La UD Cirera no va començar la nova temporada a 2a Catalana de la millor manera, encarrilant molts empats i generant pocs gols. Una situació en part lògica quan puges de categoria. Tot i això, en l’últim mes l’equip ha recuperat el ritme i ja encadena quatre victòries consecutives, en les quals ha sumat 11 gols. Entrevistem Augusto Campos, un dels capitans i l’autor del gol que va donar l’última victòria a l’equip mataroní, per saber com es troba l’equip.
Agus –així es fa dir– es va formar en les categories inferiors del CE Mataró, després va defensar la samarreta de diferents equips a prop de la ciutat i finalment va arribar a la UD Cirera, ara fa 10 anys. Durant dos anys, però, va estar a la UD Molinos (les temporades 2016-18). És a dir, va marxar del Cirera l'any que l'equip va baixar a 3a Catalana (2016-17), i va tornar l'any en què van pujar de nou a 2a Catalana (2018-19).
Com se sent l'equip, ja a la segona volta?
Després de lluitar durant tot el que portem de temporada hem aconseguit quatre victòries seguides i l'equip està amb molta confiança a l'hora de jugar. Ara ens surt tot bé. Abans arribàvem a porteria i no marcàvem i ara gairebé marquem sense voler. És un tema psicològic, de confiança... I també de molt treball. Començar la lliga costa molt, 2a Catalana és un ritme molt diferent de la 3a Catalana, els partits són més intensos i fins que no t'adaptes a la categoria és difícil.
L'inici no va anar tan bé, molts empats i pocs gols...
En fer un salt de categoria, tots els rivals van a un nivell més i fins que no agafes el mateix ritme i la mateixa intensitat que ells, no tens bons moments de joc. Arribes més tard a la pilota i tot et surt pitjor. Però s'ha d'anar a poc a poc, amb paciència i molt de treball.
Un altre hàndicap que tenim és que mai juguem al nostre camp perquè el Camí del Mig està en obres i sempre entrenem fora, i això fa que costi més perquè no t'acabes d'adaptar al camp. Cada setmana amunt i avall, ara cap a Dosrius, ara a la Llàntia... Tot i això, des del principi hem estat units i sempre hem anat al voltant de 20 jugadors a entrenar.
Teniu ganes de tornar?
Moltes. Són ja dos anys seguits sense camp.
Al principi, quan no sortien les coses com s’hauria volgut, com s’ho prenia el vestuari?
La veritat és que el grup que tenim, com que és el de sempre des de fa molts anys, estem molt units. Hem passat molts moments dolents i al final sabem que si treballem, les coses es poden tirar endavant. No ens vam deprimir en cap moment. Al contrari, seguíem lluitant sempre pel següent repte. I ara el mateix. Si guanyem, automàticament ja pensem en el següent partit, perquè el que hem guanyat ja està fet.
Suposo que l'objectiu que us marqueu és mantenir-vos a la categoria.
Exacte. Ara anem bé perquè hem guanyat quatre partits seguits i ens hem posat novens. Però si perds alguns partits vas cap a baix directe. És una categoria molt igualada, pots guanyar contra el primer i perdre contra l'últim. Tothom pot guanyar o perdre. Cada setmana hi ha algun resultat que ningú s'esperava. A part que baixen cinc equips, que són molts.
I encara queda molta lliga per davant...
És clar... I la segona volta és quan els equips es reforcen. Nosaltres a l'últim moment vam fitxar en Kamal. Venia del Mataró i fa tres setmanes que es va incorporar. Casualment, ha resultat que ha arribat ell i hem començat a guanyar.
Abans comentaves que els gols han costat una mica en arribar. És un tema que preocupi i que hàgiu estat treballant especialment?
Sí, hem intentat millorar-lo. Però com comentava abans, és cert que amb la incorporació de Kamal tenim més arribades a porteria perquè ell és més de banda, és ràpid... I entre els quatre partits que hem guanyat, hem marcat onze gols, gairebé els mateixos que la resta de la temporada. Ha estat tot un cúmul de coses: tenim més confiança, van arribant gols, et deixes anar més, no estat tot el partit al darrere perquè no et marquin, ja vas més a l'atac...
Individualment, com et sents?
Al principi vaig començar malament perquè em vaig lesionar de la cama i vaig estar uns quatre o cinc partits sense jugar. De mica en mica he anat millorant i ara físicament em trobo molt bé i amb confiança. De fet, a partir de gener és quan millor et trobes. La preparació física de l'entrenador és per això justament, perquè quan arribi el gener estiguis 'a tope' per acabar bé l'any. Cadascú ho planifica a la seva manera, i nosaltres ho fem així.
Llavors, s'espera que pel que queda de temporada l'equip vagi a més.
Exacte. Al principi anem més carregats i potser els resultats no surten, perquè no arribes tan lliure als llocs, però per aquestes dates estàs millor físicament.
Què en penses de l'acord que es va signar fa poc entre la UD Cirera i el CE Mataró?
Em sembla bé el fet que hi hagi una unió; amb tants habitants a Mataró, hi hauria d'haver un equip potent. Però em sembla bé que s’ajudi a l’equip gran, sempre que també es doni suport als equips petits. Nosaltres hem de reconèixer que som un equip de barri, un grup d'amics que ens ho prenem com un hobby i que intentem estar el més amunt possible.
Vas tornar la temporada passada a la UD Cirera després d'estar dos anys a la UD Molinos, justament l'equip que va quedar campió de grup per davant vostre i va pujar directe. Com vas viure aquesta casualitat amb els antics companys d'equip?
Ja m'ho van tirar en cara els meus amics [riu]. 'Te'n vas i quedem primers', em deien. Al principi ells feien conya perquè ells ja havien pujat i a nosaltres ens faltava la promoció, però ens donaven ànims en l'eliminatòria perquè som rivals al camp, però fora també som companys i amics, i també volien que pugés un altre equip de la ciutat. Com més equips siguem de Mataró, millor. Així no t'has de fer el viatge fins a Barcelona [bromeja].
A ells, de moment, no els està anant tan bé a 2a. Com ho veus?
Jo com a equip el veig capacitat de sortir d'on estan. També és veritat que si estàs en una ratxa negativa, per molt que entrenis bé i el grup estigui bé, costa de sortir-ne perquè tots els partits són molt competitius. Però com que conec molts jugadors, sé que són bons i tenen la capacitat per tirar-ho endavant. Això sí, jo no estic en el vestuari i no sé quin ambient hi ha, així que no puc dir gaire més. Tant de bo se'n surtin i continuem tots dos.
