25 persones feinegen a dins de la sala monumental de Cocoa un dimarts al matí. Pot ser sorprenent però és així. Formen part de l'equip que treballa a la que ja és la discoteca més popular de Catalunya. En 7 anys de trajectòria, aquest recinte mític del polígon del Pla d'en Boet només ha fet que créixer en popularitat i anomenada. És punt de destí de centenars de joves cada nit de festa. Milers de persones cada cap de setmana. Cocoa ha recuperat per si sol la capitalitat festiva que Mataró va deixar perdre però alhora el seu reclam també s'ha associat a fenòmens com el del 'botellón', que òbviament no passa a dins les seves instal·lacions. Tony Martínez i Andrew Martinez són les dues meitats del cor d'aquest negoci i volem preguntar-los sobre com ha estat el camí d'aquest local fins a dalt de tot. No recorden quina ha estat la seva millor nit i el seu moment preferit és sempre, en acabar i sortir a veure com es buida el seu recinte.
Cocoa és un fenomen que va molt més enllà de Mataró. Què ha passat durant aquests set anys?
Hem treballat molt. Treballem 14 hores cada dia i ens llevem ben d'hora. Tenim un local que té una gran infraestructura i això permet que tinguem una gran repercussió. La fórmula és l'experiència d'haver treballat sempre en el món de la nit i quan vam agafar aquest local vam implementar una manera de treballar molt familiar. És obvi que per omplir una sala com aquesta necessites arribar per tots els mitjans a un públic que vagi més enllà del local i has de tirar de ràdios, xarxes socials, Spotify. Treballem amb tots els mitjans perquè necessitem que vingui molta gent per mantenir-la.
Les discoteques acostumen a tenir una vida curta però vosaltres heu superat la mitjana.
I esperem que sigui només el principi. Ens agradaria que aquest projecte durés 30 anys i estem treballant per mantenir-nos dia a dia. El secret és l'equip humà. No som nosaltres dos, és un equip molt gran, una gran família que inclou la gent de manteniment, seguretat, dissenyador gràfic. Nosaltres intentem tenir un estil particular que ens faci diferents. Al cap i a la fi les discoteques són totes iguals: quatre parets, joc de llums, música i que la gent consumeixi a la barra. Però nosaltres intentem tenir una manera de fer que ens agrada definir com a macrodiscoteca familiar.
Com vau arribar a aquesta sala?
Sempre havíem treballat en la nit però mai a Mataró. A través del propietari del local vam arribar a aquestes instal·lacions, que coneixíem del temps del Nivell II. Ens van proposar el negoci i vam tirar endavant. Nosaltres som del Maresme però sempre havíem treballat fora i ens ho vam prendre com l'oportunitat de fer un equip gran, a casa. Crèiem que Mataró havia perdut una mica la referència i volíem ajudar a recuperar-la.
La macrodiscoteca ha superat els 7 anys de vida i els seus responsables asseguren voler-ne fer 30
L'ADN d'una discoteca és la seva música. Com definiu el que sona una nit a Cocoa?
A nosaltres sempre ens ha agradat la música de discoteca. Sempre. El fenomen social d'avui en dia del latino i el reggaeton s'ha de posar perquè està de moda però intentem fer-ho a la nostra manera, mantenir l'essència de la discoteca de sempre. Intentem no repetir, que sigui variat, combinar diferents tipus de música perquè tothom estigui més o menys content. Intentem mantenir la música de discoteca entesa com a música fora dels circuits més comercials.
Intenteu diferenciar-vos de la competència musicalment?
Avui dia costa molt ser diferent i has d'escoltar emissores angleses o estar pendent dels Estats Units per poder agafar una cançó nova que després intenem barrejar amb el més comercial. Avui en dia per preparar una sessió s'ha de treballar molt més que als noranta. Trobar una cançó diferent, una de sola, et pot portar dies. I abans la música durava, ara ja no. La gent accedeix de forma tan fàcil a les cançons que duren poc i en tres mesos es cremen. També podem dir com a discjòqueis que pel que fa a la qualitat segurament hi ha una baixada general del nivell musical. Els falta substància. Són cançons efímeres que no aguanten 40 reproduccions.
Cocoa es fa viral gràcies a les xarxes socials. Com ho feu per estar al dia en un món tan jove?
Amb gent jove també a l'equip. I escoltant-los molt. La gent jove és la que marca la tendència del carrer i a nosaltres ens toca professionalitzar-ho. Mirem d'estar atents a les modes per fer el merxandatge propi o a les noves formes de comunicació per promocionar-nos. Ara, per exemple, la gent jove tira d'Instagram. Cal estar-hi a sobre.
· Cocoa és un nom que hi ha gent que associa al 'botellón', al tren de la Renfe amb menors alcoholitzats. Com ho viviu?
Som molt estrictes a no vendre alcohol a menors a les nostres instal·lacions. De portes endins ho podem controlar i ho controlem, però de portes enfora no som ni podem ser responsables. Tant de bo no hi hagués 'botellón'. El fenomen del botellón ha estat publicitat pels mitjans i és un problema social molt gran, ja que passa també en parcs públics. És una cosa que ens fa por. Som pares i em fa por el nivell d'alcoholisme social que hi ha a la societat jove. Ja no és el consum responsable controlat d'abans. Nosaltres veiem pares que acompanyen els seus fills, que baixen del cotxe amb les ampolles d'alcohol. No pot ser que com a societat estiguem permetent aquest fenomen al carrer.
Què feu per evitar-ho?
Nosaltres tenim un servei d'ambulància privat, que paguem nosaltres i molts cops atenem casos de joves o menors que han begut molt fora i que òbviament no deixem entrar perquè no estan en condicions. Aquest punt pot fer primers auxilis o fins i tot poden fer evacuacions. El 99 per cent dels comes etílics que nosaltres traslladem no han entrat al local. Un dels nostres secrets com a discoteca és que complim la llei escrupulosament. On s'ha d'anar a buscar els culpables de la situació és a la gent que fa negoci a costa d'aquesta mala moda. Nosaltres no tindríem obligació d'atendre molta de la gent que atenem al punt d'ambulància. Una llei contundent contra el 'botellón' tindria tot el nostre suport, ja que avui en dia el consum a les barres és mínim.
Del mateix grup que Cocoa hi ha Classic i Privat, per als altres segments d'edat. La idea és fer créixer aquesta xarxa?
Classic, de fet, és al mateix complex que Coca i ja a l'època de Nivell II era un altre ambient per a gent més gran. Nosaltres hem actualitzat aquest concepte. Cocoa és per la gent més jove i Classic per als que ho són però ja no s'hi noten tant, encara que a les sis del matí acabin apareixent a la pista. Amb Privat ens vam posar d'acord amb el propietari i el pensem per als adults de veritat, que sempre l'han tingut en estima. Hem fet cicles de concerts i hi ha una aposta que està funcionant, que és la Milonga. No preveiem ampliar a més locals, ja que el món de l'oci nocturn és dur: hi ha poca demanda. En dates assenyalades hi ha molta gent però en el setmana a setmana costa. A Mataró abans hi havia tres cinemes i ara només n'hi ha un. De discoteques, als noranta, també en teníem moltes i ara en quedem poques i costen de mantenir.
Quina és la política d'entrada a Cocoa?
Si passes una nit a la porta l'entendràs. Som conscients que hi ha queixes a les xarxes que agafen molt de ressò. Ens han acusat de ser racistes mentre que tenim gent de seguretat, gent de l'equip que treballa amb nosaltres i clients que són de diverses ètnies i nacionalitats. N'hi ha prou de ser a la porta. No deixem entrar a qui va begut o no va ben vestit. Ens regim per aquests fets i no pel seu origen. El que és obvi és que a fora hi ha una problemàtica real de robatoris en nits de festa i òbviament no deixarem entrar a dins a qui ja roba fora. Nosaltres volem que la gent que vingui estigui amb un estat correcte per poder entrar i que vagi arreglada. És la nostra manera de pensar de tota la vida. Amb xandall no es va a la disco. Als casinos tampoc no deixen entrar en pantaló curt. Estant a la porta de la discoteca tots diríem el mateix al 90 per cent de persones. Sempre es poden cometre errors, és obvi, som humans. Però molts cops s'amplifiquen queixes puntuals. Nosaltres a la porta hi tenim pares de família que avaluen l'estat de la gent.
Aquestes queixes a les xarxes us molesten?
Ens produeixen angoixa. Intentem fer la nostra feina ben feta però un comentari dolent et pot fer mal. La nostra intenció és sempre bona. La barreja és discoteca, nit, gent jove i 'botellón' a fora. Tenim un servei d'atenció al client en què fem seguiment de casos concrets. Intentem que tot l'equip tingui actitud familiar i respecte per tothom.
També heu rebut crítiques per sexisme.
És totalment injust. Ens estan pintant la façana o trencant-nos mobiliari acusant-nos de sexistes i a molts altres casos similars no els passa el mateix. Nosaltres no manem al mercat. Si la gent vol reggaeton, posem reggaeton, i mira que les seves lletres són quasi totes masclistes. No som nosaltres els que hem d'acabar amb el sexisme. Podem contribuir a fer-ho però el problema torna a ser social. Les noies tenen descompte perquè n'han tingut sempre i això no és sexisme. També als gimnasos tenen promocions. Quan fem promocions per nois no se'n parla. És totalment injust. Qualsevol anunci de roba és igual que una publicitat nostra. En els nostres cartells paguem al publicista, a la model, al dissenyador. Ens diuen que hem de captar la intenció i és el que fem.
