Escultor, pintor i joier, no és fàcil definir Perecoll, el polifacètic artista mataroní que enguany ha celebrat els ‘30 anys de negre’ a la seva ciutat natal. Després de recórrer món, l’escultor desitjava premiar els ciutadans de Mataró i donar a conèixer el gruix de la seva obra als seus paisans en una exposició on el color negre era la màxima expressió. La recerca de la innovació ha estat la bandera de Perecoll al llarg de la seva carrera i aquesta mostra ha estat un resum.
Lluny queda la primera exposició de Perecoll a la Sala Gaudí de Barcelona al 1975 o la primera mostra fora de casa a París el 1977. Artista polifacètic, Perecoll es defineix com a escultor, disciplina que segons explica li serveix d’inspiració per a la pintura i la creació de joies. El 22 de desembre del passat any, a l’Ateneu de la Caixa Laietana s’inaugurava l’exposició ‘30 anys de negre’. La mostra tancava un cicle creatiu, les series de negres, que l’havien portat a exposar a Dinamarca, Londres o Nova York entre d’altres localitzacions; l’última parada de la ‘gira’, Mataró, la seva ciutat, font d’inspiració i de creació, i espai de treball; la fàbrica de l’artista. “Mataró es mereixia aquesta exposició i la ciutat ha respost”, diu Perecoll. Cap detall deixa via lliure a la improvització, tot és meticulosament estudiat. Un treball previ durant mig any defineix la ubicació de les obres, les foscors, la llum, la música. L’objectiu: introduir el visitant a l’imaginari de l’artista, la mostra no pot deixar ningú indiferent, no és una exposició més, “l’art torna a ser una sorpresa”. El nom de Perecoll és de sobres conegut pels mataronins, però tal i com l’escultor explica des del seu refugi creatiu al carrer Pujol, ‘30 anys de negre’ ha donat a conèixer la seva obra entre els seus paisans.
El negre
Perquè el negre? La història de l’art és una cadena evolutiva. El 1916 el pintor Malevic presenta el seu quadrat negre, era l’última essència. La reflexió planteja el repte, Perecoll sap que més enllà de l’últim icone existeixen altres conceptes; l’afany i la recerca de possibilitats del negre germinaran a inicis dels 70 en una relació vigent fins avui i que com a herència ha deixat dos centenars d’obres. “Amb un color i un pinzell es por tornar a començar”.
Perecoll ha sapigut com ningú explotar al màxim l’expressivitat i la capacitat de despertar emocions d’un color mort per a molts, però viu per a l’artista que el sap treballar. “La retina s’acostuma al negre i a vegades distingeixo matissos que no havia vist mai, un quadre es converteix en uns quants”, explica. L’escultura, base de la creació del mataroní, alimenta la seva pintura, on els volums prenen una important dosi de protagonisme recolzats en l’elegància d’un color maleable i dòcil.
Joieria, pintura i escultura
Pedro González Coll –Perecoll– pertany a una generació d’artistes autodidactes amb una il·lusió brutal per mostrar el fruit de la seva creació; “ens tiràvem a l’aigua i després apreniem a nadar”, comenta. El carrer Sant Pere més Alt era el punt de trobada d’un grup de joves inquiets de la ciutat, com el mateix Coll, Viada o Novellas.
El jove Perecoll va tenir una introducció paulatina en el món de les arts. Els seus inicis com a aprenent de joier, amb mestres com Jordi Arenas, el portarien anys més tard a convertir-se en un dels més reputats joiers de l’estat treballant per a la plana major d’artistes espanyols. La feina a una galeria d’art a Barcelona li va obrir les portes a l’art; allí coneixeria a Tàpies o Dalí entre d’altres. “La galeria d’art va ser la meva universitat”, afirma l’escultor qui va decidir ‘exiliar-se’ per iniciar el seu camí com a artista lluny de casa, on les oportunitats brotaven i podia trobar el seu espai. Nombroses exposicions per tot el món han consagrat Perecoll en el panorama artístic, una gratificant trajectòria, però no menys llarga i dura. Malgrat això, “encara avui estic il·lusionat, m’encanta la feina i em diverteix”, explica.
Després del negre
“Estic en el buit”. ‘30 anys de negre’ ha marcat un punt d’inflexió en la carrera de Perecoll. L’escultor mataroní continuarà ara desenvolupant la disciplina que el va batejar com un artista en potència. La seva propera fita, una exposició de joies al Japó amb el referent de Dalí sempre present. “He fet tot el que hauria fet, tal i com ho tenia pensat”, diu Coll. El món de l’art reclama innovació, aportacions i “obres reflexives”, treballar per seguir creant és el motor de l’artista mataroní viu més universal.
