Les paraules canvien amb el temps. S'adapten a nous moviments socials, s'esvaeixen durant uns anys per a després potser tornar amb força. A vegades, apareixen cedides d'altres idiomes. D'altres, s'inventen de nou. L'onada feminista ha posat sobre la taula diversos conceptes i n'ha creat d'altres, i molts ciutadans naveguen en aquest nou mar sense saber exactament les implicacions dels mots que omplen mitjans, converses i diccionaris. Són "les paraules de l'any", com ho va ser "sororitat", o els neologismes, com ho és "mansplaining". En qualsevol dels casos, paraules que han arribat per quedar-se i per ser la plasmació d'una nova realitat que es consolida cada dia més. Sobretot, entre les noves generacions.
·Androcentrisme: La pràctica d'atorgar a l'home i al seu punt de vista la posició central del món. Un exemple? La investigadora Ana López Navajas ha descobert que només el 7% dels continguts dels llibres de text són sobre dones. "Hi ha dones a la història, l'art i la literatura, però hem assumit la visió androcentrista, una visió que deixa fora de la cultura al 50% de la població", assegura Navajas.
·Càrrega mental: A banda d'estar al càrrec de les tasques de la llar, tres de cada quatre dones asseguren ocupar-se de planificar, organitzar, pensar en que fa falta, prendre decisions i gestionar els problemes que sorgeixen en el si de tota la família. Una càrrega de la que poques són conscients i que és font d'estrès i ansietat.
·Corresponsabilitat: És la distribució equilibrada i equitativa de l'organització i la realització de les tasques domèstiques, de la cura d'infants i de les persones dependents a càrrec. Busca que homes i dones comparteixin, per igual, les responsabilitats que comparteixen, i és actualment el gran repte de l'equitat de gènere.
·Cosificació: Reduir els atributs d'un individu a instruments de plaer per a terceres persones. Tot i que els homes també poden patir cosificació, en la gran majoria són les dones les que veuen com els seus atributs són presentats com a mers objectes sexuals.
·Culpabilització de la víctima: "Què feia en aquella zona?", "Perquè no va fer res per evitar-ho?" o "En quin estat es trobava?" són preguntes que es fan a les dones que pateixen violència, però que mai es farien a un home que, per exemple, és atracat a mitjanit. Per combatre la culpabilització que pateixen les víctimes, aquest any es podia llegir a moltes manifestacions la frase "jo sí que et crec". Una forma d'acabar amb la tendència que posa en dubte els testimonis de les víctimes.
Càrrega mental: 3 de cada 4 dones asseguren ocupar-se de planificar i pensar en què fa falta
·Cultura de la violació: El terme ve dels anys seixanta, però segueix sent d'actualitat. Es refereix a viure en una societat que normalitza, excusa i tolera les violacions. Un exemple són els videojocs que promouen la violència contra les dones o els grups de WhatsApp en els quals es normalitzen aquestes pràctiques.
·Discriminació indirecta: És una discriminació difícil de veure, ja que passa quan discrimina una política aparentment neutra. Un exemple? Les pensions. Aparentment el càlcul és igual per tothom, però està comprovat que les dones de més de 50 anys es redueixen les jornades per tenir cura de familiars. Això fa que, a la pràctica, tinguin pensions més baixes.
·Empoderament: Procés que fa que una persona sigui més conscient del seu estatus i guanyi poder fent-ne bandera. L'objectiu és que aquest procés millori les seves condicions de vida. L'empoderament femení busca dotar de poder les dones.
·Estereotips: Construccions mentals i socioculturals sense base científica, fruit de l'herència cultural, d'opinions i prejudicis sobre determinades persones. Els estereotips de gènere limiten als homes a unes tasques i idees concretes i, a les dones, a unes altres. És una forma de limitar les accions de les persones.
·Feina invisible: Totes aquelles tasques necessàries perquè la societat funcioni però que no estan reconegudes ni remunerades. Cura dels infants, cura de malalts a càrrec, gestió de la llar, planificació de temes mèdics... Hi ha dos col·lectius especialment afectats: el de les mares i el de les dones de més de 60 anys.
·Feminicidi: L'assassinat o l'acte de violència extrema contra una dona pel fet de ser-ho. En només els mesos de gener i febrer de 2019 hi ha hagut a Espanya 15 feminicidis o assassinats contra dones. El 2018 n'hi va haver 98.
El gran repte de l'equitat és arribar a una corresponsabilitat real
·Galeteta feminista: Sempre hi ha expressions que aporten un toc d'humor. Aquesta és una d'elles. Concepte utilitzat per parlar de la recompensa que alguns homes pretenen obtenir per dir o fer alguna cosa que entraria dins els bàsics del feminisme.
·Hembrisme: Molta gent confon feminisme amb hembrisme. El feminisme busca la igualtat entre homes i dones (aquesta és la definició de la RAE), mentre que l'hembrisme és un neologisme utilitzat com a sinònim de misàndria o menyspreu als homes.
·Intersexualitat: És la "i" de les sigles LGTBI. La persona intersexual neix amb una combinació de característiques biològiques masculines i femenines i no encaixa amb la típica presentació masculina o femenina. La intersexualitat no s'acompanya d'una orientació sexual ni d'una identitat de gènere unívoques.
·Interseccionalitat: Kimberle Crenshaw va veure el 1989 que ser dona, negre i lesbiana, augmentava les possibilitats de patir desigualtat social. Així, va veure que les discriminacions per raça, gènere, sexe, classe o discapacitat no funcionaven per separat, sinó que sumaven.
·Invisibilització: Mecanismes culturals que porten a ometre la presència de certs grups socials. Un exemple d'invisibilització de les dones és a les polítiques públiques. En ignorar la seva presència deixen de regular-se temes tan importants com la maternitat (Espanya és un dels països amb una de les taxes més baixes, 1,2 fills per dona).
·Llenguatge No Sexista: Els crítics amb el feminisme redueixen el moviment a un tema de llenguatge. Però el debat va molt més enllà. Les propostes en aquest sentit demanen oblidar el masculí (els alumnes, els professors, els treballadors) per incloure formes genèriques (l'alumnat, el professorat, el personal).
·'Manspreading': Necessiten els homes més espai per seure que les dones? Aquest anglicisme, que ve a significar "espatarrament masculí", defineix l'acció de molts homes d'ocupar el doble d'espai públic que les dones (que acostumen a seure amb les cames juntes o encreuades). Es considera una mostra de poder per a cert tipus d'homes.
·'Mansplaining': "Men explain things to me" ("Els homes m'expliquen coses") és el títol del llibre de l'escriptora Rebecca Solnit i el que ha donat peu a aquest neologisme. És el concepte que més cal conèixer, ja que és un canvi de paradigma. Totes les dones l'entenen ràpidament. És quan un home explica de forma condescendent i paternalista, generalment a una dona, un concepte que ella ja coneix de sobres.
·Masculinitat tòxica: Actituds construïdes socialment que exigeixen que els homes siguin violents, poc emotius i sexualment agressius, entre altres estereotips de gènere. El feminisme també busca que els homes no hagin de viure segons aquestes premisses.
·Micromasclisme: Que en una reunió demanin a la directora que porti els cafès (han assumit que no era la directora), escoltar a homes dir que "ajuden" en les tasques de la seva pròpia casa o veure com un home es nega a què una dona li cedeixi el pas. El món és ple de micromasclismes, actituds interioritzades que el psicòleg Luis Bonino Méndez va assenyalar com la base de la resta de formes de violència de gènere.
·Misogínia: Del grec, la paraula vol dir literalment 'odi a la dona'. Segons els experts, sempre ha existit, però la recent incorporació de la dona al món laboral l'ha tornat a posar força de manifest.
·#NiUnaMenos: L'origen és un poema protesta de Susana Chávez pels feminicidis. Després de ser assassinada, les seves companyes van agafar la seva frase per inspirar la multitudinària marxa de protesta que es va fer el 2015 a l'Argentina, Xile i Uruguai en contra de la violència de gènere. Només a l'Argentina, aquest mes de gener hi ha hagut 22 feminicidis.
·No-binarisme: Moviment que reclama trencar amb el binarisme, la classificació que divideix el món en femení i masculí que alinea sexe, gènere i sexualitat en cada una de les dues caselles.
·Patriarcat: Organització social i cultural en la qual es basa la societat actual i en la qual les relacions socials estan estructurades pel domini de l'home.
·Sostre de vidre: Tot i estar altament qualificades, les dones tenen limitacions per ascendir en el món laboral. Perquè redueixen jornades per tenir cura dels fills o perquè no demanen més responsabilitat, manca de confiança... El cas és que només un 27% dels directius són dones.
·Sororitat: Escollit el neologisme del 2018, aquest concepte vol acabar amb la visió que, durant molts anys, s'ha volgut vendre de la relació entre dones. La sororitat és el lligam i la comprensió entre dones. És fugir de crítiques i unir-se pel fet de ser dones.
·Terra enganxós: "La precarietat té rostre de dona", assegura la directora de Barcelona Activa, Sara Berbel. Si les directives no arriben més lluny pel sostre de vidre, per la part de baix hi ha el terra enganxós. "Elles tenen els sous més baixos, representen la menor cotització i tenen contractes de menor durada", explica Berbel.
'Mansplaining' és el concepte que més cal conèixer. Representa un canvi de paradigma.
·Taxa rosa: Ser dona surt més car. La taxa rosa és l'increment de preu dels productes etiquetats pel públic femení. Un exemple és el de les fulles d'afaitar.
·Transfòbia: La discriminació i intolerància envers les persones transgènere. Cada
mes hi ha 50 agressions per homofòbia, bifòbia o transfòbia, i per exemple el 60% dels estudiants madrilenys asseguren que han presenciat assetjament homòfob o transfòbic a l'escola.
