les diferències entre les persones que comparteixen projectes, per tant en el tarannà, en les sensibilitats, en les maneres de fer... Aquestes diferències hi són, perquè són persones diferentes. Ara, tots dos vam dir que el rumb estava marcat. Estem en un mandat iniciat, amb un acord de govern signat i que és molt detallat. Per tant, el compromís adquirit amb la ciutadania és el que desenvoluparem.
La política serà continuïsta?
Si et refereixes a política continuïsta a seguir tirant endavant els projectes que ja teníem en marxa, doncs sí. Si vols dir a les maneres de fer, cadascú té les seves.
Diferències personals
Això sempre fa de mal dir. Manuel Mas tenia força més experiència que jo com a alcalde, jo sóc novell i segurament cometré alguns errors inicial, que espero que no siguin greus i que la gent em perdoni. Fonamentalment en la manera de relacionar-se amb la gent, em sembla que sóc més directe i planer. En Manuel ha tingut una bona sintonia amb els ciutadans i espero mantenir-la, inclús millorar-la.
Manuel Mas parlava quan s’especulava la seva funció a Madrid, que ell era més un polític de gestió i despatx, que no pas de carrer.
Això ho deia ell, perquè havia de dir-ho. El despatx és un lloc que s’ha de trepitjar moltes hores, perquè sempre hi ha molta feina a fer, però el carrer s’ha de trepitjar encara més hores. I aquí pot estar una de les diferències, que vull que la meva presència al carrer sigui molt intensa.
Una altra de les diferències és la procedència, Manuel Mas és economista i Joan Antoni Baron ve del camp de l’ensenyament.
En una aula estas en contacte, i coneixes, a trenta realitats i famílies diferents, i t’asseguro que no n’hi ha cap d’igual a l’altra. Alhora et permet conèixer les realitats molt diverses de la ciutat, que també l’enriqueixen.
Aquest coneixement és aplicable al govern?
Jo crec que sí. Cada persona és particular, i hem d’intentar arribar un a un als ciutadans.
