La Dori ha viscut l'esport des de petita, primer jugant a futbol "a l'escola i a tot arreu", i després amb l'atletisme, disciplina amb la qual va competir a alt nivell, vivint al CAR de Sant Cugat i sent campiona d'Espanya en llançament de javelina cadet i juvenil. Però no va ser fins als 25 anys que va començar a futbol més seriosament. Va iniciar-se a la Cerdanyola de Mataró, equip on va anar a parar després de veure, segons explica l'entrevistada, una fotografia de l'equip femení de futbol en aquest mateix setmanari, el Tot Esport. La mataronina despuntava tant que de seguida la van fitxar al Sant Gabriel, fet que va suposar-li escalar diverses categories de cop i arribar a disputar la Superliga (com s'anomenava la Primera Divisió Femenina fins al 2011). Però va arribar un moment en què "el cap i el cos no acompanyaven", i va decidir deixar l'esport.
Després de gairebé set anys sense competir, Apolo va tornar al camp de joc, aquesta vegada vestida de groc i negre. Aquesta és la tercera temporada que la Dori forma part del Mataró, tot i que amb entrebancs de lesions pel mig. Amb gairebé 41 anys –els compleix a l'abril–, l'edat no és un impediment per a la davantera; tot i l'exigència de la posició, és de moment la màxima golejadora de la Primera Catalana. L’equip tampoc està malament; després de 13 jornades, les de Mataró van cinquenes en la classificació.
Com es troba l'equip després d'aquestes 13 jornades disputades?
Al principi, com que hi havia jugadores noves i vam tornar algunes altres, va ser una mica complicat conèixer-nos i poder jugar un futbol fluid. Amb el pas dels partits hem anat fent més pinya i ara els últims resultats estan sent molt bons, ja no només pel nombre de gols, sinó també de com juga l'equip junt. Quan vam començar, jo hagués donat un 4 a l'equip, i en aquests moments li dono un 8 tranquil·lament. Estic molt contenta.
Has notat molta evolució en la connexió entre les jugadores?
Moltíssima. Ara mateix estem en un moment brutal. Ens coneixem molt, sabem molt bé com juga cadascuna al camp, i això fa que tinguem els resultats que s'estan veient.
Com ha estat la teva tornada al camp després de la lesió?
Aquest any suposadament ja no anava a jugar a futbol, ho anava a deixar perquè pensava que no podria tornar, per la meva edat i per com tenia el genoll. El primer cop que vaig voler tornar em va costar molt, sentia molt dolor. Però al final aquí estic. I a més, a un nivell del qual estic molt contenta de mi mateixa.
Ara mateix ets la màxima golejadora de la categoria, amb 18 gols en 13 partits.
Estic molt, molt contenta, però primer de tot pel tema de sortir de la lesió. Ara em sento molt forta i no tinc cap problema amb el genoll. Se m'està fent molt fàcil amb l'equip estar al nivell que estic, perquè això també és gràcies a elles. No és només que jo hi estigui posant empeny i vagi al gimnàs. Tot suma. Em sento molt bé al camp amb elles i treuen el millor de mi.
Quin objectiu s'ha marcat l'equip per aquesta temporada?
En aquest tema el meu entrenador i jo discrepem una mica [riu]. Jo a principi de temporada li vaig comentar que amb aquest equip podíem estar entre les cinc primeres. I ell em va mirar i em va dir: 'No Dori, amb aquest equip hem de ser com a mínim les terceres, estar a dalt de tot'. I la idea és aquesta, estar el més a dalt possible. Jo ja no poso números, amb aquest equip ara no dic res perquè estan que “se surten”.
Tu ets la més veterana de l'equip, amb diferència. Com ho vius dins el vestuari?
Em sembla que sóc la més gran de tot Mataró que juga a futbol [riu]. Ja tinc 40 anys, i tinc companyes que en tenen 18 i 19. És molt divertit, perquè jo sóc la primera que dic: 'compta amb mi que sóc velleta i heu de tenir cura de mi’... Sí que hi ha una mica de conya amb aquest tema a vegades, però m'ho prenc súper bé. Evidentment poden riure, però jo estic allà amb elles i em veuen al seu nivell perquè ho estic, no m'afecta la meva edat. A l'abril compliré 41 anys jugant a futbol. No puc demanar més.
I el pensament que t'havia passat pel cap de deixar el futbol, ara ja s'ha esvaït?
Ara que he vist que tot i l'edat que tinc, tinc un físic que m'ho permet... Jo ja estic pensant en la següent temporada. Ara mateix no em posaré límits, perquè veig que estic bé.
Com va ser la teva arribada al Mataró?
Feia set anys que ja no jugava al futbol i em venia de gust, però volia que fos de manera tranquil·la i a prop de casa. I va donar la casualitat que, parlant amb un ex entrenador que havia tingut a la Cerdanyola, em va dir que li havien ofert entrenar el Mataró. Al dir-me que era amateur em vaig imaginar dones de la meva edat i partits de “pachanga”... Però no. El primer any vam ser campiones de lliga. És un orgull portar l'escut del Mataró, no podria estar més contenta ara mateix.
Tinc entès que tens bastantes aficions.
M'agraden molt les motos, fins al punt d'anar fins i tot a circuits. I també cuinar i els animals. És una passió que tenim a casa. Tinc tres gossos, i continuaré adoptant tota la vida i sempre que hi hagi animals que ho necessitin.
Ara que hem començat un nou any, quin propòsit et marques pel 2020?
Tinc l'objectiu d'acabar la lliga completa i sense lesions, que malauradament encara no he pogut acabar cap de les que he començat amb el Mataró. I també portar el Mataró el més amunt possible. A la meva vida ara mateix està tot més o menys bé: parella, família... I el futbol és una espina que tinc clavada.
