El CE Mataró, amb el seu subcampionat de lliga del 2n grup de 2a Catalana, s’ha guanyat el dret a jugar la promoció d’ascens a 1a Catalana, i aquest diumenge (19 hores) afronta el partit d’anada al camp del Valls. En una eliminatòria a cara o creu, amb la tornada el diumenge 11 al Municipal del Centenari, i de la qual sortirà l’equip que pugi a 1a Catalana.
Tot i que el CE Mataró, ha donat mostres de gran solidesa a camp contrari aquesta temporada, i no ha perdut cap partit en tot l’any 2017 fora de casa, caldrà que l’equip groc-i-negre vagi molt mentalitzat per trobar-se un equip que no donarà cap mena de facilitats. L’equip de la capital de l’Alt Camp ha quedat subcampió del grup 6è amb 76 punts, a només dos punts del Tortosa. Ha marcat 77 gols i n'ha encaixat 34, que són dades ben semblants a les del Mataró (76 i 33). Durant el campionat els vallencs només han perdut 2 partits a casa seva i n’han empatat dos més, i n’ha guanyat 13. I en els dos últims ha marcat 11 gols i no n’ha encaixat cap. En el darrer partit va derrotar el Tortosa, que ja era campió, per 5-0.
Està clar que no és un club amb la història de la del CE Mataró, però de tota manera ha estat set temporades a 1a Catalana, la darrera la temporada 2012-13.
Declaracions de l’entrenador del Valls
Les promocions d’ascens del CE Mataró al llarg de la història
Més de 100 anys d’història donen per molt i en el segle llarg de vida del Club Esportiu Mataró (abans Iluro Sport Club) hi trobem diverses promocions d’ascens, que són les que anem a analitzar. I que esperem que a molts aficionats i ex-jugadors els portin molts records.
Temporada 1922-23 (al 2n nivell català, quan no hi havia lligues estatals)
Sense èxit davant el Gràcia per pujar a 1a Catalana B
L’Iluro tenia pocs anys de vida i en una temporada sensacional havia quedat campió provincial sense perdre cap partit. Després va jugar la fase final de 2a Catalana, amb els campions de les altres tres províncies. Va superar el Figueres a semifinal (4-3 aquí i 2-3 allà) i va jugar la final davant el Reus. Es va jugar a Lleida el 15 de juliol davant 6000 espectadors i es va empatar a 2 després de la pròrroga. Es va jugar partit de desempat dos dies més tard i va guanyar el Reus (1-0), en un partit marcat per un gran espoli arbitral. De tota manera l’Iluro va tenir dret a jugar la promoció a 1a Catalana B contra l’últim d’aquesta categoria, l’Espanya FC, cosa que no va poder fer el Reus, ja que els equips de fora de Barcelona no tenien dret a jugar a 1a Categoria, ni A (on jugaven FC Barcelona, Espanyol, Europa, Martinenc, Sants i Sabadell) ni a la B (on jhi havia l’Avenç, Athletic Sabadell, Júpiter, Badalona, Terrassa i Espanya). I com que el campionat s’havia allargat molt, es va decidir que es faria abans de començar la nova temporada. Però durant l’estiu l’Espanya es va fusionar amb el Gracia SC, que era com un filial del Barça a Gràcia. I la Federació va permetre que a la promoció, jugada ja al mes d’octubre, jugués el nou club i el Gràcia va guanyar per 2-1 en tots dos partits jugats al camp neutral del Júpiter... a Barcelona!!. I l’Iluro es va quedar sense ascens.
Formaven l’equip: Florenza, Vila, Comas, Verdier, Lleonart, Pons, Clos, Piqué, Huesca, Canet i Felisart. Els veiem a la foto lluint unes jaquetes que havia donat la Sastreria Escudero de la Plaça de Santa Anna, seguint la moda d’alguns dels grans equips catalans.
Temporada 1937-38 (al 1r nivell català)
S'aconsegueix pujar a la màxima categoria catalana
Tot i que s’estava en plena guerra civil el futbol continuava a batzegades. L’any 1928 s’havia creat la lliga de 1a Divisió Estatal, que s’havia suspès ja la temporada 36-37. Però aquí es continuava jugant i l’Iluro SC va jugar una promoció per pujar a 1a Catalana durant el mes de febrer de 1938. Es va perdre amb el Carmelo (2-3), el Sabadell va guanyar el Carmelo (3-2) i en el darrer partit jugat al camp del Martinenc l’Iluro va guanyar 2-0 al Sabadell pujant per primera vegada a la 1a Divisió Catalana, que sempre s’havia resistit.
Formaven l’equip: Martí, Pera, Vila, Niubó, Floris, Mompart, Petit II, Palomer, Arañó, Petit I, Ramón i Navarro.
Això va permetre que abans de finalitzar la guerra, el 28 d’agost del 1938, l’Iluro jugués el partit oficial contra el FC Barcelona, perdent per 1-6, en el que va ser un dels darrers partits oficials amb el nom d’Iluro Sport Club. Els altres equips de la màxima categoria catalana eren l’Espanyol, Europa, Júpiter, Badalona, Avenç, Martinenc, Sants i Manresa.
Temporada 40-41 (al 3r nivell estatal)
Es guanya la promoció contra l'Horta
Després de la guerra i ja amb el nom de Club Deportivo Mataró, evidentment en castellà, l’equip groc-i-negre va quedar 3r de 1a Categoria B. I va jugar una promoció per a pujar a la 1a Categoria Regional A contra l’Horta amb empat a 2 allà i un 1-0 aquí. Formaven l’equip base: Martí, Garcia, López, Magrasó, Niubó, Gil, Petit, Vidal, Cambra, Martínez i Godàs.
I això va donar l’ascens a una categoria que estava per sota de la 1a i la 2a Estatals, en uns temps en els quals encara no hi havia la 3a Divisió Estatal, que es va instaurar la temporada 43-44.
Per sobre en aquells moments només hi havia quatre equips catalans: FC Barcelona, Espanyol a 1a i Sabadell i Girona a 2a.
A la 1a Categoria A el CE Mataró es va trobar amb Terrassa, Martinenc, Sant Andreu, Reus, Granollers, Júpiter, Badalona, Sants, Vic, Manresa i Horta.
Temporada 52-53 (al 2n nivell estatal)
Es guanya per 7-2 la Cultural Leonesa, però no es puja a 2a
Possiblement aquesta va ser una de les millors temporades del CE Mataró de la història, per no dir la millor. L’equip entrenat per Jaume Hospital va quedar segon del grup catalano-aragonès de 3a i va jugar la promoció d’ascens a 2a Divisió, en uns temps en els quals no hi havia 2a B.
Els noms dels rivals ja demostren el nivell que tenia aquell Mataró: Salamanca, Sestao, Torrelavega i Cultural Leonesa, l’equip que la setmana passada va derrotar el Barça B i va pujar a 2a.
El camp del CE Mataró era un fortí i d’aquí no es va escapar cap punt: Mataró - Salamanca 1-0; Mataró - Sestao 3-1; Mataró - Torrelavega 3-2... i Mataró - Cultural Leonesa 7-2!! Aquest darrer partit el va jugar el que era l’equip habitual: Bru, Martínez, Sànchez, Serra, Soto, Mañosa, Hernàndez, Fernàndez, Jodas, Adell, Vela i Comas. L’entrenador era Jaume Hospital.
L'equip el dia de la victòria per 7-2 davant la Cultural Leonesa (Foto Caballé)
Però fora de casa es van perdre tots els partits. El darrer a Salamanca davant un equip que no s’hi jugava res i que en superar el Mataró per 1-0 va provocar un triple empat que va enviar el Mataró al tercer lloc: Torrelavega 10, Cultural Leonesa 8, CE MATARÓ 8, Salamanca 8, Sestao 6, i només pujaven dos.
Després es va rebre una invitació per pujar degut a una renúncia, però no es va acceptar per decisió presa en Assemblea.
Temporada 91-92 (al 6è nivell)
Ascens a Preferent
A les ordres de Juan Moscoso el CE Mataró havia quedat subcampió del seu grup de la 1a Regional i es va haver d’enfrontar al Térmens lleidatà per intentar sortir d’un pou on feia sis temporades que hi havia caigut i poder pujar a Preferent (la categoria ara desapareguda i que estava per sota de la 1a Catalana, que tenia un sol grup).
A l’anada un gol de Càmara va igualar el gol inicial dels locals. I a la tornada, el dia 14 de juny, un 3-0 va donar l’ascens, amb gols de Galcerán, Morato i Alonso.
Formaven l’equip: Moner, Juàrez, Expósito, Moisés, Càmara, Ramos, Morato (Garcia), Alonso, Andreu, Galcerán (Manté) i Roland (Nacho).
Un dels gols del Mataró contra el Térmens
Temporada 93-94 (al 5è nivell)
Promoció intranscendent amb ascens a 1a Catalana
Aquesta es va jugar quan el CE Mataró, ja amb Miquel Corominas a la banqueta, va quedar 2n de Preferent i es va enfrontar a la promoció al Can Vidalet segon de l’altre grup. Després del primer partit jugat a Mataró i acabat amb empat a zero gols, es va saber que tots dos equips pujaven a 1a Catalana i per tant la tornada a Esplugues va ser intranscendent, perdent per 1-0.
Formaven l’equip: Manolo i Sillo porters, Boixet, De Gea, Càmara, Andreu, Carlos, Bernat, David Muñoz, Cabeza, Agustí, Artero, Expósito, Colorado i Galcerán.
Temporada 97-98 (al 3r nivell estatal)
Primer intent de pujar a 2a B
El CE Mataró, que ja entrenava Miguel Àlvarez, havia quedat tercer del grup català de 3a Divisió. Es van guanyar els tres partits de casa (Caravaca 6-0, Benidorm 1-0 i Atlètic Balears 2-1), però la derrota a Benidorm i sobretot l’empat a Caravaca van donar l’ascens al Benidorm.
Formaven l’equip: José Antonio, Mascarell, Torres, José, Naranjo, Navas, Sauras, Ros, De Gea, Bernardo, Edel, Santos, José Manuel, Monti, Marcel... i un jove Landi.
Temporada 98-99 (al 3r nivell estatal)
Segona promoció sense èxit a 2a B
El Mataró va quedar quart. Es van tornar a guanyar els tres partits de casa (Novelda 1-0, Constància Inca 4-2 i Mar Menor 3-1), però amb tres derrotes fora de casa l’ascens va ser per al Novelda.
Formaven l’equip: José Antonio, Mascarell, Torres, Navas, Jose, Sauras, Maceda, Vicente, Monti, Edel, José Manuel, Marcial, Fran, Marcel, Tente, Víctor, Ricky i Vega.
Temporada 99-00 (al 3r nivell estatal)
Es torna de Palma amb l'ascens a 2a Divisió B
El Mataró va ser tercer a la lliga, encara amb Miguel Àlvarez a la banqueta. Al “play-off” d’ascens es van tornar a guanyar els tres partits de casa (Alacant 2-1, Horadada 2-1, Atlètic Balears 1-0). Però els empats a Horadada (2-2) i sobretot a Alacant (1-1), amb gol de Francisco sobre el temps reglamentari, van permetre dependre d’un mateix. I el Mataró va assolir l’ascens amb la victòria al camp de l’Atletic Balears (0-2), amb gols de Víctor Cardona i Francisco.
Formaren l’equip en el darrer partit jugat el 25 de juny del 2000 a Palma de Mallorca: Morales, Sauras, Larios, Vicente, Naranjo, Bernardo, Marcial (Fran), Monti (Kiku Rimblas), Mora, Víctor i Francisco (Pacheco). També eren peces importants Robert i Jota.
En aquesta ocasió va quedar gravada la imatge al final del partit del recordat president Francesc Rimblas i el seu fill Kiku, que havia sortit en els minuts finals, celebrant un triomf històric. El Mataró començaria el nou segle a 2a Divisió B!
Temporada 2004-05 (al 3r nivell estatal)
L'Aguilas talla el camí cap a 2a B
El CE Mataró havia baixat a 3a la temporada anterior i a les ordres de Jaume Creixell es va fer una temporada sensacional. Havia guanyat la Copa de la RFEF i , tot i haver encadenat 14 jornades seguides sense perdre, havia quedat subcampió de la 3a Divisió superat al final per l’Hospitalet. I això, amb un sistema ja era el mateix que ara, obligava a guanyar tres eliminatòries per pujar a 2a B.
En la primera el Mataró va anar a Eivissa i va guanyar el Santa Eulària (0-1) i després aquí es va empatar a zero. A la segona ja amb factor camp contrari es va empatar aquí amb l’Águilas (1-1) i després a la localitat murciana es va perdre per 1-0 quedant fora de l’ascens.
Formaven la plantilla: Miguel Ángel, Jose, Ballús, Kiku Rimblas, Vicente, Lucas Viale, Manolo Jiménez, Jonathan, Óscar, Jordi Rodríguez, Fernando, Àngel, Molina, Àlex Ortiz i Sauras.
Altres promocions
No hem tractat d'una promoció de mal record jugada la temporada 1966-67, que era de descens i en la qual el CE Mataró després de 18 anys va perdre al categoria de la 3a Divisió. I tampoc dels anomenats Tornejos de Permanència o de Promoció, que es jugaven a 3a quan hi havia dos grups catalans (a finals dels anys cinquanta del segle XX) i no eren pròpiament una promoció directa. El campionat es jugava en dues fases i en la segona es reunien els equips de la segona meitat de la classificació dels dos grups. L'Iluro també havia participat en uns tornejos semblants les temporades 29-30 i 30-31.
