Fins al 15 de desembre, Mataró acull la campanya "Fem voluntariat, fes voluntariat", una iniciativa que vol mostrar la diversitat d'experiències solidàries que existeixen al municipi. Amb més de 700 entitats que sumen esforços dia rere dia per la cohesió social i la promoció de les persones, les oportunitats d'esdevenir voluntari són infinites. En aquest reportatge, recollim les experiències de tres dones, la Valèria, l'Esther i la Marta, que dediquen part del seu temps a fer una mica més fàcil la vida dels altres. La conclusió, però, sempre és la mateixa: reben més del que donen.
Valèria: futura mestra a jornada completa
La Valèria i la Wiam es coneixen des de fa un any. Tot va començar quan la primera va començar a treballar com a voluntària a l'Esplai Crajec (un dels projectes de la Creu Roja), amb l'objectiu inicial d'enriquir el seu treball de recerca. Tanmateix, la seva estada s'ha allargat uns quants mesos més arran de la seva bona experiència amb la vintena de nens i nenes que en formen part.
Les trobades són els dissabtes a la tarda a l'escola Germanes Bartomeu, centre del qual provenen la majoria dels infants que participen en l'esplai. La finalitat d'aquestes classes no té gaire a veure amb la teoria, sinó que les dinàmiques, els jocs i el treball en equip hi juguen un paper molt rellevant.
"Fa poc vam celebrar el Dia Universal dels Drets dels Infants, que es commemora el 20 de novembre, amb una excursió al Parc Central de Mataró. Durant tota la tarda vam treballar aspectes com la cohesió o la cooperativitat", explica la Valèria. Mentrestant, la Wiam segueix atentament el que la seva mestra explica, deixant ben clar que anar a l'esplai no és ni molt menys una obligació. "M'agrada que Ies activitats durin molt, que tinguin a veure amb l'esport i que no ens posin deures", afirma. Tot i la seva afició a córrer, aquesta alumna de quart de primària del Germanes Bartomeu ho té molt clar: "Quan sigui gran voldré ser advocada".
"El contacte amb els petits és molt enriquidor, un autèntic intercanvi d'idees i valors."
Precisament, a punt de finalitzar els seus estudis de batxillerat als Salesians, la Valèria haurà de decidir molt aviat quin rumb professional vol prendre. Sembla que la vocació per la docència la portarà a estudiar el grau de Mestre d'Educació Primària, segons ella mateixa ens explica. "El contacte amb els petits m'enriqueix molt; és un intercanvi autèntic de coneixements, idees i valors", assegura. Aquest és el resultat de dur 12 mesos com a voluntària, una tasca que la motiva i que no té pensat abandonar.
Esther: peça clau d'una gran família
Implicada en cos i ànima en diversos projectes de la Creu Roja, l'Esther va aterrar al club social Andana ara fa sis anys. "Soc una persona molt activa i, quan vaig deixar de treballar, vaig acceptar la proposta de venir aquí a donar un cop de mà", afirma. La seva capacitat a l'hora de relacionar-se amb els altres l'ha ajudat a fer-se un lloc en aquest equipament, punt de referència a Mataró per a persones en risc d’exclusió social.
"Un somriure o que es preocupin per tu són detalls que t'animen a seguir al peu del canó".
"En un primer moment em van preguntar si volia realitzar un donatiu, però vaig pensar que el millor que podia fer era col·laborar-hi com a voluntària", explica. Tot i que, segons ella mateixa assegura, cada mes de juliol diu que al setembre no hi tornarà, encara no s'ha vist amb cor de fer el pas. "De mica en mica em faig gran i és per això que penso a deixar-ho, però estar aquí m'aporta moltes coses bones", apunta. En aquest sentit, l'Esther afirma que els voluntaris sempre reben més del que donen: "Un somriure, que es preocupin per tu; tot això s'agraeix i t'anima a seguir al peu del canó fins que arribi el dia d'abaixar la persiana".
Andana és la conjunció de Càritas, Jaume Pineda, Conferències St. Vicenç de Paül i Creu Roja. Cadascun dels voluntaris que entren per la porta venen amb un perfil diferent, però les decisions sempre es prenen tenint present les persones beneficiàries de l'associació. El club també segueix una rutina i unes normes molt precises: malgrat que els dimarts i els dijous són les jornades a porta freda, els dilluns, els dimecres i els divendres un grup de 15 persones sense sostre o en situació d'aïllament majors de 45 anys es reuneixen per dinar o berenar a canvi de realitzar un mínim de dues activitats.
La Malika és una de les integrants d'aquesta gran família des de fa tres anys. "Llavors jo vivia a la casa d'acollida i com que no tinc família a Espanya i estava molt sola em van recomanar que vingués aquí", explica. L'experiència ha estat tan bona que, malgrat que ja viu en un pis de lloguer social i estudia a l'escola d'adults, ha decidit continuar assistint a les trobades que s'organitzen tres dies per setmana al club.
"Tots els voluntaris ens han acollit sense fer cap distinció segons la nostra procedència i sempre ens ajuden a passar una estona agradable", afirma. Dibuixar és la principal afició de la Malika, una activitat que l'ajuda a no pensar en els problemes i que comparteix amb l'Esther. La complicitat entre elles és evident; la millor prova que la seva relació de germanor va per llarg.
Marta: connectant amb les persones
Els treballadors de la Fundació Lotus Blau no només fan les seves hores de feina, sinó que estan implicats en els diferents projectes socials que duu a terme la mateixa fundació dedicant-hi hores no remunerades. Aquest és el cas de la Marta, que és voluntària en el projecte de ioga oncològic des que va començar el 2011. Es tracta de classes gratuïtes oferides a persones que estan passant per un procés de càncer, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida i fer-los més fàcil el camí. “El ioga ajuda molt a connectar amb un mateix i a deixar de projectar endavant i enrere, et centres molt més en el present”, explica la Marta. Aquesta activitat també contraresta la sedació que comporta la químio, ajuda a agafar millor el son i a recuperar l’energia.
Fins fa poc més de 10 anys, la Marta no coneixia el món del ioga. Va ser quan va conèixer persones implicades en els projectes de la fundació que va començar a col·laborar-hi com va poder. Al principi, per exemple, va estar ajudant fent obres, ja que tots els locals de la fundació estan fets per voluntaris. Fins que, quan va tenir-ne l'oportunitat, va fer un curs de ioga ofert per la mateixa fundació, va passar a formar-ne part plenament i a establir-se com a professora al centre de Mataró i col·laborar en aquest voluntariat.
La Marta demostra passió pel que fa. No només per les classes com a treballadora, sinó per la seva voluntat d'ajudar les persones, que és al final la raó de ser de Lotus Blau. Per a la voluntària, es tracta d'una tasca molt gratificant. “La majoria de gent no ve només una vegada, sinó que es queda bastant de temps i passen a ser part com de la família”, explica. I afegeix que, per a ella, es tracta d'una “via de dues direccions: tant elles [la majoria són dones] com jo donem i rebem. És una cosa mútua”.
"És una via de dues direccions: tant elles com jo donem i rebem."
La Noelia és una mataronina de 31 anys que va començar a assistir al voluntariat al març, poc després de començar la quimioteràpia per càncer de mama, per recomanació per la seva psicooncòloga de Can Ruti. El seu objectiu era mantenir la forma física durant el tractament, però assegura que la millora l’ha notat sobretot mentalment gràcies als exercicis de respiració i meditació. “He aconseguit desconnectar de tot i estar amb mi mateixa”, explica. Com que li ha anat tan bé, la Noelia ha fet el pas, com moltes altres persones, d’apuntar-se a les classes regulars de la fundació, amb les quals es contribueix econòmicament a mantenir els diferents voluntariats, i no dubte a recomanar el ioga a les persones que estiguin amb quimioteràpia.
