Hi ha vegades que se celebren alguns fets memorables i altres per diferents motius passen desapercebuts. I està clar que perquè es puguin celebrar, o com a mínim rememorar, hi ha d’haver algú que les recordi... Doncs bé fa uns dies ens va passar per alt una de les efemèrides més importants de l’esport mataroní.
No és cap gran títol, però sí que va ser un triomf que va omplir d’orgull a tota l’afició al bàsquet de la nostra ciutat, que aleshores era quasi tota la ciutat, i que va deixar glaçats els periodistes de la capital d’Espanya que havien vingut a Mataró a celebrar un nou triomf del seu gran equip, i van haver de testimoniar com un equip de poble passava per la pedra a tot un campió d’Europa, el Real Madrid. Un fet ara mateix absolutament impensable.
En efecte el 14 de novembre de 1965, a la pista descoberta del costat del camp de futbol (on ara hi ha el Palau Josep Mora) amb unes grades plenes de gom a gom, David va guanyar Goliat. El CE Mataró, que presidia Josep Mora, amb Joan Martínez, Soler, Auladell, Maset, Ramón, Tarruella, Burillo, i amb uns joves Gudayol, Fité i Graupera completant l’equip que entrenava Antoni Serra, va guanyar el Real Madrid del president Santiago Bernabeu, del directiu Raimundo Saporta, de l’entrenador Pedro Ferrándiz, i dels Emiliano, Luyck, Lolo Sainz, Sevillano i Monsalve. El marcador, encara manual, assenyalava al final un increïble 80-69. I tota Espanya va quedar bocabadada en veure-ho en directe a la retransmissió de Televisión Española (l’única que hi havia aleshores) sota la locució del famós José Fèlix Pons.
Aquella temporada el CE Mataró Molfort’s va guanyar tots els partits a casa i va acabar en tercer lloc de la màxima categoria. I crec que val la pena recordar-ho perquè molts joves que no en tenen ni idea ho puguin saber. Algú ho havia de dir!
Imatges publicades a la revista Ilurosport
.
