Bon paper del succedani rumbero de Titot
Dijous Paella fa ballar un Clap amb molt bon ambient
Els inicis de concert sempre són freds i si es continua avançant els horaris encara més. La gent no s’apropa i els primers temes esdevenen escalfaments pels artistes. Als Paella els va passar això però ben aviat van fer moure els qui omplien mitja sala i van crear un ambient envejable, en què l’essència de la rumba, la catalana, la nostra –com l’eslògan de la tele– es va imposar. Ball i festa, a costa i per sobre de tot. Música refrescant, càlida. Se li diria estiuenca si la relació entre l’estació de la calor i la música no passés per una correlació pejorativa, Però és que realment al que sonen Dijous Paella és a verbena d’estiu, popular. Un grup de Festa Major. Potser de Festa de poble –sense faltar– aquelles de gresca autèntica, total.
Poc sabor rumbero
Segurament a Dijous Paella els falta autenticitat. O potser és rigor. L’exigència hi és en una música tan nostrada que fins i tot el PP en vol fer un festival. Potser per això, des de l’ortodòxia, es veu el grup com una realitat mitjana, que es queda a mig camí potser perquè vol o potser perquè no pot. El to negatiu de l’adjectiu “estiuenc” apareix i Titot no controla el galliner, a estones. Res massa gras, el llistó baixa i torna la festa. Dijous toca paella, i el cap de setmana festa. Bon concert.