Manel Fuentes ja és un assidu a l’escenari de Privat. La gent sempre respon al ganxo del seu nom. Ell ho sap, i li agrada. “Aquest és el millor lloc per actuar!” va exclamar encantat ahir a la nit, a l’última visita que aquest televisiu humorista va fer a la discoteca mataronina. En aquest cas, va venir per acomiadar el cicle estiuenc a la discoteca, ‘L’herois’, que divendres rere divendres ha anat fent un tribut al que els organitzadors de la discoteca han considerat com “la millor música del planeta”. Els Rollings i els Beatles, Police, Calamaro i Van Morrison son alguns dels cantants que han passat per Privat. Bé, ells no, bandes encarregades de rememorar aquestes llegendes. Ahir va ser el primer concert en dijous, el torn del Boss, de Bruce Springsteen, de Manel Fuentes.Carregat d’energia. Així va pujar Manel Fuentes a l’escenari ahir a la nit. Acompanyat d’una banda, el Spring’s Team, que tenia tantes ganes de festa com ell, i sobretot d’un guitarrista que semblava competir amb el cantant per demostrar qui gaudia més sobre l’escenari. Molt millor que en l’última visita de l’humorista a Privat. Més espontani, més còmplice del públic, amb més ganes de no acabar. Els temes de sempre i els singles dels seus darrers treballs es van anar alternant durant tot el concert. Això sí, els clàssics no fallen i alguns dels millors moments de la nit es van poder viure amb cançons com ‘Waiting on a sunny day’. Fins i tot, Fuentes es va atrevir amb altres èxits de sempre que no són patrimoni de Springsteen. El cantant va interpretar una versió del ‘Knocking on heavens door’ i el ‘Twist and shout’ que ja va cantar en la seva última visita.Des de les 11.30h de la nit que va començar el concert i gairebé fins la 1.30h de la matinada, en Fuentes no va parar dalt de l’escenari. Cantant, cridant, i fins i tot pujant a una de les plataformes que hi ha als extrems de l’escenari de Privat. Però les ganes no ho són tot, i cap al final de la nit el cansament es podia fer patent a la veu de Manel Fuentes que va marxar, això sí, deixant molt bona sensació entre el públic. Manel Fuentes torna a Privat exhibint tota la seva energia
El cantant i humorista tanca el cicle ‘Herois’ que la sala ha programat aquest estiu
Manel Fuentes ja és un assidu a l’escenari de Privat. La gent sempre respon al ganxo del seu nom. Ell ho sap, i li agrada. “Aquest és el millor lloc per actuar!” va exclamar encantat ahir a la nit, a l’última visita que aquest televisiu humorista va fer a la discoteca mataronina. En aquest cas, va venir per acomiadar el cicle estiuenc a la discoteca, ‘L’herois’, que divendres rere divendres ha anat fent un tribut al que els organitzadors de la discoteca han considerat com “la millor música del planeta”. Els Rollings i els Beatles, Police, Calamaro i Van Morrison son alguns dels cantants que han passat per Privat. Bé, ells no, bandes encarregades de rememorar aquestes llegendes. Ahir va ser el primer concert en dijous, el torn del Boss, de Bruce Springsteen, de Manel Fuentes.Carregat d’energia. Així va pujar Manel Fuentes a l’escenari ahir a la nit. Acompanyat d’una banda, el Spring’s Team, que tenia tantes ganes de festa com ell, i sobretot d’un guitarrista que semblava competir amb el cantant per demostrar qui gaudia més sobre l’escenari. Molt millor que en l’última visita de l’humorista a Privat. Més espontani, més còmplice del públic, amb més ganes de no acabar. Els temes de sempre i els singles dels seus darrers treballs es van anar alternant durant tot el concert. Això sí, els clàssics no fallen i alguns dels millors moments de la nit es van poder viure amb cançons com ‘Waiting on a sunny day’. Fins i tot, Fuentes es va atrevir amb altres èxits de sempre que no són patrimoni de Springsteen. El cantant va interpretar una versió del ‘Knocking on heavens door’ i el ‘Twist and shout’ que ja va cantar en la seva última visita.Des de les 11.30h de la nit que va començar el concert i gairebé fins la 1.30h de la matinada, en Fuentes no va parar dalt de l’escenari. Cantant, cridant, i fins i tot pujant a una de les plataformes que hi ha als extrems de l’escenari de Privat. Però les ganes no ho són tot, i cap al final de la nit el cansament es podia fer patent a la veu de Manel Fuentes que va marxar, això sí, deixant molt bona sensació entre el públic. 
