És com si de cop un eixam d'abelles emprenyades sobrevolessin el teu cap o com si sentissis un cotxe de Fórmula 1 donant gas en la llunyania, però de seguida intueixes què és: un dron. Aixeques la vista i el busques al cel. Un petit aparell sobrevola la zona per captar de manera privilegiada instantànies a vista d'ocell. Qualsevol persona que vulgui estar a l'última moda pot adquirir-ne un amb facilitat a qualsevol botiga d'electrònica i, gràcies a una demanda cada vegada més gran, l'oferta és cada vegada més variada i a l'abast de diferents butxaques. Però tot i que alguns s'ho puguin prendre així, un dron no és una joguina i el seu ús el delimita una rigorosa llista de normes.
Sector capdavanter
L'octubre del 2014, va entrar en vigor a l'Estat Espanyol la llei 18/2014, que feia referència a l'ús dels drons, amb l'objectiu principal d'aprovar "mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l'eficiència" del sector, tal com recull el BOE. L'ús d'aeronaus no tripulades no era nou: des de mitjans del segle passat ja s'utilitzaven per a feines de vigilància, seguretat o militars. Però els avenços en tecnologia i el progrés en l'aviació van propiciar l'aparició d'un nou usuari a l'espai aeri. Els drons, o UAV (Unmanned Aerial Vehicle, referit sobretot a drons d'ús militar) o RPAs (Remotely Piloted Aircaft, terme més utilitzat per a aeronaus civils), obrien portes a noves activitats professionals i d'investigació i calia establir un marc jurídic que regulés els aparells i la seva activitat.
I quan els drons van començar a ser cada vegada més accessibles al públic i, per tant, en va créixer la demanda i l'adquisició, van començar a arribar també les primeres multes. Un vol temerari o negligent de drons recreatius pot comportar sancions de fins als 225.000 euros. Els drons d'ús recreatiu, els que es poden comprar avui dia a qualsevol negoci de fotografia o electrònica, són poc pesants i no es necessita cap tipus de formació per poder-los pilotar.
Per aquest fet, alguns usuaris poc informats no tenien (o no tenen) en compte les estrictes normes que en regulen l'ús i poden arribar a posar en risc la seguretat aèria i, alhora, incomplir altres regulacions que poden desprendre's del fet de volar en un lloc limitat o prohibit. "Sempre es recomana que la persona que es compra un dron recreatiu ho faci amb la major cura possible, però la legislació és la que és i no es necessita cap formació", explica en José Martínez, un dels socis de l'Associació Catalana d'Aeronaus No Tripulades (ASCANT). L'associació, amb seu a Granollers, està formada per cinc socis i s'especialitza en la formació de cossos de seguretat i emergències, operacions on "2 i 2 no fan 4 —apunta Martínez— i que no es poden planificar". Per això, cal estar més preparat i tenir un protocol d'actuació.
Què en diu la normativa?
Fins ara, el sector es regulava a partir de la normativa actualitzada fa dos anys amb el reial decret 1036/2017, aprovat pel Consell de Ministres el desembre del 2017. De manera resumida, la llei estableix l'obligatorietat d'obtenir un títol oficial de pilot de RPAs, un certificat mèdic aeronàutic de tipus II expedit per un metge aeri autoritzat, una assegurança de responsabilitat civil i donar-se d'alta com a operador a l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA). Això, però, només és necessari en els casos dels vols professionals, els destinats a treballs tècnics o especialitzats, que poden anar des de la fotografia aèria fins als rescats. No és necessari, ni tampoc la formació, per als d'ús recreatiu o de competició.
Per a Martínez, té sentit que la formació es demani en segons quins casos: "Quan les aeronaus amb les quals operes comencen a ser més grans i tècniques, i quan a més les voles en coordinació amb altres tipus d'aeronaus". La nova llei beneficiava els drons amb noves operacions professionals que fins aleshores estaven prohibides, com ara vols nocturns, poder sobrevolar zones urbanes o aglomeracions de persones a l'aire lliure (amb certs requisits), vols en l'espai aeri controlat, vols més enllà del contacte visual..., sempre presentant la documentació corresponent per a obtenir-ne el permís. En cas dels recreatius, però, continuen sent zones prohibides.
Martínez recorda casos de vols perillosos o en zones incorrectes, com el vol d'un dron sobre l'Hospital de Granollers o la interrupció del trànsit aeri a l'aeroport de Reus per la presència d'un dron. "De problemes n'hi poden haver molts, moltíssims", apunta Martínez. "Fer volar un dron afecta aspectes de normatives d'àmbits molt diferents", continua.
Per això, no seguir la normativa pot fer que acabem saltant-nos-en unes quantes. Per exemple, sobrevolar la plaça d'una ciutat sense permís significa una infracció en la normativa aèria, però si amb el dron es capten imatges de l'interior d'un domicili, infringiríem també el Codi Penal amb la inviolabilitat del domicili o la intimitat de les persones. Una cosa semblant passaria si es capten imatges sobre una escola, on hi ha menors. "Tant si ets una operadora com un particular, has de tenir en compte que a un mateix vol l'afecten diverses normatives", conclou.
Actualment, ha entrat en vigor la nova normativa europea, la qual els estats membre hauran d'aplicar a partir del juny del 2020. En el cas d'Espanya, però, Martínez assegura: "Anem amb avantatge, perquè les exigències de la normativa del 2014, i després del reial decret, van fer que totes les operadores que s'hagin constituït ja tinguin tota la documentació i tots els permisos".
Personalment, valora positivament que s'hagi fet "una política restrictiva, però cal recordar que l'entrada en vigor de la normativa europea permetrà que hi hagi més llibertat". Martínez avança que la principal novetat de la normativa europea és que es passa a diferenciar les aeronaus per pes i no per activitat, com es feia fins ara. Les més lleugeres (entre les quals hi ha les recreatives) tenen una regulació més "suau" o flexible. I a mesura que el pes és més gran, les exigències també són més altes.
On puc fer volar un dron recreatiu?
Martínez diferencia quatre espais: els que es poden sobrevolar sense cap mena de restricció, els restringits (que pots sobrevolar si compleixes una sèrie de requisits), els perillosos (llocs de maniobres de l'exèrcit) i els prohibits (com sobrevolar una central nuclear).
Per als drons recreatius, a les webs del Govern o la Generalitat podem trobar informació sobre on es poden i on no es poden fer volar. El que està totalment prohibit és volar en espai aeri controlat (el qual s'estén per tota la costa fins a la ciutat de Mataró), a menys de 8 km d'un aeroport, a una altura superior a 120 m o en zones amb activitats a baixa altura com parapent o globus aerostàtics.
Hi ha, d'altra banda, excepcions en el vol sobre aglomeracions de gent o edificis: si el dron pesa menys de 250 g i es fa a menys de 20 m d'altura. També es pot fer volar de nit (sempre que no sigui sobre gent o edificis), si el dron no supera els 2 kg o els 50 m d'altura, o en zones prohibides, restringides o amb fauna sensible quan es té autorització. Això no vol dir que no s'hagi de vigilar en el fet de complir la llei de protecció de dades, del dret a l'honor, la intimitat i la pròpia imatge.
Per pilotar un dron recreatiu també s'ha de tenir en compte que ha d'estar a la vista i hi ha d'haver bones condicions meteorològiques (sense boira, pluja o vent), i s'han de respectar distàncies de seguretat amb comissaries, edificis institucionals o indústries de transport, químiques, d'aigua o comunicació.
Per últim, si es fa volar fora de camps d'aeromodelisme o competicions oficials, el dron ha d'estar identificat amb una placa on figurin dades pròpies de l'aparell i el contacte del pilot.
El cel del futur
La tecnologia avança a pas de gegant. La robòtica i la intel·ligència artificial comencen a conquerir diferents sectors i moltes aplicacions amb drons ja s'estan implementant, mentre s'estudia com treure'n el màxim rendiment o trobar-ne de noves. Les empreses tecnològiques treballen per buscar solucions innovadores a necessitats actuals, com és el cas, per exemple, de la catalana Hemav. Aquesta empresa aplica el dron al sector agrícola, on els utilitzen per estudiar conreus o per inspeccionar línies d'alta tensió, una operació més ràpida, fàcil i eficient que fer-ho amb equips terrestres.
"D'aquí quatre anys podrem veure a les principals ciutats del món drons repartint paquets” - José Martínez
Ben a prop queda també un altre sector del qual ja s'ha sentit a parlar: la missatgeria. En aquest cas, Martínez confia que d'aquí quatre anys ja es puguin veure per les principals ciutats del món drons repartint paquets o fent determinades activitats tècniques. La tecnologia ja hi és, però en aquest cas entren en joc altres factors que cal polir, com assegurar que un paquet pugui arribar a un domicili sense que li passi res pel camí i ho faci volant en una zona no restringida.
Seguim en el punt de la regulació de l'espai aeri, necessari per poder anar implementant les noves oportunitats que ofereix la tecnologia. Per això, la nova normativa europea és només una primera fase del que queda encara per regular de l'anomenat U-Space (espai comunitari de control del trànsit aeri automatitzat per a drons que volen fins als 150 m d'altura), implantat per l'Agència Europea de Seguretat Aèria (AESA).
