Es diu Juan Antonio Rubiño i el passat diumenge va aconseguir finalitzar el seu últim repte d'ultrafondista. Aconseguir finalitzar 30 mitges maratons en 30 dies seguits. Si de per si ja sembla una gran conquesta, hem de sumar-hi el fet que no és un atleta professional, per tant, durant aquests 30 dies, en Juan Antonio també treballava. Així doncs, després de la seva jornada laboral amb el camió i en un horari on molta gent preferiria està estirada al sofà veient alguna pel·lícula, ell es calçava les sabatilles i recorria 21 quilòmetres.
La primera etapa partia de Masies de Roda, on actualment resideix, a Osona. A partir d'aquí 633 quilòmetres per davant o, el que és el mateix, 57 hores i 36 minuts corrents per Catalunya. El diumenge, trenta dies després, l'arribada l'esperava a Mataró, al carrer Esteve Cortils al barri dels Molins, on va néixer fa 44 anys. El dia potser no era el més agraït, però tots els amics l'esperaven.
Però aquest no és el primer repte de Juan Antonio Rubiño, ja en porta uns quants a les cames i molts més que ja té previstos. I això que només fa 4 anys que corre.
Com va començar aquesta necessitat per córrer i marcar-se reptes?
Doncs vaig començar a córrer als 40 anys, tot just en fa 4. Primer em vaig animar amb una BTT, però de seguida vaig veure que m'agradava molt més córrer. Com tothom, primer amb tirades més curtes de 5-6 quilòmetres però de seguida vaig veure que tenia una gran resistència física i em recuperava molt bé. Així que, ràpidament vaig anar augmentant les tirades, amb 10, 15, 20 quilòmetres, etc. Cada cop anava fent més i em seguia trobant molt còmode.
Fa 2 anys vaig decidir fer la primera ultra-marató, que seria el recorregut de Masies de Roda, on visc, a Mataró, un recorregut de 84 quilòmetres. Em van acompanyar companys amb bicicleta mentre jo corria i al final vaig tardar 8 hores i 50 minuts en fer tot el recorregut.
I després de la primera experiència ja no vas parar...
Exacte. L'any següent vaig repetir el recorregut i vaig dedicar-li a l'Aleix (Merino). Al setembre del 2016 vaig fer un recorregut entre el Monestir de Montserrat i la Plaça Illa Cristina de Mataró, que són 105 quilòmetres. També vaig recórrer dos cops la Cavall del Vent, la Marató de Barcelona i, al final, el 4 de desembre la mitja marató de Mataró.
Com sorgeix la idea de fer 30 mitges maratons en 30 dies?
Tot ve de ser molt fan d'un ultra-fondista americà que es diu Dean Karnazes. Ell no deixa de marcar-se reptes personals, com per exemple fer 50 maratons en 50 dies a 50 estats dels Estats Units entre d'altres. Així doncs, em vaig proposar de fer 30 mitges maratons en 30 dies.
I com va anar?
Doncs no va començar del tot bé, perquè el primer dia em vaig lesionar al soli. I la segona mitja marató em va tocar fer-la lesionat. També per això va ser la més lenta, amb 2 hores i 25 minuts. Per sort, em vaig posar en mans d'un fisioterapeuta i l'endemà ja em vaig trobar molt millor.
A més a més, he anat veient com hi havia gent que m'acompanyava en bici i se sorprenien realment de la meva resistència.
I l'arribada?
Doncs molt bé, malgrat que el dia no acompanyava, però hi havia tots els meus amics, la meva parella i els meus germans.
Quin és la següent cita al calendari?
Doncs el pròxim 27 de maig, a partir de les 7 del matí fer el recorregut entre Cantonigròs i el Passeig dels Molins de Mataró. Són 96 quilòmetres i espero fer-los en unes 12-13 hores. Torna a estar dedicada a l'Aleix Merino. Aquest dissabte ja sortiré a entrenar a fer una tirada de 40-50 quilòmetres.
Tens algun repte decidit pel futur, també?
El meu proper objectiu és respondre'm l'interrogant de saber quants quilòmetres sóc capaç de recórrer en 48 hores seguides. Començar un divendres a les 12 de la nit i acabar el diumenge 48 hores després aprofitant el cap de setmana. Fa temps que hi penso i tinc moltes ganes de provar-ho.
En Juan Antonio a l'arribada a Mataró amb els seus acompanyants a l'última etapa. Fotos: Cedides.
Perquè tu corres com a hobby, entre setmana i durant el dia treballes.
Exacte. Porto un camió, així que tampoc puc dir que tingui un horari fix. A les mitges maratons, treballava durant el matí i entre les 7 i les 9 del vespre, quan acabava la feina, començava a córrer els 21 quilòmetres. Acabava al voltant de les 11 de la nit i l'endemà tornem a treballar. Tinc una sèrie de patrocinadors però són pel material, alimentació o logística de les pobres, com Nutrisport, Decathlon. Gros Mercat o Fanatik. També és important esmentar a Mainho, que es fa càrrec de tota la logística de les ultra-maratons dedicades a l'Aleix Merino.
I tot això sense buscar l'al·licient competitiu.
És que no m'agrada córrer en el sentit més competitiu. Jo ja no tinc 30 anys i surto a córrer per gaudir, no a agonitzar per intentar competir i fer una marató en menys de 3 hores i 15 minuts, per exemple.
El que m'apassiona és buscar el repte personal. Per posar un exemple, la Cavall de vent, que es divideix en 2 etapes, la vaig córrer dos cops l'any passat. Primer al juny que vaig fer-la en 35 hores. Al setembre hi vaig tornar, i vaig aconseguir baixar el temps i fer-la en 30 hores.
Tot això veient que tinc una recuperació brutal, em trobo a gust corrents i més que em vaig motivant.
