Mataroní de l'any - Comença la votació!

10 candidats es disputen fins al 28 de gener passar a la final per ser 'Mataroní de l'Any 2017'

  • Redacció // Fotos: arxiu
  • Dijous, 11 Gener 2018 12:45

Mataroni 2017

Comença la cursa per ser 'Mataroní de l'Any 2017'. Del 12 al 28 de gener els mataronins poden votar entre els deu candidats, escollits pels col·laboradors externs del Tot Mataró entre les més de vint propostes diferents rebudes dels lectors del Tot Mataró. Feta la tria, deu són els candidats que competeixen entre ells per atraure el major nombre de vots. Tots deu amb trajectòria i mèrits suficients per ser escollits però només tres d'ells passaran a la final d'aquest premi popular. Quins seran? La pilota la tenen els mataronins i mataronines.


El Mataroní de l'Any 2017 ja té deu candidats, deu pretendents. Ara comença el període de votacions en el que tots deu es disputen les seves opcions. En si mateix el premi del certamen ja és estar entre els candidats: les seves són trajectòries que probablement són conegudes en els diferents àmbits dels quals són especialistes i ara serà tota la ciutat la que conegui i recompensi aquesta tasca.

Entre els candidats hi ha representants  d'entitats, exemples de voluntariat i trajectòries provinents de mons com l'esport, la cultura o la política.

S'habiliten tres sistemes de votació. A través de la web mataronidelany.cat es pot votar un cop per persona i dia i també es pot ser regular en el vot presencial –un cop per persona i dia– a les oficines del Tot Mataró. Els seguidors del Facebook del Tot Mataró  també poden votar-hi una vegada.

EL CALENDARI DEL CERTAMEN
Votació acumulativa: Del 12 al 28 de gener.
Votació final a 3: De l'1 a l'11 de febrer.
Acte de lliurament: 12 de febrer.

Qui són els 10 candidats a "Mataroní de l'Any 2017"?

Mataroni de l'Any
Pilar Cantero: dues dècades de dedicació
El mes de novembre Cantero va deixar la presidència de l'Hermandad Divina Pastora després de 22 anys al capdavant d'aquesta entitat, un puntal de Cerdanyola que cuida amb gran zel la seva seu, situada en un "edifici patrimonial de ciutat", com la mateixa Cantero defineix la torre de Can Palauet. Fent balanç d'aquests anys Cantero s'alegra de l'envergadura que ha agafat una entitat confessional amb quasi un centenar de socis: "Som una entitat molt present al dia a dia del barri i de la ciutat, sempre ajudant i això és el que em fa estar més satisfeta", assegura. Cantero confessa que quan va saber que era candidata li "van tremolar les cames" i que ho entén com "un reconeixement a la tasca que fa tota l'entitat". La sortida al Rocío és cada any la principal activitat de l'entitat.

Mataroni de l'Any
Cugat Comas: el millor any casteller
Fa un any que està al capdavant dels Capgrossos de Mataró com a cap de colla liderant aquesta entitat en el que, sens dubte, ha estat el millor any de la seva història. Han descarregat en diverses ocasions dos castells de la gamma extra, composta pels de major dificultat del panorama casteller. La colla ha assolit aquests èxits amb només una caiguda, la del pilar de 8 carregat a Vilafranca.
Segons el cap de colla, en l'èxit d'aquest any no hi ha hagut cap component directe de la seva persona, sinó que és la conseqüència de la maduresa castellera del grup, del treball intens i, per últim, del fet d'haver entrat a les grans places amb “més serenor i convenciment” que en altres ocasions. Comas confessa que li és “incòmode estar en una tria com aquesta” pel fet que és periodista i treballa al Tot Mataró des de fa 12 anys.

Ciutat 2014/2015 Clara de Ramon
Clara De Ramon: el seu gran paper
2017 sempre serà per Clara De Ramon, l'any de 'Boscos'. "Era el meu primer paper protagonista en una obra grossa i va ser molt enriquidor, segur que serà un dels projectes claus de la meva carrera", explica aquesta joveníssima actriu sorgida de la Sala Cabanyes. Dirigida per Oriol Broggi, De Ramon va endur-se tots els elogis de públic i crítica pel seu paper en aquesta obra de Mouawad. Recorda com un dia molt especial quan l'espectacle es va representar a Mataró: "Actuar davant tanta gent coneguda va ser molt emotiu", explica.
De Ramon celebra la seva segona nominació com a candidata a Mataronina de l'any: "És un honor perquè estimo Mataró tot que ara no hi visc i això vol dir que la feina que faig arriba a la gent". Ja està treballant de nou a les ordres de Broggi per 'Èdip Rei', a partir de l'abril.

Perfils 2014/2015, perfils -carles estapé
Carles Estapé: cohesió i independència
L'actual president de la seu territorial d'Òmnium al Maresme és Carles Estapé, un mataroní d'aquells de tota la vida que ha estat lligat al teixit associatiu de la ciutat al llarg des de sempre. Fa cinc anys va involucrar-se amb Òmnium i en va esdevenir el president l'any 2015.
“Òmnium és i seguirà sent una entitat cultural que intenta fer accions per defensar la cultura, la llengua catalana i fomentar la cohesió social”, relata Estapé. Reconeix que en els darrers anys, a causa de la convulsió política entorn la independència, s'han hagut de posar “la gorra d'activistes polítics per la independència”, però que la missió bàsica de la seva organització segueix sent la mateixa. Afegeix que ara toca “fer més Òmnium que mai a través de la cultura, la llengua i la cohesió” i aposta per la intercomunicació entre els actors socials.

Mataroni de l'Any
Jaume Gonzàlez: L'esperit d'ajuda
És molt difícil resumir la trajectòria i la polivalència activa de Jaume Gonzàlez Cabot. Ell es defineix a sí mateix com "un voluntari molt actiu mogut sempre per la idea d'ajudar" i fins i tot s'atreveix a situar "aconseguir un món millor" com el seu major desig. Gonzàlez és membre de Càritas, de la parròquia de Sant Josep i dels diferents consells parroquial, arxiprestal i diocesal. És present al Consell de Solidaritat, Consell de Ciutat o de la gent gran i també és d'entitats com els amics del Bisbe Godayol o els antics alumnes dels Salesians.
Assegura que la nominació el sorprèn perquè "de gent amb vocació d'ajudar n'hi ha i molta" i reivindica "l'esperit solidari de Mataró, que és molt present i cal visualitzar-lo" i assegura que la seva tasca sovint és la de "monitoritzar" aquesta solidaritat.

Mataroni de l'Any
Quim Navarro: orgull taronja
Quim Navarro és per dotzè any –tot i que en tres etapes diferents– president de l'AE Boet Mataró. Ho és en el millor moment d'aquest club a nivell competitiu i també de massa social. Aquest 2017 la Federació Catalana de Bàsquet ha distingit el club taronja per ser el que té més federats i això reconforta a Navarro perquè, assegura, "s'està complint que creixem i millorem a nivell de resultats i competició sense perdre la filosofia que sempre ha tingut el club, que és una entitat social i de formació". Amb els dos equips sèniors al màxim nivell català i bons resultats també en les categories inferiors Navarro es pren ser candidat a 'Mataroní de l'Any' com un "orgull sobretot col·lectiu": "Entenc que el que la gent reconeix és la feina que fa tot el Boet i això és bo, perquè vol dir que estem creixent i fent les coses ben fetes".

Mataroni de l'Any
Julio Naveira: justícia al servei de la gent
El Consell d'Advocacia Catalana compta amb un nou president recentment escollit, i aquest és el mataroní Julio Naveira, un advocat ple d'empenta que es proposa dirigir-lo durant el pròxim any.
A més d'estar al capdavant del Consell, ja fa sis anys que Naveira és el degà del Col·legi d'Advocats de Mataró i el seu objectiu des que va agafar el càrrec és doble. En primer lloc, es va proposar que “el Col·legi s'impliqués activament dins la societat mataronina” i, per aconseguir-ho, entrava en joc el segon objectiu: que els advocats i col·legiats de la zona participessin de l'activitat de l'organització. Des que és el degà del Col·legi, han promogut la relació amb l'Ajuntament, la Diputació i la Creu Roja, entre altres. Destaca l'impuls d'una activitat per als instituts titulada "Educar en justícia" que apropa la feina dels advocats i jutges als alumnes.

Mataroni de l'Any
Albert Ramos: entre els millors del món
A Mataró no donem prou importància al fet que, quan les seves intenses gires de competició li permeten, tenim entre nosaltres un dels millors tenistes del món. Perquè és el que és Albert Ramos. Sempre al club local i amb el seu entrenador, el 2017 ha estat el seu any. Ara és el número 23 i va arribar, al maig, a situar-se en el 17è lloc de l'ATP. Ens va enganxar a la televisió arribant a les semis del Master 1000 de Shangai i mai oblidarem la seva final a Montecarlo contra Rafael Nadal.
Des de l'altra punta del món Ramos assegura que està "molt content de ser candidat a Mataroní de l'Any 2017 i de representar la ciutat de Mataró per tot el món". El millor ambaixador que pot tenir el nostre esport espera per aquest 2018 "seguir millorant en tots els aspectes".

Mataroni de l'Any
Carles Prats: a primera línia d'actualitat
Tot i ser nascut a Barcelona, Carles Prats és un mataroní adoptiu des de fa gairebé una dècada. Confessa que li encanta viure a Mataró perquè s'ha "acostumat a anar a tot arreu caminant, agafar la bicicleta per anar al Corredor o creuar el passeig i ser a la platja”, i afegeix que les seves filles ja són “totalment capgrosses”.
A TV3 va ser corresponsal a París i després a Brussel·les per acabar convertint-se en el presentador del Telenotícies Migdia de TV3. “Des que presento en TN hem viscut una gran crisi financera i uns anys políticament molt convulsos”, i agraeix haver tingut l'ocasió de fer retransmissions de moments històrics com aquests. Té clar que la situació actual de TV3 “és complicada perquè fa uns mesos que hi ha qui ha volgut utilitzar els mitjans públics com a arma electoral”.

Mataroni de l'Any
Lara Santana: el poder del voluntariat
Lara Santana, presidenta de l'OCA des del 2016, és la candidata més jove. La Lara va començar a participar com a voluntària a la festa de Cap d'Any ja fa cinc anys i ara lidera l'organització d'aquesta festa popular. Defensa que la implicació ciutadana a l'OCA és important perquè “és una festa feta des del poble i per al poble” i té clar que “si la gent vol que hi hagi OCA, n'hi continuarà havent”.
Considera que “sense voluntaris no es podrien fer la majoria de coses que es fan a la ciutat”. Entre les seves tasques com a presidenta de l'OCA s'encarrega de coordinar l'equip, fer les gestions amb l'Ajuntament, gestionar els permisos, les assegurances i molt més. No s'esperava ser candidata i defensa que el seu nom només representa l'entitat formada per un equip de persones “que treballen perquè això funcioni”.