Aquesta setmana descobrim com serà el nou dipòsit subterrani d’aigua que Aigües de Mataró SA es proposa construir en els pròxims mesos a la Ronda Bellavista, obres que aniran acompanyades de la creació d’una zona verda i d’esbarjo al seu damunt. A més, ens endinsem en la descoberta de com funciona la xarxa d’abastament d’aigua de Mataró, perquè el sistema mataroní és tan eficient, quanta aigua consumeix un mataroní o com arriba l’aigua potable a casa nostra. Aquestes i moltes d’altres són les preguntes que resolem en el reportatge d’aquesta setmana sobre la xarxa d’abastament d’aigua de Mataró.
Mataró té un dels models d’emmagatzematge i distribució d’aigua subterrània més eficient amb un total de quinze dipòsits repartits per la ciutat que emmagatzemen tota l’aigua necessària. Amb una gran xarxa subterrània, l’aigua procedent del Ter-Llobregat i dels pous subterranis de la zona es reparteix pels diversos barris per garantir l’abastiment d’aigua potable tant per consum domèstic, com per altres tipus de consum.
Recentment s’han fet públics els detalls de les obres per la creació d’un nou dipòsit d’aigua de 7.000m2 a Cerdanyola, el qual servirà per millorar la xarxa d’abastament de tota la ciutat. No funcionarà de manera autònoma, sinó que complementarà la seva activitat connectant-se a tota la xarxa d’abastament mitjançant dues noves artèries que arribaran fins al dipòsit de Can Boada i fins al Pla d'en Boet.
L’empresa municipal Aigües de Mataró és l’encarregada de la seva construcció la Ronda Bellavista i es calcula que les obres tindran una durada de nou mesos des del seu inici, previst per la segona quinzena de març d’aquest 2018. Amb el propòsit d’afectar el mínim possible la mobilitat i per reduir les molèsties als veïns, les obres de les artèries es dividiran per trams amb una afectació d’unes set setmanes en cada espai i se senyalitzaran els recorreguts alternatius per facilitar els desplaçaments.
El dipòsit respondrà a diverses necessitats de la ciutat, des de garantir una reserva d’aigua més gran, fins a reforçar el subministrament de la zona. Cal destacar que aquesta, fins ara, només rebia l’aigua del dipòsit del Primer de Maig.
En total es preveu una inversió de gairebé 6.800.000 euros per aquest primer projecte. Com a societat municipal, AMSA realitzarà les obres amb la supervisió tècnica i la coordinació de l’Ajuntament de Mataró. El projecte impulsat també preveu que la zona aculli un espai on s’hi construirà més endavant un dipòsit de 4.000 metres quadrats que s’ocuparà de rebre i distribuir aigua pròpia.
El Pla Director d’Aigua 2011-2025
El Pla Director d’Aigua 2011-2025 és l’encarregat d’establir els criteris tècnics als quals s’ha hagut d’adequar el projecte, el qual es preveu que es posi en marxa a mitjans de març. Així doncs, el Pla és un element bàsic de planificació que, a partir de les inquietuds i necessitats detectades, es proposa assegurar que Mataró tingui un subministrament d’aigua en condicions òptimes i de qualitat per al creixement urbanístic dels pròxims anys. Elaborat per Aigües de Mataró i el Departament d’Estudis Tècnics, estableix directrius, objectius, fites i formula un pla d’actuacions a seguir.
Les dues artèries de l’aigua
El dipòsit que es preveu construir es convertirà en un punt de captació d’aigua procedent de la xarxa ATLL –de les Aigües Ter Llobregat– i estarà connectat a dues noves artèries. Aquestes milloraran el subministrament i la pressió de la zona industrial del Pla d’en Boet i el Camí del Mig i substituiran l’anterior via de distribució d’aigua de la zona millorant-ne les condicions.
Un exterior verd per als veïns
Cal destacar que damunt del nou dipòsit de la Ronda Bellavista s’hi ubicarà un nou espai verd i d’esbarjo totalment obert que no modificarà la vegetació actual, sinó que la integrarà al paisatge format per la zona d’arbres garrofers ja existents.
Cal destacar que aquesta zona estarà adaptada per permetre l’accés a les persones amb mobilitat reduïda i que inclourà una plaça central, grades per observar les vistes i un nou enllumenat.
En total seran 16.000m2 d’espai verd i d’esbarjo que mantindran els arbres que ja hi creixen: un gran nombre de garrofers i la plantació de gairebé 100 arbres de diversos tipus com, per exemple, acàcies o xicrandes.
Les claus de per què la ciutat és un referent en gestió hídrica
• D’on prové l’aigua que consumim?
La major part de l’aigua que es consumeix a la ciutat prové del sistema hídric del Ter. Tot i això, però, també es recull en menor quantitat, un 20%, aigua procedent de l’aqüífer subterrani a través de pous i mines.
• Quin procés segueix fins a arribar al seu ús?
Després de la captació d’aigua natural del Ter o de pous i mines, es tracta i desinfecta a la planta potabilitzadora d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL), situada a Cardedeu. En tercer lloc, l’aigua s’emmagatzema en algun dels quinze dipòsits existents a la ciutat i per la xarxa d’abastament de Mataró. Aquesta està dividida en quatre zones d’abastament subdividides en sectors i subsectors hidràulics. Cal destacar també que el laboratori d’Aigües de Mataró fa un control analític de l’aigua emmagatzemada i, per últim, la subministra per a consumidors domèstics, no domèstics i públics.
• Quin és el nivell d’eficiència de la xarxa local?
Segons comenta Antoni Uix, Gerent d’Aigües de Mataró, de cada 100 litres que circulen per la xarxa se n’aprofiten 92. Aquesta és una dada molt positiva tenint en compte que, segons explica, en moltes altres poblacions se situa vora el 70% i, per tant, es perden 30 de cada 100 litres d’aigua.
• Per què l’índex d’aprofitament de l’aigua a Mataró és més elevat que a altres indrets?
Segons explica el Gerent d’Aigües de Mataró l’eficiència de la xarxa mataronina es deu a dos factors principalment. El primer, per la “bona feina feta durant anys i la inversió en crear una xarxa d’aigua molt mallada”, la qual aprofita el pendent sota terra. En segon lloc, destaca el privilegi de tenir un territori molt compacte sense grans extensions, fet que ha permès que es perdi menys aigua en la canalització.
• Per què el consistori ha invertit àmpliament en el sector de l’aigua?
Perquè l’aigua és un servei públic bàsic i existencial, segons va declarar David Bote durant la roda de premsa. D’aquesta manera es proposen garantir “el futur del servei a la ciutat”.
• Quants litres es consumeixen a tota laciutat en un dia?
Segons dades del 2016, el recompte del consum d’aigua domèstic i no domèstic va indicar que es consumeixen una mitjana d’1.746 milions de litres d’aigua al dia.
• Quanta aigua consumeix un mataroní?
Uns 100 litres per persona i dia, xifra que és lleugerament inferior a la mitjana de l'Àrea Metropolitana.
• Per què el mataroní consumeix poca aigua?
Segons comenta Antoni Uix, aquest nombre va relacionat amb la bona eficiència de la ciutat, perquè Mataró té una població molt compacta amb un gran nombre de blocs de pisos que faciliten la canalització d’aigua, sense urbanitzacions allunyades que necessitin subministres i amb pocs jardins, piscines i superfícies que consumeixin una gran quantitat d’aigua. En definitiva, doncs, la canalització d’aigua a Mataró és més senzilla que a altres pobles i ciutats, fet que promou una menor pèrdua de litres d’aigua en el trajecte, entre altres factors.
• Quants litres es consumeixen aproximadament per a cada una de les necessitats?
Segons dades publicades per Aigües de Mataró, accions tan senzilles i quotidianes com rentar-se les dents, gasta entre 2 i 12 litres d’aigua. Rentar-se les mans pot gastar entre 2 i 18 litres, mentre que una dutxa en gasta entre 30 i 80 litres. Cal destacar, també, que rentar els plats o posar un rentavaixella en gasta entre 15 i 30, mentre que posar una rentadora en consumeix entre 60 i 90 i netejar la casa suposa una despesa d’uns 10 litres al dia.
