La proposta de l’Ajuntament per facilitar l’ampliació del parc públic de pisos obre el debat sobre la dramàtica situació habitacional de la ciutat. Tres desnonaments al dia, dues mil famílies amb necessitat urgent d’habitatge i prop de quatre mil habitatges buits a la ciutat. Aquestes són només algunes de les dades que il·lustren l’actual situació de l’habitatge a Mataró.
Tres desnonaments al dia, dues mil famílies amb necessitat urgent d’habitatge i prop de quatre mil habitatges buits. Tot i haver millorat alguns aspectes (el drama va tocar fons al principi de la crisi, quan hi havia una desena de desnonaments diaris), la situació de l’habitatge a la ciutat s’ha enquistat i normalitzat. I s’ha convertit, sense cap mena de dubte, en un problema greu per a la ciutadania i l'administració. Ara el problema no són només els desnonaments hipotecaris: l’increment dels preus del lloguer (a Mataró, i segons les últimes dades de fa un parell d’anys, la mitjana voreja els 700 euros mensuals) fan que augmenti, i molt, el risc d'exclusió social de moltes famílies.
Prop del 10% dels habitatges de la ciutat, uns 4.000, estan buits. D’aquests, el 20% són propietat de bancs i societats
Per intentar pal·liar el problema, ciutats com Barcelona han obert el camí amb mocions com la impulsada per aconseguir que les promocions privades de nova construcció i rehabilitació destinin el 30% dels seus pisos a habitatge social. La proposta, que va comptar a la ciutat comtal amb el vot favorable de tots els partits a excepció del PP, ha inspirat ciutats com Mataró, que acaba d’aprovar una proposta de resolució per facilitar l'ampliació del parc públic d'habitatge.
Ara bé, aquesta ampliació no serà del 30%, sinó que es vol arribar a un 15% d’habitatge assequible permanent, una xifra molt inferior a la necessària, ja que s’estima que hi ha unes 2.200 famílies amb necessitat urgent d’habitatge.
Per aquest motiu, des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) es pregunten com s’aconseguirà ampliar un parc d’habitatge amb tan poc temps: “L’Ajuntament hauria d’haver anat creant un parc de pisos a poc a poc, comprant, per exemple, 20 habitatges cada any. Aquest forat és culpa dels bancs, però també de l’administració”, apunta Sebastià Tenés, portaveu de la PAH a Mataró.
A més, des de fa dos anys ha irromput amb força la problemàtica de les ocupacions, un tema que genera alarma però que és a la vegada molt complex i polièdric, ja que engloba des dels ocupants que volen quedar al marge del sistema fins a les famílies, principalment amb menors a càrrec, que es queden sense habitatge després d’un impagament. “S’ajunten les ocupacions de tota la vida amb les de famílies que es troben davant la dramàtica situació d’un desnonament i a qui s’ha de donar alternatives”, sentencia Tenés. I és que la situació s’ha estès fins a afectar de ple a la classe mitjana: “Cada vegada hi ha més gent no vulnerable que pot tenir problemes per accedir a l’habitatge”, assegura Bernat Aranyó, de la Plataforma d'Afectats per la Crisi (PAC).
Des d’aquesta plataforma calculen que el parc actual mataroní el conformen uns 300 pisos: 155 de l’Agència de l'Habitatge de Catalunya, 45 de la Generalitat obtinguts a través del dret de tanteig i retracte i 96 de cessions d'entitats bancàries. L’entitat recorda que, per cobrir la demanda actual, i segons els seus càlculs, se'n necessitarien uns 3.000.
L'acció de l'Ajuntament
“El consistori ha millorat la predisposició, però encara queda molt de camí per recórrer”, asseguren des de la PAH. Es refereixen a la bona voluntat mostrada en propostes com ara l’aprovació del Pla Local d’Habitatge o en les reunions periòdiques que fan amb alguns dels actors més implicats en la lluita contra els desnonaments. “Per fi han decidit incloure’ns i escoltar-nos”, apunta Sebastià Tenés.
La PAC, en canvi, va encara més enllà: “Hi ha nou projectes aprovats sobre habitatge i estan tots al calaix. Demanem mesures concretes: expropiar pisos, crear una taula d’emergència, dotar de més recursos els serveis socials, saturats avui per la situació, i posar fi a les màfies que gestionen pisos de forma il·legal”, apunta Aranyó. Una altra de les propostes que emergeix amb força és que se cedeixin usos a les cooperatives d’habitatge i que es puguin adaptar locals buits per crear pisos adaptats per a persones amb mobilitat reduïda.
El gran negoci dels fons voltor
Però segurament l’amenaça més important que afronten ara els actors que lluiten per un millor habitatge social és la que representen els fons voltor com Cerberus o Blackstone. Segons les plataformes, aquest tipus d’empreses, la majoria de vegades nord-americanes, estan aconseguint adquirir els pisos dels bancs. I ho fan a preus irrisoris, que van dels 6.000 als 30.000 euros per immoble. Aquests fons, que compren habitatges amb llogaters vivint-hi per especular i vendre'ls d’aquí uns anys, han desembarcat a Espanya amb el vistiplau del Govern i la Unió Europea, que veuen de bons ulls que els bancs puguin desfer-se dels seus actius tòxics.
“Al Govern ja li va bé que les famílies es posin a ocupar pisos. Així és un problema dels bancs. Què faria l’administració amb tantes famílies al carrer?”
- Sebastià Tenés (PAH)
I el gran canvi vindrà el gener del 2019. És llavors quan, per normativa europea, tots els bancs hauran d’haver venut la totalitat del seu parc immobiliari. D’aquí que les entitats financeres ho estiguin fent amb tanta pressa. “Als preus que venen, l’ocupant que està en un pis d’un banc podria comprar el pis –explica Sebastià Tenés–, però els bancs no volen vendre a particulars”.
LES DADES:
• 3 desnonaments al dia
• 2.200 famílies amb necessitat d’habitatge
• 4.000 pisos buits
• 800 pisos buits propietat de bancs
300pisos públics per a habitatge social
Ara, doncs, s’obre un escenari nou que modificarà també la lluita contra els desnonaments. Un fons és en definitiva una empresa privada i, a diferència dels bancs, no respon a ningú (ni necessita cuidar la seva imatge de cara als clients). Aquest és un punt important, ja que els bancs tenien fins ara departaments sencers destinats a gestionar demandes o desnonaments, per exemple. Ara, en canvi, les plataformes que aturen desnonaments es quedaran sense un interlocutor directe.
Què són els fons voltor?
Els fons 'distressed' o 'holdouts', més coneguts com a fons voltor, són fons de capital risc o d'inversió. Alguns dels més coneguts, com ara Blackstone, es dediquen, entre altres coses, a comprar blocs de pisos sencers a preus molt baixos, per tal d'especular i vendre'ls al cap d'un temps a preus força més alts. A Barcelona, on la lluita veïnal fa temps que està en peu de guerra contra les seves pràctiques abusives, s'han registrat molts casos d'assetjament immobiliari: pressions perquè els veïns abandonin les seves llars i els fons puguin vendre-les o llogar-les a preus més elevats.
Hi ha un altre aspecte a tenir en compte: “A partir del 2019, quan els bancs ja no puguin tenir parcs immobiliaris i s'hagi venut tot a fons d'inversió privats, les administracions es trobaran que no hi haurà pisos perquè ajuntaments o Generalitat puguin comprar-los a preus econòmics”, apunten des de la PAH. Amb tot, la plataforma, que segueix tenint poder de convocatòria per aturar desnonaments cada setmana, augura l'inici d'un període "força delicat". Parlen, en part, d'un augment en els efectes més col·laterals dels desnonaments: estrès i ansietat en les famílies, malestar, un índex més elevat de fracàs escolar entre els més petits i, en última instància, suïcidis. "No se n'acostuma a parlar mai –apunta Tenés– però és una realitat i, quan es pot, s'ha de recordar que s'estima que a Catalunya ja n'hi ha hagut uns 120".
Canvi en el model de lluita
Així, la falta de comunicació amb aquests nous actors, els fons voltor, i la impossibilitat d’alternatives fan que molts es preguntin cap on virarà la lluita. De moment, les plataformes nascudes ara fa una dècada amb l’inici de la crisi tenen clar que seguiran pressionant perquè mesures com la impulsada a Barcelona s’estengui el màxim possible. Des de la PAH també admeten que, en moltes ciutats, els adscrits estan disminuint. “La gent està cansada, és molt esgotador”, reconeix Tenés. Tant, que en algunes poblacions les seccions locals de les plataformes estan desapareixent i, tot i que a Mataró segueixen convocant unes 200 persones cada setmana, costa mantenir l'activitat. És per això que han decidit dedicar algunes assemblees a repensar les seves accions de cara als pròxims mesos.
Ara bé, tots els actors implicats tenen una cosa clara: la situació, tant de les hipoteques com dels lloguers, no sembla que hagi de donar cap treva en un futur proper. Al contrari, tots els indicis apunten que cada vegada es generarà un escenari més complex i més crític. És per això que saben del cert que han de seguir al peu del canó. Ells seran més necessaris que mai.
Que la llei de l'habitatge tingui via lliure
El grup promotor de la ILP Habitatge ha presentat aquesta setmana un manifest per exigir al govern espanyol la retirada immediata del recurs que va interposar l'executiu del PP al Tribunal Constitucional contra la llei de l'habitatge i ha reclamat que la Generalitat prioritzi de la seva agenda "l'aplicació total, efectiva i immediata" del text, inclosos els convenis amb les subministradores perquè assumeixin els deutes de les famílies en exclusió residencial. El manifest denuncia que cada dia hi ha 43 desnonaments, el 65% dels quals són de lloguers, seguits dels d'hipoteca, a més d'advertir que cada dia "augmenten els de famílies que accedeixen precàriament a habitatges buits". Així mateix, assenyala que la llei "va garantir una segona oportunitat a les famílies, es van aturar milers de desnonaments, va augmentar el parc d'habitatge públic, es van assegurar reallotjaments adequats i també va assegurar l'accés als subministraments bàsics amb una protecció més extensiva que el bo social".
A més, el manifest veu la Llei 24/2015, suspesa en la seva part d'habitatge, un "instrument imprescindible per aturar i revertir l'exclusió residencial" i assegura que si hagués estat vigent ja s'haurien impedit uns 45.000 desnonaments. Sobre el recurs del PP, el manifest carrega contra aquest partit per "actuar premeditadament en contra de la protecció d'aquest dret i a favor dels interessos privats de la banca i els fons voltor".
"D'aquesta manera, la sagnia de desnonaments ha de ser atesa només amb recursos públics, mentre que la banca, rescatada amb diners públics, continua acaparant recursos sense cap retorn social, enriquint-se desmesuradament tot i ser part responsable de la mala praxi bancària i l'emergència que pateix la població", continua el text, que avisa que el parc públic d'habitatge no arriba al 2%.
El manifest compta de moment amb el suport de 50 signants inicials: ajuntaments com el de Barcelona, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Sant Vicenç dels Horts i Reus, entre d'altres; la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis; col·legis professionals, sindicats i entitats del tercer sector com CCOO-Catalunya, UGT-Catalunya, la Taula Tercer Sector Social, la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona i del Lliure Exercici de l'Advocacia de l'ICAB i l'Associació Catalana per la Defensa dels Drets, Col·legi d'Educadores Socials. I també amb el de moviments socials i societat civil organitzada com el Sindicat de Llogaters, Òmnium Cultural, l'ANC, Habitat International Coalition, CONFAVB, Aigua és Vida, FAPAC, ILP Renda Garantida, Bombers Indignats i UGT-Bombers.
Què podria fer (i no està fent) Mataró?
La PAC és una assemblea anticapitalista present a diferents ciutats i que a Mataró es va escindir de la PAH per convertir-se en el grup de pressió a les administracions, i especialment l'Ajuntament, més exigent. Els seus membres no amaguen una crítica absoluta a la tasca del govern municipal en matèria d'habitatge i lamenten que "sistemàticament hi hagi resolucions i plans relacionats amb l'accés a l'habitatge que quedin automàticament tancats al calaix de l'Ajuntament, que deu ser immens".
La PAC es declara nítidament anticapitalista i apartidista i concentra bona part de les seves crítiques contra els actuals responsables governamentals, ja que, asseguren, s'escuden en la incapacitat pressupostària però "no fan gairebé res del que podrien fer". Els membres d'aquesta assemblea alerten que el problema està anant a més. "El mercat de lloguer està expulsant gent que no té accés a l'habitatge i ve gent a les assemblees que estan molt lluny de formar part dels col·lectius més vulnerables", diuen.
La PAC, que és partidària de l'acció directa i convoca desenes de persones periòdicament en aturades de desnonaments, ha dut a terme diferents iniciatives, com un estudi del funcionament dels serveis socials de l'Ajuntament. "Estan totalment desbordats i no donen l'abast per la manca d'habitatge públic, però és que l'Ajuntament podria estar intentant ampliar el parc i no ho fa". La PAC s'esparvera davant d'una situació que va a més, segons els seus portaveus, i denuncia que "ara mateix hi ha fons comprant pisos a 6.000 euros mentre l'Ajuntament no ho intenta i destina partides extraordinàries a posar wifi a la platja", asseguren, en referència a algunes apostes dels pressupostos participatius.
Quan se'ls pregunta què podria estar fent l'administració mataronina i no fa, la PAC proposa una bateria de cinc mesures de xoc que, asseguren, l'Ajuntament té a l'abast.
5 mesures de xoc per augmentar el parc públic
Expropiació de pisos i cooperatives d’habitatge
“Cap Ajuntament s’hi ha atrevit però legalment l’administració hauria pogut, i encara pot, expropiar pisos que són propietat d’entitats bancàries, sobretot si són de les rescatades amb diners de tots plegats. És qüestió de valentia i proposem que després d’aquestes expropiacions a un preu determinat –tenint en compte la quantitat d’aquests rescats– se cedís a una cooperativa d’habitatge que el gestionés. Hi ha diversos exemples de cooperatives, com La Dinamo, que és una fundació per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús”.
Sistema 60/40
“La llei preveu una altra figura per a l’adquisició de pisos. És el sistema 60/40, mitjançant el qual les administracions acudeixen al mercat privat de lloguer de pisos amb l’objectiu de posar-los a disposició dels veïns. La Generalitat els abonarà el 60% d’aquest lloguer i el 40% els ajuntaments. Veiem com l’Ajuntament de Mataró no s’ha activat en aquest sentit”.
Via de tanteig i retracta
“La Generalitat ja ha adquirit 45 habitatges a Mataró mitjançant aquesta via, però l’Ajuntament s’entossudeix a no fer-la servir, i això que seria l’accés més fàcil a més habitatge social. Aquesta via dona la potestat d’igualar les condicions que ofereix un comprador d’una propietat que surt a la venda, o sigui que l’administració podria ampliar la seva dotació i comprar pisos per a finalitats socials als preus irrisoris que estan pagant els fons voltors per quedar-se'ls i especular”.
Crear una mesa d’emergència pròpia
“Actualment Mataró és una de les poques grans capitals que no té una mesa d’emergència pròpia. N’hi ha onze a Catalunya però els casos de Mataró depenen de l'estatal, que tarda dos anys a adjudicar pisos. Les meses d’emergència es reuneixen un cop al mes. A Mataró la comissió mixta per evitar desnonaments només s’ha reunit una sola vegada l'últim any. Mataró, en ser capital de comarca i tenir els índexs que té, podria crear una mesa, dotar-la de recursos i infraestructures per reduir les llistes d’espera i la gestió seria més eficaç”.
Adaptar locals buits per a habitatges
“Mataró té molts locals comercials en baixos buits que podrien sortir com a habitatge amb un canvi normatiu que n'incentivés l'adequació. Creiem que amb aquesta proposta també aconseguiríem habitatge social per a persones amb mobilitat reduïda, que hi tindrien fàcil accés. Per la gran oferta que hi ha, a més, seria una opció de compra més econòmica que en altres tipus d'habitatge”.
