Lluís Bassat: "No m'he oblidat del projecte de la Farinera i crec que l'Ajuntament tampoc"

Parlem amb el publicista, 'alma mater' del Museu d'Art Contemporani de Mataró, sobre el passat, present i futur d'un dels seus projectes més preuats com a col·leccionista

  • Berta Seijo // Fotos: Daniel Ferrer
  • Dijous, 20 Febrer 2020 11:26

Especials 2017/2020, coleccio bassat 10 anys

Al novembre farà deu anys que es va fundar el Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, entitat integrada per l’Ajuntament i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat. Tot i que encara falten uns quants mesos perquè arribi l’efemèride, la Nau Gaudí va acollir divendres passat, la inauguració de la seva última mostra, dedicada a la dècada dels 90. Es tracta d'una exposició que aplega obres molt especials per al publicista, una manera de celebrar en gran una dècada que ell mateix qualifica d'"extraordinària". Perquè, tot i no haver pogut fer realitat (encara) el projecte de la Farinera, el pla B ha sortit millor del que ningú s'esperava: la col·laboració publicoprivada s’ha traduït en gairebé 80.000 visitants, 40 exposicions, 1.800 obres i 159 artistes que, a més de presentar-se a la Nau Gaudí, ho han fet en una dotzena de ciutats d'Europa i els Estats Units.

Els plans de Bassat per a Mataró


Parlem amb el publicista Lluís Bassat, 'alma mater' del Museu d'Art Contemporani de Mataró, sobre el passat, present i futur d'un dels seus projectes més preuats com a col·leccionista. Després d'una dècada a la Nau Gaudí, el maresmenc segueix apostant per aquest equipament i alhora no oblida el projecte de la Farinera com a seu de l'exposició permanent.

Especials 2017/2020, coleccio bassat 10 anys

• Quin balanç fa d'aquesta dècada?

La valoració que fem d'aquests deu anys a la Nau Gaudí és extraordinària. Puc afirmar que des dels inicis vam rebre el suport de l'Ajuntament de Mataró. Per començar, quan es va saber que finalment Sant Andreu de Llavaneres no podria acollir el museu, Joan Antoni Baron va ser el primer que em va trucar per plantejar-me la possibilitat que la col·lecció vingués aquí. Malgrat que en un principi la seu havia de ser l'edifici de l'antiga farinera de la ronda Barceló, quan el projecte es va haver de cancel·lar per la crisi i la manca de recursos, de seguida ens va proposar com a alternativa la Nau Gaudí.

 • Aleshores coneixia aquesta obra de l'arquitecte a Mataró?

En aquell moment, desconeixia què era la Nau Gaudí i mira que hi havia passat per davant en infinitat d'ocasions. Però l'edifici no estava a la vista; hi havia un mur que el separava del carrer. Quan ja estava restaurada i finalment la vaig poder anar a veure, vaig quedar enamorat. És cert que era molt més petita del que nosaltres necessitàvem. Perquè et facis una idea, el projecte de la Farinera preveia uns 7.000 metres quadrats, que havien d'acollir, entre altres coses, una exposició permanent. No obstant això, amb la meva dona Carmen i la Núria Poch vam decidir canviar el projecte museístic i apostar per les exposicions temporals.

• Creu que van encertar-la apostant per aquest pla B?

I tant! Ha estat una experiència fantàstica. En primer lloc, perquè hem pogut ensenyar la col·lecció per dècades i, en segon lloc, perquè hem rebut un gran nombre de visitants d'aquí i d'altres països, especialment nord-americans, canadencs, suïssos, francesos, alemanys, japonesos i també russos.

• Encara considereu la Nau Gaudí com a seu temporal?

El contracte de la Nau Gaudí l'anem renovant quan toca i la nostra intenció és estar aquí sempre. Ara bé, jo no m'he oblidat del projecte de la Farinera i crec que l'Ajuntament de Mataró tampoc. Crec que serien dos espais complementaris: el més gran acolliria el museu permanent, amb una mostra de tots els artistes de Catalunya, i el més petit seguiria aplegant les exposicions temporals. Tant de bo ho puguem aconseguir algun dia.

• Quins són els altres reptes de futur del Museu Bassat?

L'objectiu més ambiciós és que Mataró pugui esdevenir la seu de l'únic museu que hi ha a Catalunya que exhibeix de forma permanent l'obra contemporània d'artistes catalans. D'altra banda, un dels altres reptes de futur és acabar d'exposar la col·lecció: queden dues mostres més dels anys 90, dues dels 2000, i dues del 2010 al 2020. Després, segurament començarem a fer exposicions temàtiques sobre estils en concret o artistes individuals. Tenim un projecte que pot durar 20 o 25 anys més i moltes idees en ment.

• Mirant enrere, quina ha estat l'exposició que us ha costat més portar cap a la Nau Gaudí?

Sens dubte, la primera. Hi havia un quadre de Picasso i dos de Miró molt importants que vam haver de portar en un camió amb un cotxe davant i un altre darrere per seguretat. Una altra col·lecció que recordo especialment és la que ens va animar a fer l'exalcalde Joan Mora per atraure els russos que viuen o estiuegen al Maresme. Casualment, un cosí meu que viu a París té la segona millor col·lecció d'obres que hi ha al món d'artistes russos inconformistes i ens la va deixar perquè la portéssim cap aquí. Va ser tot un èxit.

• Ja teniu exposicions tancades per mostrar les obres de la Col·lecció Bassat a l'estranger?

N'hi ha una de prevista a Cracòvia i una altra a Varsòvia que s'inauguraran quasi alhora, i una a Maastricht, que tindrà lloc l'any vinent. Possiblement tornarem als Estats Units amb una mostra al Museu de Seattle. Aquí, a Espanya, també tenim plans a curt termini: a Huelva, Granada, Lleó, València i Madrid.