Poc públic per acollir el millor flamenc
Duquende va portar a Mataró el millor flamenc que es fa a Catalunya
Un gran espai per a un concert íntim, amb poc públic, un escenari fosc on només hi havia dues cadires i alguns altaveus. Però la veu de Cortés no va trigar a omplir el buit del teatre fent un repàs a molts pals del flamenc com alegrías, bulerías, fandangos i soleá. El talent d’un gran guitarra com a acompanyament va ser una altra de les claus de l’èxit del concert, que també va comptar amb la col·laboració ocasional d’un ‘cajón’ flamenc.
Un recital breu
Un concert que va durar una hora escassa i que va semblar poc al públic, que tot i ser reduït va donar calor a Duquende amb les seves palmes i els seus crits. Només un bis va regalar l’artista, a uns espectadors que van aplaudir satisfets del recital que havien vist, malgrat la seva curta durada.
Duquende es fill d’una família gitana de Sabadell. Amb només vuit anys va debutar als escenaris de la mà de Camaron, i amb l’acompanyament d’aquest mestre a la guitarra. La seva actuació va ser un gran descobriment i Duquende ha seguit treballant fins avui, quan ja té sis treballs discogràfics a les seves espatlles.