Aquest divendres, 9 de novembre, es compleixen 50 anys exactes de la inauguració del Palau d'Esports de Mataró, la instal·lació esportiva coberta més vetusta de la ciutat. El temps sembla aturat a la part baixa de l'avinguda del Velòdrom, on el Josep Mora segueix acollint impertèrrit, a les seves històriques instal·lacions, els partits de la Unió Esportiva. Si parlessin, les parets ens explicarien bona part de la història del bàsquet local: els seus millors episodis i també algunes de les seves grans decepcions.
El Palau és actualment una instal·lació ancorada en el passat, una mena de romanalla arquitectònica que, bo i això, segueix servint per al que ha de servir: que a Mataró es jugui a bàsquet. Tots els projectes de l'època daurada de les promocions urbanístiques que havien fabulat dins de l'àmbit local amb el seu enderroc es conjuren en pretèrit, i des del departament d'Esports de l'Ajuntament, que va rebre una instal·lació privada fa més de 30 anys per fer-la pública, es reconeix que posar-lo al dia és difícil.
Al Palau s'hi ha d'anar intervenint i s'ha hagut d'arranjar de forma contínua al llarg dels anys. Requereix manteniment i, legalment, ha perdut dos terços de les 3.000 persones d'aforament que tenia –i omplia– en l'època daurada. Manté, però, un aire 'vintage' i una servitud pública indubtable. I no és poc. Segueix sent el pavelló amb més grada de la ciutat.
El Palau va ser un projecte aprovat inicialment el 1965 per l'Ajuntament, de promoció privada a càrrec del CD Mataró, amb finançament i mecenatge de prohoms com Josep Mora, president de la secció de basquetbol del Club. El club jugava els seus partits al descobert, amb totes les incidències que això propiciava i la construcció d'un palau o pavelló era vista com un pas necessari per a un club que havia estat a la màxima categoria estatal de la disciplina.
El finançament va ser un escull important, ja que després d'aprovar-se en ple la construcció faltava pressupost, motiu pel qual Mora i Juli Cusachs van "rascar-se" la butxaca perquè el projecte prosperés. Les obres es van arribar a aturar per diversos problemes i el 1967, finalment, arribava una subvenció municipal per a la construcció que s'estrenava avui fa exactament 50 anys. Des de llavors, ha viscut diferents episodis, dels quals, amb motiu de l'aniversari, fem una selecció.
Qui va ser Josep Mora?
Enamorat del bàsquet i de Mataró, Josep Mora Perajoan (1917-1978) va dedicar tota la seva vida a la promoció de l'esport que tant estimava. Primer, com a jugador, però també com a entrenador de l'infantil de Santa Anna, equip que va ser campió de Catalunya i que comptava amb jugadors tan destacats com ara Joan Martínez i Josep M. Soler (jugadors que després marcarien una època en el CE Mataró).
La següent etapa seria al CE Mataró, on seria l'autèntica pedra angular sobre la qual es va edificar el que va ser el bàsquet mataroní durant els anys d'esplendor. Allí va presidir la secció de bàsquet des del 1960 fins al 1977. L'equip masculí va estar situat a l'elit i va arribar al tercer lloc de la màxima categoria estatal de la mà d'Antoni Serra. El femení va aconseguir tres títols estatals, amb Josep M. Solà d'entrenador, i va arribar a jugar la Copa d'Europa. Va ser l'època en la qual el juvenil va aconseguir també dos títols de campions d'Espanya.
Mora va promocionar molt la base fent aportacions econòmiques clau perquè els equips poguessin fer els viatges necessaris per jugar arreu d'Europa, i va impulsar el Torneig Fires de minibàsquet, que es va iniciar el 1971. Va col·laborar de forma decisiva en la construcció del Palau d'Esports amb prop de 24 milions de les antigues pessetes, i pocs dies abans de la seva mort el ple de l'Ajuntament va decidir que el Palau d'Esports seria el Palau Josep Mora.
La seva mort a causa d'un càncer als 61 anys va commoure el món del bàsquet. Josep Mora Perajoan venia d'una família benestant de pagès i va arribar a regentar una fàbrica de gènere de punt, però sempre va dedicar tots els seus esforços a la promoció del bàsquet. No va tenir fills però sí que va mantenir al llarg de tota la seva vida una estreta relació amb els seus nebots i familiars. Precisament ells en destaquen la seva amabilitat i la seva passió pel bàsquet, i recorden com, durant el seu funeral, el 16 de maig del 1978, es va parar un moment davant del pavelló a llegir unes emotives paraules.
El "quinze" del Palau: els moments més destacats
i una anècdota curiosa
1. Maig 1969 - Preuropeu de Bàsquet
El Palau, mig any després de la inauguració, entre el 14 i el 18 de maig del 1969, va acollir un gran torneig internacional, el més prestigiós que ha rebut mai: el Preuropeu de Bàsquet, amb participació de les seleccions d’Espanya, Suïssa, Bulgària, Bèlgica i Egipte.
A la selecció espanyola, que dirigia Antonio Díaz- Miguel, hi havia el mataroní Joan Martínez, al costat de jugadors mítics com Emiliano, Buscató, Brabender, Luyck, Enric Margall o Alfonso Martínez. Espanya va guanyar els quatre partits i es va classificar per a l’Europeu de Nàpols.
2. Març 1970 - El Mataró Molfort’s apallissa el Barça
Uns anys enrere, encara a la pista vella descoberta, el Mataró Molfort’s havia arribat al tercer lloc de la Lliga Nacional. Quan es va inaugurar el Palau l’equip ja no estava entre els primers, per manca d’estrangers. La temporada 1969-70 es lluitava per la permanència i el 14 de març es va assolir, després d’un memorable partit contra el FC Barcelona, en què va es va guanyar per 84-58.
3. Setembre 1971 - Europeu júnior voleibol
El voleibol va ser un dels primers esports, a part del bàsquet, en ocupar la pista de parquet. Entre el 2 i l’11 de setembre va ser una de les seus del Campionat d’Europa Júnior que es disputava a Barcelona. El vòlei va entusiasmar els aficionats, que van omplir les grades, sobretot per veure l'URSS, que seria el campió, contra Bulgària. També hi va jugar Espanya, que va derrotar Dinamarca i França.
4. Març 1972 - Primer títol estatal de Lliga
L’equip femení de l’Ignis Mataró lluitava pel títol estatal amb el Picadero de Barcelona i el Creff de Madrid. En el partit contra el Picadero al Palau l’equip mataroní va guanyar per 48-36. Però en acabar unes jugadores de l’equip barceloní es van intoxicar al vestidor, segons elles per una fuita de gas. Van presentar una reclamació i la Federació va obligar a repetir el partit. Es va jugar el 23 de març, enmig d’un ambient impressionant, amb les grades absolutament plenes. Va haver-hi molts nervis i molta tensió. L’equip local va guanyar per 28-23 i va aconseguir el primer títol femení estatal a nivell absolut en un esport d’equip.
Campionat d’Europa Júnior de voleibol al Palau Mora, al setembre de 1971
5. Octubre 1972 - Primer partit de Copa d’Europa
El títol estatal va donar el dret a jugar la Copa d’Europa per primera vegada. En la primera eliminatòria l’Ignis Mataró va aconseguir un empat, vàlid aleshores, a Portugal davant l’Acadèmica de Coimbra. En el primer partit de la màxima competició europea jugat al Palau, televisat en directe per TVE, l’Ignis es va imposar per 71-34 i va passar a quarts de final, on caurien davant el campió hongarès.
Formaven l’equip Carme Famadas, millor jugadora espanyola de la temporada anterior, Sierra, Cot, Olga Martínez, Llobet, Fradera, Mas, Planas, Brugué i Rosell. L’entrenador era Josep Maria Solà.
6. Desembre 1976 - Primer combat professional d’Antoni Rubio
El Velòdrom era el focus de la boxa a Mataró, un esport que despertava autèntica passió a casa nostra en aquell temps.
El 27 desembre de l’any 1976, al Palau, amb possibilitat d’acollir molt més públic, es va produir el debut d’Antonio Rubio com a professional. El boxejador mataroní, que havia estat un parell de vegades olímpic (a Munic 72 i a Mont-real 76) va obtenir la victòria sobre l’aragonès Gascó.
7. Desembre 1976 - Rècord anotador de Jack i cap a 1a
L’equip del CE Mataró havia baixat 2a dues temporades abans, però la temporada 1976-77 va fer un gran equip amb el retorn de Josep M. Soler i amb Jack Schraeder, el jugador d’Iowa que es va fer un lloc en el cor de tots els aficionats. Amb Angel Burillo d’entrenador es va guanyar el títol de campió i es va pujar a 1a. En un partit contra el Miraflores de Màlaga, el Mataró va guanyar per 132-85, rècord d’anotació de l’equip, i Jack va establir l’individual amb 55 punts.
8. Maig 1979 - Tercer lloc estatal juvenil
De la mà de Josep Maria Solà, l’equip juvenil, on destacaven jugadors com Illa i Lluch, es va classificar per a la fase final del Campionat d’Espanya, que es va disputar al Palau, amb unes grades plenes com mai.
El Mataró va derrotar el Joventut amb Villacampa (81-65) i el Real Madrid (73-71). A la semifinal es va perdre contra el Barça, que seria el campió, i el Mataró va quedar tercer en superar l’Estudiantes de Fernando Martín, per 74-73.
El primer títol femení estatal a nivell absolut, es va aconseguir l'any 1972
9. Juny 1980 - Remuntada en handbol
L’handbol també ha passat pel Palau. El Joventut Mataró disputava la Copa Federació. En l’anada de les semifinals havia perdut per 27-19 a Reus. La tornada es va jugar al Palau el dia 1 de juny, que era dissabte de Fira. Amb un ambient sensacional, el millor que s’havia viscut fins aquell moment en aquest esport a Mataró, es va remuntar guanyant a la pròrroga per 29-20. Va ser el pas previ a guanyar el títol a Lleida davant l’Universitari de categoria estatal.
10. Octubre 1984 - Primer partit de Divisió d’Honor Futbol Sala
A l’inici de la dècada dels vuitanta, el Mataró Tiritas havia anat pujant dins de les categories catalanes, i el mes de juny del 1984 el seu primer equip va ingressar a la Federació Espanyola de Futbol Sala. Va competir a la Divisió d’Honor estatal.
S’havia de jugar al Pavelló del Pla d’en Boet, però aquella instal·lació no s’inauguraria fins al març següent, i es va començar jugant al Palau Mora. En el primer partit a casa, es va jugar contra el FS Toledo, un equip molt potent amb un parell de brasilers, amb derrota per 3-7.
11. 1985 - El retorn de Serra fa vibrar el Palau
El CE Mataró, amb el patrocini de Procesàtor, acabava de pujar a la 1a Divisió B. El president, Manel Dalmau, va aconseguir el retorn d’Antoni Serra a la banqueta mataronina després d’haver passat per les de Barça i la Penya. Es va reforçar l’equip, el Palau va tornar a omplir les grades per veure bàsquet d’alt nivell. El primer rival va ser el Canoe de Madrid, que va caure derrotat per 79-64. En el “play-off” d’ascens, el Mataró va guanyar aquí el Caja de Ronda (actual Unicaja) per 84-75, però després, enmig d’una trampa total, va perdre els dos partits a Màlaga.
L'equip del CE Mataró acomiandant-se del públic després de derrotar el Caja de Ronda (actual Unicaja) de Màlaga en el "play-off" de l'any 1986
12. Maig 1991 - L’últim partit del CE Mataró
El mes de gener del 1991, per problemes econòmics, la gestió del Palau va passar a ser totalment municipal. El president del CE Mataró, Tomàs Pallarès, va convocar una assemblea extraordinària en la qual es va aprovar l’escissió de la secció de bàsquet, que va haver de formar un nou club, que seria el Club Bàsquet Mataró. El darrer, i trist, partit del CE Mataró de bàsquet es va jugar el dia 25 de maig, amb derrota per 84-85 davant del Castellar.
13. Setembre 1999 - Gasol i Navarro pateixen al Palau
La temporada 1998-99, la Unió Esportiva Mataró jugava a la Lliga EBA, i en el primer partit de lliga va visitar el Palau el Barça B, amb dos jugadors que després han marcat una època del bàsquet: Pau Gasol i Joan Carles Navarro. L’equip mataroní va començar guanyant per 26-9, però l’equip blaugrana es va emportar el triomf per 76-82.
14. Juny 2004 - Ascens a Lliga Femenina-2
El 6 de juny del 2004 l’equip femení de la UE Mataró va aconseguir un anhelat ascens a Lliga Femenina-2, guanyant el Calvià per 86-41. L’equip el dirigia Dani Poza i jugaven Maymí, Chacón, Sala, Argemí, Santos, Bruna, Monzó, Navarro, Vicente, Cuquet, Guillén.
15. 17 d’abril 2010 - Títol EBA
El 17 d’abril del 2010, l’equip del Platges UE Mataró va guanyar per 78-62 el Granollers i va aconseguir el títol de campió del grup de la Lliga EBA. Ha estat el darrer gran títol aconseguit en aquesta instal·lació.
L'anècdota més curiosa
L’equip de l’Ignis Mataró continuava a la Lliga Nacional i el dia 23 de novembre del 1974 va rebre el Manresa, entrenat per Antoni Serra i on jugaven Joan Martínez i Tarruella.
Aquell dia es va viure una de les anècdotes més curioses d'aquesta instal·lació. Un any abans ja s’havia hagut de suspendre un partit davant el Pineda per una gotera, i en aquest partit, que ja havia començat amb retard per un tall en el subministrament elèctric, en va tornar a aparèixer una. Aleshores va aparèixer Emilio, el conserge del Palau, personatge emblemàtic de la instal·lació, que, jugant-se el físic, va penjar una galleda amb una corda de les bigues del Palau i va impedir que l’aigua arribés al parquet. La gran ovació de la nit va ser per a ell, ja que el partit el va guanyar el Manresa per 82-88.
