Com sobresortir enmig d’un escenari en què cada vegada més es compra per Internet? Algunes marques mataronines estàn trobant la fórmula a través de les xarxes socials. I, de moment, funciona.
"L'altaveu d'Instagram és únic", diu Robert Azor, gerent de la botiga Nins de Mataró. Amb quasi 17.000 seguidors a Instagram, aquesta marca dedicada al públic adolescent femení ha aconseguit arribar a tot Catalunya i que joves de tot el territori coneguin al detall totes i cada una de les seves peces. "La clau és tenir un contingut adreçat a un públic molt ben definit", explica Azor.
No és l'única marca que està ampliant presència digital. Botigues com Bobo Choses, Pell Tolrà, Moldumat, Ponys o Natural by Lila acumulen milers de seguidors a Instagram, la xarxa per excel·lència entre els més joves. I és que, cada vegada més, els clients busquen conèixer primer els productes amb calma i després comprar-los. I, tot i que la venda forta segueix sent presencial, una imatge de marca potent arrossega vendes.
Però, com es pot competir amb gegants com Inditex, que poden rebre, en només una hora de dilluns al matí i a través de la seva pàgina web, 249.000 comandes a tot el món? "Tenint un producte propi i un públic molt ben definit, servint igual de ràpid i fent un embalatge igual d'atractiu", sentencia Azor.
Instagram, la xarxa reina
Amb mil milions d'usuaris, és la xarxa que connecta més bé amb els joves. Permet la venda directa i, des dels seus inicis, no ha parat de destinar esforços a millorar l'experiència per als venedors.
Per als comerciants, la clau de l'èxit és oferir bones fotografies, constància en les publicacions i temps per contestar a totes les preguntes i requeriments. “Cal dedicar unes hores cada dia a contestar comentaris”, explica Pilar Pérez, de Ponys.
Però no només això. A banda de roba i productes per a la llar, a Instagram hi triomfen els productes per als més petits de casa. La botiga Ponys, dedicada al calçat infantil, va veure com pujaven els seus seguidors de forma exponencial després de fer un concurs amb un parell d’influencers. “El tema dels nens és un tema molt sensible i desperta molt d’interès a la xarxa”, explica Pérez.
Un altre contingut amb molta tirada és el dels vídeos d’artesania o treballs manuals (els famosos “Do It Yourself”, que es traduiria com a “Fes-ho tu mateix”). Precisament en aquest àmbit es mou Joan Sàrries, de la botiga Moldumat: "Quan pengem coses artesanes o fetes a mà despertem molt d'interès, perquè la nostra tasca és molt concreta i no la fa ningú".
Mostrar el que fan al seu dia a dia els ha permès créixer a Internet però, sobretot, ser coneguts a tot Catalunya: "Quan ve gent de fora del Maresme sempre és perquè ens ha vist a Instagram", sentencia Sàrries. Una visió que comparteixen la majoria de comerciants mataronins amb forta presència en línia. Una cosa positiva però, que, a la vegada, els fa replantejar la seva presència a Mataró.
Marxem del centre?
La majoria de comerços entrevistats per a aquest reportatge asseguren que la seva presència al centre de Mataró és cada vegada més circumstancial. "L'empresa em va bé, però la botiga no", explica Joan Sàrries. De fet, molts d'aquests comerços que han aconseguit captar clients en línia els passa pel cap la idea de "marxar al polígon" i disposar així de més espai a un preu més econòmic.
El centre, asseguren la majoria, ja no assegura trànsit de clients. "És el mateix riu, sense peixos", sentencia Azor des de la botiga Nins, ubicada al cor de la ciutat. I és que, després del tancament a principis d'any de l'última botiga d'Inditex, molts es pregunten quin ha de ser el model de comerç a desenvolupar.
Buscant un nou model
Segons dades de l'observatori de la Fundació Comerç Ciutadà, el centre té fluxos de visitants "elevats", però els comerços veuen com cada any disminueix el trànsit a marxes forçades. Alguns asseguren que, del mig centenar de persones que passaven pels seus establiments fa uns anys ara en queden una vintena.
La ciutat, asseguren, "ja no justifica per si sola l'estructura que necessita una marca". I encara més des que atrauen el client per xarxes socials cap on els interessa. La localització, doncs, ha perdut pes. No passa només entre els comerços locals. Ja fa temps que l'estratègia de grans marques com ara Inditex passa per marxar dels centres urbans i concentrar la venda a Internet o en centres comercials.
Black Friday
Dues paraules irreconeixibles fa mitja dècada i que ja formen part del vocabulari de tots. Black Friday, el dia en què els nord-americans gaudien de grans descomptes perquè era l'endemà del dia d'Acció de Gràcies, s'ha convertit en una cita ineludible per al comerç català.
Però, sobretot, s'ha convertit en una cita especialment marcada al calendari per als comerços digitals. Una setmana abans de la seva celebració (aquest 2018 cau en 23 de novembre), els comerços de la ciutat preparen descomptes i ofertes destinades a les vendes d'aquells dies. I les botigues amb forta presència en línia s'aprofiten de la seva tirada.
Proposta doble
Una de les vies per reactivar el comerç al centre seria la de potenciar el km 0, una fórmula que ha funcionat molt bé en el sector alimentari però que no sembla tenir tirada entre el sector tèxtil o d'electrodomèstics. Amb productes com les fruites, les verdures o el vi, els clients valoren que siguin de proximitat però, segons els comerciants, amb la resta de productes és més complex. Principalment perquè és molt més difícil diferenciar-se quan es competeix amb els grans gegants com Amazon, amb un producte igual o semblant, com passa per exemple amb els electrodomèstics.
L'altra opció és, d'acord amb els experts i comerciants, inspirar-se en models d'èxit, com el de Granollers. Tres d'aquestes botigues mataronines amb forta presència en línia (Pell Toldrà, Ponys i Nins) tenen també botiga a la capital del Vallès. "Té un centre urbà per on ve molt de gust passejar i on les grans marques es complementen amb els comerços de tota la vida", explica Azor, que afegeix: "S'han centrat esforços en el Tecnocampus, el Port, el polígon o el Mataró Parc, però no s'ha definit un model de comerç per al centre."
El salt al digital fa replantejar, doncs, el model presencial. Un no s’entén sense l’altre, diu el sector. Per als comerciants entrevistats, cal repensar el model perquè els visitants, sobretot de la resta de la comarca, tornin a veure el centre de Mataró com un pol comercial atractiu. Però, sobretot, “posar-se les piles”, en paraules dels implicats, i coordinar els agents involucrats per treballar tots cap a la mateixa direcció.
