L’argument: Ana és una jove pintora que viu en un cova a l’illa d’Eivissa amb el seu pare. Una mecenes francesa descobreix el seu talent i li proposa traslladar-se a una residència d’artistes a Madrid. A la gran ciutat, Ana descobreix que darrera les portes que pinta s’hi amaguen les vivències de dones joves que, en el passat, van tenir una mort violenta. Ana se sotmet a diverses sessions d’hipnosi i emprèn un viatge físic i mental que la condueix a descobrir la seva veritable identitat.
L’anècdota: A través d’aquesta pel·lícula, Julio Medem homenatja la seva germana Ana, una pintora que va morir en un accident de trànsit anys enrere. Tot i que no és estrictament una biografia, el film recull l’esperit de l’artista i mostra els seus quadres.
Diagnòstic: En un compte enrere de 10 a 0, ‘Caòtica Ana’ es revela com un viatge al fons de la ment d’una jove que, en el seu interior, acumula l’experiència tràgica del gènere femení des de temps immemorials. La protagonista, encarnada per la debutant Manuela Vellés, s’erigeix com una divinitat que se sacrifica pel bé d’una humanitat marcada per la crueltat dels homes. Aquest film té molt de mite i Medem construeix amb encert un univers ancestral, oníric i hipnòtic. Tot i així, es tracta d’una proposta interessant que no seduirà un públic majoritari i ni tant sols satisfarà del tot a alguns incondicionals de Medem.
Efectes secundaris: Adient per emocionar-se amb la seqüència del ball entre Ana i el seu pare.
