El Pol Andiñach va arribar al primer equip del CE Mataró fa 8 anys, i avui dia ja és un dels jugadors que més temps porta al club. El 2012 l'equip estava a 2a Catalana a les ordres de Daniel Sánchez Petitfaux, entrenador que va ser destituït el febrer del 2013 per donar pas a Marcial Serrano. Des d'aleshores, el club ha tingut moments millors i pitjors, i actualment n'està vivint un dels bons: en la seva tornada a 1a Catalana, el Mataró ha assolit el segon millor inici en tota la seva història. Conversem amb Andiñach per conèixer com se sent l'equip amb aquesta fita i profunditzem en la figura del porter, moltes vegades oblidada però essencial per a aconseguir els bons resultats.
Com es troba el vestuari amb aquest començament de temporada?
Òbviament estem tots molt contents i animats. Tothom està molt satisfet dels resultats, la feina feta i del fet que tot estigui anant tant sobre rodes. Entenc que seguim una mica amb la bona dinàmica de l'any passat, encadenant moltes victòries i punts, malgrat que la categoria on estem ara és molt més exigent i difícil. També hi ha part de mèrit del cos tècnic, ja que aconsegueix que tots els jugadors se sentin partícips, siguin importants i tinguin minuts. Això ajuda al fet que l'ambient sigui agradable i maco.
Us imaginàveu aquest inici?
Ningú s'ho imaginava. Nosaltres érem molt conscients que l'objectiu era, i segueix sent aquest, la permanència, cosa que vol dir estar lluitant per sortir de les places de descens. La idea que teníem era que ens costaria treure punts, adaptar-nos a la categoria i als nous rivals, a un ritme de joc més elevat, etc. Aquesta és la situació en la qual crèiem que ens trobaríem, i potser ens hi acabem trobant en algun moment de la temporada, però de moment estem bastant lluny d'aquesta zona, i benvingut sigui.
Així, no ha canviat l'objectiu?
En absolut. En el moment en què ens plantegéssim un objectiu més ambiciós, crec que perdríem el nord i tot el que estem fent bé ara. Nosaltres hem de seguir amb la màxima humilitat i centrats en l'objectiu inicial que és el d'assegurar la permanència el més aviat millor. Si un cop ens assegurem i hi ha opcions o temps per quedar el més amunt possible, doncs intentarem fer-ho perquè ens agrada guanyar sempre i treure els màxims punts possibles sempre és l'objectiu de tots. Però crec que seria un error posar-nos ara a mirar més amunt del que ens havíem plantejat en un inici. La temporada és molt llarga, ens falta enfrontar-nos als rivals que estan a dalt de la taula i seria molt agosarat pensar en res més que no sigui la permanència. I seguim conscients que encara que hàgim començat tan bé, serà molt difícil. Ens queda molta feina per fer.
"En un penal, el porter té molt a guanyar i poc a perdre" – Pol Andiñach.
Per tenir bons resultats s'han d'encaixar pocs gols. Com et sents tu amb la teva feina personal?
Per un porter ajudar l'equip a no encaixar i mantenir la porteria a 0 és la satisfacció més gran. D'alguna manera, et sents com l'últim responsable de la part defensiva de l'equip i tot el que sigui no encaixar i ajudar l'equip és assolir l'objectiu pel qual treballes cada setmana; pel que treballem l'Aleix, l'entrenador de porters, el meu company Joan i jo.
A l'últim partit a casa va ser clau l'aturada del penal en contra. Què et passa pel cap quan et trobes en aquesta situació?
Hi ha nervis, i també moltes vegades ràbia, perquè en el moment consideres que el penal no és just. Però en aquell cas va ser una mica especial perquè el Pol Almellones, amb qui tenim molt bon rotllo i ens entenem molt bé, va fer el penal i es va quedar molt enfonsat. Llavors aquesta ràbia inicial que sol haver-hi no la vaig tenir tant perquè la meva prioritat va ser ajudar el company que veia que tenia un moment dur. Vaig anar amb ell i li vaig dir que s'animés, que el penal el pararia segur, que no es preocupés. Suposo que pel fet de dir-li això, jo també em vaig convèncer que el pararia. En un penal, el porter té molt a guanyar i poc a perdre. I pel davanter, en canvi, el que s'entén és que el ficarà dins. Per això, la idea és intentar trencar aquest desequilibri desconcertant el llançador. En aquesta ocasió vaig moure-li la pilota per trencar el seu ritual. Ell òbviament es va posar nerviós i em fa donar una petita empenta, i aquí vaig veure que ja l'havia tret de la seva concentració.
No és joc brut això?
Bé... en aquell moment tu fas tot el possible per parar-lo. I a vegades fas això i no serveix per res i te'l fiquen igual. Més que joc brut crec que és picardia, i intentar fer servir totes les eines possibles.
I quan el pares, què se sent?
És un moment molt bonic per un porter, que no en tenim gaires de moments així d'eufòria. El porter normalment està en tensió i és quan acaba el partit i veus que has deixat la porteria a 0 i s'ha guanyat quan ho valores. Però dins d'un partit no acostumes a tenir un moment d'eufòria com quan un jugador fa un gol. Va ser bonic el moment, la celebració amb els companys i ajudar l'equip a mantenir la porteria a 0.
61' | 0-0 | Pooooooool!!! Bravo Pol!
— CE Mataró (@ce_mataro) October 27, 2019
Gran Pol Andiñach aturant un penal. #EndavantMatarópic.twitter.com/ZO6GoUH0BX
"Una posició de tot o res"
És una posició difícil la teva?
Si ho mires objectivament, no hi ha cap raó per la qual una persona decideixi posar-se a ser porter o portera. Al final, la teva intervenció en el joc està reduïda pràcticament a quan ja hi ha res més a fer. Quan l'equip defensivament s'ha enfonsat, és quan tu intervens. Ets l'última rereguarda de l'equip. I això en part suposo que ens agrada, però alhora t'obliga a jugar en unes condicions molt diferents de la resta de jugadors. I sí que és difícil a vegades. Estàs en una posició on no et pots permetre cometre errors i tens una pressió afegida important. Però quan sembla que ja no hi ha res a fer, pots estar tu per salvar-ho, i això crec que se'ns fa atractiu. Quan surt bé mola molt [riu] i l'equip i l'afició t'ho agraeixen moltíssim. És una posició de tot o res.
Tu com vas decidir ser porter?
Quan em vaig apuntar a futbol, als 6 o 7 anys, el meu pare estava omplint el full d'inscripció i em va preguntar quina posició volia i jo li vaig dir: 'porter'. Però no ho vaig pensar molt, simplement em va sortir. Però mai m'ho he recriminat a mi mateix, m'agrada. I crec que dins les posicions d'un equip de futbol, és amb la que més puc ajudar. Sent honest amb mi mateix, crec que el fet de ser porter m'ha ajudat a arribar a un nivell al qual si hagués triat una altra posició, per molt que hagués practicat, no hauria arribat a jugar. Per les meves condicions, no podria estar al Mataró a 1a Catalana jugant de pivot, perquè no sóc tan bo, per exemple.
Com t'hi trobes a l'equip?
Estic molt agraït al club per l'oportunitat que em va donar quan jo venia d'un any sense jugar. El que valoro molt del Mataró és el grup de companys, el vestuari, la cohesió que tenim i com ens entenem. És un grup humà increïble que ho fa tot molt agradable i fàcil. Crec que això també és una de les claus de com estem rendint.
Estàveu muntant la grada de primera. Com ha anat?
Sabien fet coses de manera esporàdica però a mi em venia de gust intentar impulsar des de dins una grada més regular i amb cert posicionament polític davant diferents temes. Vaig parlar amb el President i li va semblar bé, tot i que em va dir que políticament el club no s'implicaria, cosa que es respecta i s'entén completament. La vam començar a muntar, però ens està costant regularitzar la presència i que hi hagi un grup de gent motor que estigui motivat i sigui constant cada setmana en fer una l'assemblea, preparar coses, dinamitzar la grada en el partit... Però seguirem treballant.
