El sènior femení del Futsal Aliança Mataró va iniciar la temporada estrenant-se a la Segona Divisió Nacional, una categoria a la qual arribava per primer cop en la història del club. Després d’un any excel·lent, el Futsal va xocar amb l’alt nivell de la divisió de plata i aquests tres primers mesos no han estat fàcils per l’equip. En les últimes setmanes, però, han anat recuperant el seu joc i les bones sensacions. Parlem amb la Maria Espinar, la capitana, per saber com es troben les jugadores en aquests moments en què la feina comença a donar fruits, tot i que marxen de vacances de Nadal en posició de descens.
Espinar va començar al Vilassar de Mar perquè aleshores encara no hi havia equip a Mataró. Va estar-hi dos anys i quan es va desfer, el Mataró estava formant un equip femení. Des de l’any 2008, la Maria no s’ha mogut del Futsal, club on, igual que les seves companyes, ha crescut personalment i professionalment.
Com ha estat aquest començament per l’equip.
Vam començar pensant que era la quintada i que l’estàvem pagant. Era la primera vegada que pujàvem a Plata i no sabíem com aniria, i en un principi vam veure que el ritme i la força física que tenien les altres nosaltres no la teníem. Van anar passant les jornades i vam pensar que potser ens faltava una mica més l’actitud i no tant la qualitat. La solució va ser motivar-nos totes i fer pinya.
La dificultat ja la coneixíeu, però a la pretemporada havíeu tingut bones sensacions. Us esperàveu aquest inici?
No, gens. Portàvem bona dinàmica, havíem fet bons entrenaments, a la pretemporada ens l'havíem preparat molt... Però després vam arribar al primer partit i ens vam trobar un ritme totalment diferent que a la pretemporada i per descomptat, a la temporada passada. A la pretemporada ja vam jugar amb gent d'aquest nivell, però veníem amb totes les ganes i il·lusió de quan vam acabar la temporada passada, i realment ens ho crèiem una mica. Vam jugar contra equips de la categoria i vam guanyar. Però realment, les ganes que posen els equips a la pretemporada no són les mateixes que durant la temporada. Crec que vam sortir al primer partit una mica confiades i ens van donar.
Ara que ja heu agafat més bona dinàmica, com se sent l’equip?
Ara la veritat és que molt bé. Tenim molta confiança amb nosaltres mateixes i creiem que podem combatre qualsevol equip, ja sigui el que va per sobre, per sota o el primer. Estem en un moment en què les coses ens estan sortint bé, el que treballem als entrenaments ho podem aplicar al partit i comencem a fer el nostre joc.
El fet de marxar de vacances de Nadal en posició de descens, com us el preneu?
Contra l’Eixample [disputat dissabte 21 de desembre] teníem l’oportunitat de sortir del descens si guanyàvem, i si perdíem, ens col·locàvem fins a 4 punts de poder-ne sortir. No vam jugar bé, vam sortir poc concentrades i no va ser un dels nostres millors partits. Però a partir d’aquí ens toca anar amunt, concentrar-nos, fe bons entrenaments i solucionar els nostres errors. No podem fer res més que tirar endavant i confiar en nosaltres mateixes perquè som un bon equip. Tenim clar que anirem endavant. Quan tornem de Nadal, anirem a per totes a guanyar els partits que ens queden de la primera volta i a la segona, intentarem demostrar tot allò que no hem pogut a la primera.
Com a capitana, durant aquestes setmanes complicades, has hagut d’actuar i aixecar els ànims?
La veritat és que sí. Som un equip que quan ens enfonsem, ens sabem ajudar perquè fa molts anys que estem juntes i més enllà de companyes, també som amigues. Sabem animar-nos. Però és veritat que si la capitana és la primera que baixa del vaixell, no anirem enlloc. Per tant, intento estar sempre al màxim amb l‘equip i ho he intentat demostrar, espero que ho hagin notat [riu].
Com valoreu el fet que amb aquest grup amb què heu crescut com a jugadores, hàgiu arribat fins a tan amunt?
A nosaltres ens encanta. Crec que és una de les qualitats que tenim com a equip i que cap altre equip, o almenys pocs, pot dir el mateix. Juntes hem anat guanyant lligues i pujant categoria rere categoria. Crec que qualsevol jugadora et diria que és genial poder jugar amb persones amb les quals fa molts anys que treballes i millores. I això et dona un plus a l'hora de disputar els partits perquè ja saps com juguen, saps que quan penses una cosa l'altra també l'està pensant.
Què és el que més t’agrada de jugar a futbol sala?
El que més m'agrada és l'ambient de família que s'ha creat. Tu no et quedes a un club si no estàs bé, i al Futsal ens han cuidat molt bé. Sempre han mirat perquè el femení pogués entrenar a pistes cobertes, que no és fàcil, tinguéssim roba, bons entrenadors... Tot el que sé de futbol sala m'ho han ensenyat en aquest club i els estic molt agraïda perquè ens han donat uns coneixements quan potser en un altre club ens haguessin deixat més de banda per ser el femení. Sempre ens donen suport.
Ara que s’apropen dates especials, quin desig demanaries als Reis Maigs?
Demanaria que l’equip continuï, que el Futsal Mataró segueixi apostant pel femení i, sobretot, la permanència a plata.
