El Teatre Romea presenta fins al 6 de gener ‘El senyor Perramon’, de Josep Maria de Sagarra. Es tracta de la primera vegada que aquest teatre barceloní programa una obra d’un autor clàssic català, d’ençà que Calixto Bieito n’és el director artístic. Aquesta peça, que constitueix una mena de versió lliure de ‘L’avar’ de Molière, va ser estrenada l’any 1960 i les cròniques de l’època expliquen que el cèlebre actor còmic Joan Capri en va fer una autèntica creació en el paper del garrepa i malcarat protagonista.
DesgavellEl que no s’entén gaire bé és per què el director Joan Anton Rechi i la companyia del Romea han exhumat ara precisament aquest text de Sagarra –que no és pas dels millors del seu repertori– i ho han fet amb una pretesa actualització que no ofereix cap mena de coherència. Si fa quaranta-set anys l’autor versionava a la seva manera l’arquetip universal de l’avar i orquestrava una comedieta que volia ridiculitzar determinats personatges de la societat benestant catalana de l’època, l’actual muntatge transposa tipus i situacions sense massa solta ni volta. I el que en resulta és un desgavell arbitrari, en què l’acció és sovint ridícula i les actuacions voregen l’astracanada. El súmmum del poc gust d’aquesta posada en escena és haver engiponat el personatge del Nen, que és un disminuït psíquic que no apareix a l’original de Sagarra, amb la finalitat de poder fer gracietes barates.
Crítica negativaLa crítica, que en general ha desaprovat el poc encert de les opcions de direcció i la flaquesa de bona part del repartiment, ha remarcat en canvi l’esforç interpretatiu que duu a terme el mataroní Boris Ruiz. Ell és qui porta el pes de tota la representació i qui aguanta en bona part el desenvolupament dels moments més aconseguits de l’obra. I si aquest ‘Perramon’ té un atractiu, tanmateix és ell. Sens dubte. Llàstima que tant d’afany de part seva no arribi a poder compensar el cúmul de mancances que l’envolten. Sigui com sigui, també fa evident que a aquestes alçades en Boris té prou ofici i porta tants trets tirats que és capaç de ser l’al·licient de qualsevol obra que se li posi per davant. Inconvenients a part.