Aquest Nadal tornem a Grècia a entregar el que hem recollit, amb un grup d'entre quatre i cinc alumnes". En Pep Carbó, mestre de l'Escola Santa Anna de Mataró, fa quasi tres anys que s'emporta alguns dels seus alumnes a entregar en persona el material que recullen durant el curs. Ho fan a través de l'associació Humanity Wings, un projecte que va néixer arran d'un treball de recerca i s'ha anat fent gran. Tant, que aquest any han inclòs el projecte dins les opcions de voluntariat de l'escola. "Els alumnes han de fer cada curs 10 hores de voluntariat, i aquest any l'hem inclòs entre les opcions."
L'Alexandra i l'Anna són dues de les alumnes que han decidit dedicar les seves 10 hores a col·laborar amb Humanity Wings. Els ha sorprès la quantitat de feina que porta classificar la roba per enviar-la als qui passen l’hivern en un camp de refugiats grec, i també "que hi hagi qui doni pantalons trencats". Per elles cal que la ciutadania tingui en compte la dignitat de les persones refugiades i valoren que hi hagi comerços de la ciutat que donin sabates per estrenar o, fins i tot, roba interior. "Encara que ja no estigui de moda parlar-ne, les crisis de refugiats ens afecten a tots", sentencia l'Alexandra.
I és que, tal com apunta aquesta alumna de quart d’ESO, ja no es parla de la crisi humanitària, però aquesta continua sent una de les pitjors que s’han viscut mai. El 2017 més de 170.000 persones van arribar a Europa per mar, i una de cada tres persones que arriben avui a Grècia són infants. La desinformació ha fet aquest 2018 acte de presència, fet que corroboren Henar Severiano i Georgina Casas, treballadores socials de l'únic programa d'acollida de refugiats a Mataró, el de la Creu Roja: "M'agradaria que se’n parlés per desmitificar la imatge que tenim. Tothom assumeix que un refugiat és un subsaharià o una família de Síria, i si tots veiéssim la multiplicitat de persones que fugen, es treurien moltes pors", explica Severiano.
Són diverses les associacions mataronines que ajuden els refugiats, ja sigui aquí o als camps. Humanity Wings és una de les més actives, però no la única. Una altra de les més conegudes és Dolls4Girls, una iniciativa que ha canviat el dia a dia de milers de nenes refugiades enviant nines als camps. "Vaig estar el 2016 en un camp de refugiats i vaig veure que les nenes no jugaven. Els nens tenien pilotes que arribaven, però les nenes no tenien amb què jugar", explica la responsable del projecte, Pilar Olivares.
Olivares va fer primer una recol·lecta, però això demanava estructura i un magatzem gran. L'any següent, gràcies a un acord amb la marca Tiger, va enviar 74.000 peces a les illes gregues, però no va ser fins després d'aquest enviament que va trobar la fórmula: comprar nines a la localitat d'Onil i enviar-les directament. "Compres una nina per tu i nosaltres n'enviem una allà", explica.
Amb aquesta fórmula aparentment tan senzilla han aconseguit enviar ja quasi dues mil nines a nenes refugiades, i l'any vinent es mouran de Grècia a Bangladesh per portar-ne als refugiats rohingyes. "Volem anar allà a on ens necessiten, i a Bangladesh estan ara desesperats. Es calcula que hi ha de 6 a 8 mil nenes no acompanyades als camps. Per tant, cap allà anem".
"Compres una nina per a tu i, a través de la iniciativa Dolls4Girls, nosaltres n'enviem una a les nenes que viuen als camps de refugiats" - Pilar Olivares
I els que arriben a la ciutat?
La Creu Roja és ara l'únic ens que s’encarrega de l'acollida de sol·licitants d'asil a la ciutat. Altres agents ajuden en l'assessorament legal o la localització de pisos, per exemple, i l'ajuntament facilita els tràmits, però cap altre ONG gestiona l'arribada. "De fet, ho gestiona l'Estat", aclareixen Henar Severiano i Georgina Casas, treballadores socials del programa de protecció internacional de persones sol·licitants d’asil. Quan una persona arriba, expliquen, demana protecció institucional i s'obren dos processos, l'administratiu i el social. Però és el Ministeri el que dóna la potestat. "El funcionament és com el d'un hotel. Quan tenim una de les 19 places lliures, ens l'ocupen des del Ministeri", explica Casas.
Un cop establerts, el programa està dividit en dues fases: la d'acollida i la d'integració. La primera té una duració de sis mesos i la persona està al centre. Aquí s'explica la part més administrativa, és a dir, com funciona el sistema: "Fer entendre que la salut o l'educació són prestacions públiques però també privades, que el transport públic es paga o ajudar a fer que sàpiguen com es compren les coses. Situar-los és important", expliquen les treballadores socials.
El programa de la Creu Roja a Mataró està dividit en dues fases: la d'acollida i la d'integració. - Georgina Casas
Objectiu: La integració
El centre de la Creu Roja a Can Coronas (propietat d'un particular que va decidir cedir part de la seva finca a crear aquest espai d'acollida) es va obrir l'agost del 2017 amb la intenció d'acollir famílies, però ara acull principalment homes sols. Com que són quatre habitacions amb llits individuals o lliteres, s'intenta que les famílies vagin a centres diferents, com ara el de Granollers. "Els homes que venen sols ho fan amb una idea romàntica i creuen que podran portar la família, però després no és gens fàcil fer-ho", explica Severiano.
"Fins i tot és complicat que tots estiguin en un mateix expedient i puguin estar junts", afegeix Casas. El principal impediment són les traves administratives: "Els expliquem que la possibilitat que els deneguin l'asil és molt real, i que quedar-se en situació irregular és molt difícil", expliquen des de la Creu Roja.
Per tot això, el suport psicològic és clau. En especial en aquelles persones que vénen d'estatus socioeconòmics alts: "Et diuen que eren professors d'universitat, enginyers navals, metges... però aquí els títols no els serveixen", explica Casas. Per la plena integració, per trobar una feina o un pis, les entitats asseguren que la ciutadania és clau. "Hem hagut de fer pròrrogues al centre perquè no hem pogut trobar una habitació a Mataró. Tothom és important i tothom pot ajudar. Ells es volen integrar, però si la societat no els deixa, no poden fer-ho. És un procés bidireccional i positiu per a tothom", conclou Georgina Casas.
El voluntariat, clau
Tens una empresa i busques treballadors? Tens una habitació lliure a casa? Saps català per fer de parella lingüística? Tens cotxe per ajudar en el transport? Són molts els voluntaris que es mouen a Mataró per ajudar els refugiats. De fet, des de totes les associacions i entitats que treballen per millorar la situació dels que arriben demanant asil es repeteix el mateix: "La millor forma d'ajudar és ser voluntari". Parlen de teixir xarxa, de crear contactes. "Fem moltes xerrades en empreses, per exemple, i això ajuda molt a conscienciar. Però hi ha moltes opcions: des d'ajudar-nos amb les xarxes socials a tenir idees per recollir roba, llibres o material. Tot suma", explica Pep Carbó.
"Qui tingui una habitació, una idea, una estona per fer parella lingüística,... Tothom és important", explica Hennar Severiano, de la Creu Roja. En aquest sentit, hi ha voluntaris que han convidat a nouvinguts a passar la castanyada a casa seva, per exemple. "Tot suma", asseguren els voluntaris. Però hi ha també accions molt més petites i igual de significatives. El centre de la Creu Roja (situat a Can Coronas), està a uns 10 km de la ciutat. "Hi ha persones del centre que es volen apuntar a Capgrossos, o a futbol, i no poden perquè no tenen com tornar quan acaba l'activitat a les 11 h de la nit. Només que algú tingui cotxe i pugui oferir-se a portar-los, ja fas molt", explica Georgina Casas, de la Creu Roja. "Permets que s'integri a la vida social de la ciutat, i això és essencial", sentencia.
Coordinació
A Mataró no hi ha coordinació entre els agents implicats, sinó que cada iniciativa es gestiona per si sola. "Sembla mentida però ens unim amb qui tenim feeling. No hi ha una xarxa conjunta", explica Pilar Olivares des de Dolls4Girls. Des de Humanity Wings ho confirma Pep Carbó: "No hi ha una acció conjunta, però segurament sigui també perquè és un tema molt capat per l'estat".
Tant, que fins i tot l'estat ha intervingut per aturar acords entre municipis. El cas més extrem va ser l'acord al qual van voler arribar les ciutats d'Atenes i Barcelona i que no va prosperar per la intervenció dels estats espanyol i grec. Arran d'aquests casos bona part dels municipis que volen acollir reclamen que part de les ajudes europees als programes de refugiats puguin anar directament als consistoris però, de moment, els estats no han deixat que aquesta mena d'iniciatives prosperin.
Però a més, l'estructura com està muntada l'ajuda impedeix que hi hagi coordinació entre agents. Per la Creu Roja, aquesta és la clau de l'actual desconnexió: "Si una persona està al programa de la Creu Roja no pot estar en altres, i això fa que només tinguem contacte amb la tècnica de Cooperació de l'Ajuntament, però poc més. Ens ajuden amb tràmits puntuals però poc més", expliquen les treballadores socials de l'entitat.
Per canviar les coses, els voluntaris i treballadors socials proposen un canvi de mentalitat. Ara, asseguren, la situació és molt més crítica tot i no estar de moda. "El problema no ha desaparegut, va a més". Per això proposen un canvi de prisma. "Hi ha gent que ens pregunta perquè ho fem - explica Pep Carbó - i sabem que no es potpodem ajudar tothom. Però sí que pots fer una cosa que no sigui per tu avui. Només demanem que la gent esculli el què i el com, però que faci una sola cosa que no sigui purament per ells. Amb això ja tindriem molt guanyat".
Accions concretes
Decathlon: Aquest divendres 14 i dissabte 15 de desembre Humanity Wings ajuda en la recollida de roba tèrmica al Decathlon de Mataró. L'objectiu és que la gent compri samarretes tèrmiques, sacs de dormir i tendes i les doni per enviar-les als camps de refugiats grecs.
• Recollida de Joguines: Al Nadal es fan diverses campanyes de recollida de joguines noves. Una d'elles és la gestionada per Lluís Meseguer i l'associació "Que no falte de nada". Serà de l'11 al 20 de desembre i es podràn deixar al hall de l'escola Pia Santa Anna Mar.
• Com a novetat de la recollida de joguines, enguany es podrà comprar una de les nines de Dolls4Girls. La idea és comprar una nina per donar a l'associació i que una altra vagi als camps de refugiats. Doble col·laboració.
• Últims dies per veure l'exposició de la Creu Roja Protegir la Humanitat. Acabar amb la indiferència a l'Ateneu de la Fundació Iluro. Una mostra que es pot veure del 7 de novembre al 9 de desembre i que pretén apropar els ciutadans a la crisi de les persones refugiades que arriben a Europa.
