S'acosta un any més el Dia Internacional de la Dona Treballadora, el qual se celebra anualment el 8 de març. Aquest cop, però, no serà un dia de celebració qualsevol, sinó per reivindicar el paper de la dona en la nostra societat i denunciar el masclisme existent en diverses àrees de la vida quotidiana. És per això que un gran nombre de col·lectius feministes, sindicats i organitzacions han convocat conjuntament una vaga de 24 hores pel pròxim 8 de març que es proposa trencar la cadena de producció com a mitjà de denúncia.
Conscients que les desigualtats de gènere afecten moltes dimensions de la vida diària i no només la laboral, els organitzadors volen portar la vaga un pas més enllà i que afecti el consum, l’educació i l’ocupació. A Mataró, a més, cal destacar la creació per primera vegada d’un 'Comitè de Vaga General Feminista del Maresme del 8M', compost exclusivament per dones de la zona, les quals han agafat la batuta de l'organització a la ciutat d'aquesta vaga inèdita.
El 8 de març és el Dia Internacional de la Dona Treballadora des que un tràgic succés va marcar un abans i un després en la història de la dona treballadora: la mort de gairebé 150 treballadors de la fàbrica de camises Shirtwaist als Estats Units, la gran majoria dels quals eren dones. Un any després, l’any 1911, la militant socialista Clara Zetkin va convocar un congrés internacional de dones commemorant el fatídic dia i consolidant-lo així com el dia de les dones treballadores. Aquest fet no només va servir per començar a augmentar la seguretat en els llocs de treball, sinó també perquè moltes dones emprenguessin amb més força la lluita per la igualtat, per poder votar i per garantir els seus drets com a dones treballadores.
En aquest context històric arriba un any més el dia 8 de març, però enguany es proposen que sigui una diada diferent de les anteriors. En lloc de convocar alguna manifestació, una aturada laboral temporal o concentració, el moviment feminista aposta per una Vaga General de 24 hores que anirà des de les 23.59h del 7 de març, fins a les 23.59 de l’endemà. Aquesta convocatòria, a més, anirà més enllà de l’espai laboral i es proposa afectar el consum, les cures i l’activitat estudiantil.
La convocatòria global d'aquesta vaga ha anat a càrrec de sindicats com la CNT i la CGT. Cal destacar, però, que alguns sindicats com les CCOO i la UGT només han proposat fer parades laborals de dues hores per a protestar, però no han optat per aturar totalment la producció.
La intenció d’aquesta gran convocatòria no és una demanda d’igualtat exclusivament en el terreny laboral, sinó que el col·lectiu té clar que la vida quotidiana té molts més espais que el laboral i que cal un canvi global per acabar amb les desigualtats de gènere. Algunes raons que motiven l’impuls d’aquesta és acabar amb la violència de caràcter masclista, l'alta desocupació entre dones, la coneguda bretxa salarial, les pressions estètiques o el fet que la majoria de feines a temps parcial les realitzin dones.
Un comitè mataroní per a la lluita
El Comitè de Vaga General Feminista del Maresme del 8M és un col·lectiu nascut recentment i amb motiu del pròxim dia 8 de març, el qual s'ha conformat amb diverses dones de la comarca que participen en diverses organitzacions sindicals, polítiques, juvenils i feministes, així com persones a títol individual. Aquest comitè ha agafat la batuta en l'organització d'activitats a Mataró i es tracta d'un grup no mixt perquè, segons afirmen els seus membres, "és una vaga feminista i les dones hem de tenir un paper central, mentre que el dels homes ha de ser acompanyant i secundari".
Aquesta exclusió dels homes del comitè neix de la necessitat de “començar a crear teixits vinculats de dones sense la pressió dels homes que sovint ens condicionen”, afegeixen. Enguany la vaga fa un pas més enllà i deixa de ser una celebració, per passar a ser un dia de reivindicació. “En els últims anys era un dia festiu i ara tenim l'oportunitat de reapropiar-nos d'aquest dia per alçar la veu i obrir un camí de lluita pels drets que mereixem tenir”, expliquen des del Comitè. En definitiva, consideren que “és un punt d'inflexió en la lluita com a dones treballadores”.
"La intenció d’aquesta gran convocatòria no és una demanda d’igualtat només laboral”
Els actes a Mataró
El Comitè de Vaga General Feminista del Maresme del 8M ha estat l'encarregat de l'organització de la vaga a Mataró i s'han proposat que arribi al màxim de persones i espais diversos. És per això que, en primer lloc, organitzaran un vermut informatiu i un espai de tallers el dissabte 3 de març a les 12h al passeig Carles Padrós. Amb aquesta iniciativa es proposen informar sobre la vaga i la situació actual, resoldre els dubtes que sorgeixin i passar una estona gaudint del vermut i les activitats organitzades, totes elles mixtes i obertes a tothom.
L'acte central tindrà lloc el dia de la vaga i començarà a les 11h del matí a la plaça de davant l'Estació Renfe de Mataró. La comitiva recorrerà diversos carrers de la ciutat fins a la plaça Santa Maria.
Per últim, aquest mateix dia el Comitè organitzarà l'anada conjunta fins a Barcelona per participar en la gran manifestació que tindrà lloc a la tarda a la capital.
El decàleg dels canvis del 8-M
Des del Comitè del 8-M tenen clar que cal un gran nombre de canvis en l'àmbit social, cultural i polític i que aquesta vaga general només és el primer pas per aconseguir-los. Consideren que les dones conformen “el sector més precaritzat a escala laboral i personal” i que, en definitiva, “la pobresa té nom de dona”. A més afirmen estar “vetades a diversos sectors, de rebre violència i de ser la columna vertebral del sistema“ i que malgrat tot això no se les té “en compte”. És per això que a partir de la seva llista de demandes, des del Tot Mataró hem fet un decàleg que les resumeix i condensa:
1- En primer lloc, demanen igualtat en el terreny laboral en tots els àmbits i que hi hagi mecanismes per assegurar que homes i dones cobrin el mateix per la mateixa feina.
2 - Volen que les dones puguin ser independents econòmicament i, per aconseguir-ho, cal que accedeixin a feines estables, no temporals ni a temps parcial.
3 - També que es garanteixi l'accés a l'atur per les que es queden sense feina i unes pensions dignes un cop arribada la jubilació.
4 - Demanen acabar amb l'exclusió de la dona de sectors laborals molt masculinitzats, així com que els homes accedeixin amb normalitat als sectors feminitzats com són la neteja, les residències de gent gran, els espais per a infants, entre altres.
5 - Volen permisos de maternitat i paternitat més llargs que permetin a les dones i als homes cuidar dels fills i filles des de la corresponsabilitat en les seves cures.
6 - Volen un sistema educatiu públic, de qualitat i igualitari que elimini el sexisme a les aules.
7 - Demanen deixar de sentir por quan van soles pel carrer: "Que deixin d'assassinar-nos i agredir-nos, estar vives i tenir vides dignes".
8 - Exigeixen el reconeixement del treball de cures que no està remunerat perquè aquestes feines deixin d'empresonar les dones, les quals no tenen una economia pròpia ni són assalariades.
9 - Sol·liciten també que es treballi per una educació sexual i sexoafectiva als nens i nenes que trenqui els rols preconcebuts.
10 - Per últim, també volen acabar amb la violència estètica pel qual les dones hagin de complir amb un patró determinat per a treballar.
La lluita també és cosa d'homes
Encara que el comitè sigui no mixt i estigui exclusivament format per dones, conviden a tots els homes a secundar la vaga de 24 hores i s'impliquin en aquesta lluita. Sovint sembla que per combatre la situació de desigualtat en la qual es troben les dones, sobretot en l'àmbit laboral, siguin les mateixes dones les que hagin d'actuar alçant la seva veu i manifestant-se. Molts homes exerceixen un paper passiu i no actuen davant les injustícies. L'important és, però, que sigui tota la societat qui es manifesti contra la bretxa salarial, la desigualtat laboral, la violència de gènere o qualsevol tipus de desigualtat perquè els canvis reals només s'aconseguiran amb una lluita compartida. És per aquest motiu que a continuació ens proposem donar veu a alguns homes que ofereixen la seva perspectiva i advoquen per la participació masculina al 8-M.
En Jordi Solà, conegut a Mataró com a Matu, va ser el propietari durant molts anys de la mítica botiga de mitjons i roba interior tant masculina com femenina, Can Solà. Després de treballar entre sostenidors, mitges i calcetes, tractant amb clientela femenina habitualment, el negoci va tancar. Des de llavors, amb familiars i amics ha agafat el rol de cuidador de gent gran. Ocupar aquest rol laboral tradicionalment femení li permet tenir una visió particular de la situació actual.
És un defensor d'acabar amb la diferència de les tasques laborals i familiars executades per homes i dones i té clar que “passar d'un rol a un altre no és difícil per a ningú”, perquè només cal tenir-ne ganes i implicació. En el seu cas, ha compartit al 50% les responsabilitats de la llar i de la cura dels fills i està convençut que cada vegada més famílies funcionen d'aquesta manera. Té clar que cada vegada es fan petits avenços cap a la igualtat i que una prova d'això “és que tothom està nerviós amb la vaga de la setmana que ve perquè la lluita va penetrant a poc a poc”, destaca.
Però no és necessari treballar en les cures per ser conscient de la importància de la igualtat de gènere en la nostra societat. L'Ignasi Puy és un paleta que ha treballat tota la vida en el sector de la construcció. “Mai he vist a una dona lampista, fustera, aluminista o paleta”, comenta i afegeix que no sap per què “les dones no estan representades en aquesta professió”. Imagina que aquest fet és el resultat de dos elements: el desinterès per part de moltes dones pel sector de la construcció i el fet que se les hagi pogut mantenir al marge o excloure. El que és totalment incomprensible des del seu punt de vista és que algunes dones cobrin menys per fer la mateixa feina, un tema molt comentat darrerament. “Al meu voltant paguem i tractem a tothom igual, però si algú no ho fa, ho trobo incomprensible”, opina Puy i destaca que les feines s'haurien de remunerar pel valor que cadascú aporta a l'equip i, en definitiva, per la feina feta i capacitat de treball, no pel gènere.
Les diferències salarials per sexe, continuen
Tot i això, encara actualment les dones cobren un 23% menys que els homes, 14 milions de dones han patit assetjament sexual i moltes més dones que homes han de treballar en feines temporals o a temps parcial. Aquests, però, només són alguns dels molts problemes amb els quals conviuen les dones dia a dia i que es proposen abolir amb les seves protestes.
