El consum d'estupefaents va en augment
El personatge Gerard de la sèrie Merlí, interpretat pel mataroní Marcos Franz, va sorprendre l'audiència de la sèrie de TV3 fa unes setmanes amb un brot psicòtic després d'haver consumit cànnabis en excés. A l'escena en Gerard estava fora de si i mostrava un comportament d'allò més inesperat. Tot i que l'escena podria semblar exagerada, la gran reacció al consum de drogues que va presentar aquest personatge és més comuna del que pot semblar. Aquesta setmana al reportatge del Tot Mataró mirem de resoldre les qüestions nascudes entorn aquesta temàtica per conèixer la situació del consum de substàncies estupefaents, les reaccions que poden causar i totes les dades al voltant d'un problema de salut estès.
Les noves addiccions i les psicopatologies van ser el tema central de la 6a Jornada de Salut Mental que va organitzar la setmana passada el Consorci Sanitari del Maresme (CsdM), un matí on diversos ponents van exposar el paper de les noves addiccions en la societat i els trastorns mentals que poden propiciar. Tota la informació en relació a les noves addiccions i els trastorns que generen és el que van oferir els experts en aquesta Jornada titulada 'Noves addiccions i psicopatologia'. Van abordar diverses qüestions, una de les quals va girar entorn el consum de substàncies estupefaents i les psicopatologies que poden desencadenar el seu consum habitual.
La coexistència de problemes de salut mental i el consum de drogues en adolescents i joves és un dels grans reptes en el camp de la salut segons els especialistes del CSdM. Per aquest motiu la jornada, la qual es va celebrar l'Hospital de Mataró, va aportar una visió actual de les noves addiccions, tant de substàncies com de comportaments i la necessitat d'un abordatge comunitari per a la prevenció, detecció i resolució d'aquesta problemàtica.
El mataroní Marcos Franz interpretant un brot psicòtic d'en Gerard a la sèrie "Merlí"
Responent dubtes existents
A partir de la jornada 'Noves addiccions i psicopatologia' i les entrevistes amb dos experts, els doctors Josep Cañete i Eloi Giné, mirem de respondre alguns dels dubtes sobre la matèria.
Substàncies consumides i els seus riscos
Josep Cañete, Director de Salut Mental i Addiccions del CSdM, va destacar durant les jornades que segons un estudi del Departament de Salut de Madrid, un 30% de la població fuma tabac, un 15% cànnabis i un 15% alcohol en nivells de risc. També destaca que “les xifres de consum d'heroïna han baixat”. Amb tot això, però, opina que la possibilitat de consumir de manera responsable i limitada substàncies com l'alcohol, el tabac i el cànnabis “és molt difícil de controlar”. A més, quan es consumeixen habitualment i es tenen alguns factors de risc de tipus genètic o altres, poden derivar en brots psicòtics o primers episodis psicòtics.
Possibilitat d'un brot psicòtic.
Segons va fer saber el Doctor Eloi Giné, coordinador i psiquiatre de l'Hospital de Dia d'Adults de Mataró, el consum habitual de tòxics com la cocaïna, l'heroïna, l'alcohol i el cànnabis, entre molts d'altres, poden desencadenar episodis psicòtics. Concretament, l'alcohol i l'heroïna poden generar símptomes psicòtics en abstinència, és a dir, quan es deixen de consumir després d'estar-ne molt habituat. Altres substàncies, com el cànnabis, la cocaïna o les metamfetamines, ho fan en estat d'intoxicació.
Lligam entre el consum habitual i l'aparició de brots psicòtics i malalties mentals.
Algunes persones que consumeixen drogues habitualment poden viure un brot psicòtic puntual desencadenat per aquest consum, com en l'exemple que abordàvem de la sèrie 'Merlí'. En d'altres, pot comportar un brot de llarga durada que acabi essent un trastorn mental o trastorn psicòtic induït. Aquest, habitualment es tradueix en una esquizofrènia, segons afirma Giné. “No només es neix amb l'esquizofrènia, també es pot generar mitjançant el consum habitual de substàncies tòxiques”, va revelar el doctor. També hi ha un tercer grup de població que, encara que consumeixi una o diverses substàncies habitualment, no manifesta mai problemes psicòtics.
Què és l'esquizofrènia i el trastorn bipolar?
A grans trets, els trastorns mentals són una pertorbació de les funcions psíquiques i del comportament d'una persona. Per una banda, l'esquizofrènia es podria definir com la malaltia mental que habitualment es declara durant la pubertat i que es caracteritza per una dissociació específica de les funcions psíquiques que pot arribar a casos de demència incurables. Per altra banda, la bipolaritat és un trastorn afectiu caracteritzat per l'alteració d'una fase maníaca i una altra de depressiva, o per la presència d'una o més fases només maníaques o només depressives.
Diferència entre brot i malaltia mental.
La capacitat del circuit de cada persona d'adaptar-se a les substàncies consumides és el que produeix o no que hi hagi brots psicòtics. Quan una persona té una mala adaptació al tòxic pot presentar símptomes durant l'estona de la intoxicació, fins a un màxim de 48 hores. En aquest cas estaríem davant un brot puntual, una lleu desadaptació al tòxic que no s'allarga més. En canvi, si el brot s'allarga i dura fins a un mes o més temps, es tractaria d'una desadaptació molt evident. En aquest cas, els experts parlarien d'un trastorn primari que podria portar a la malaltia mental.
Persones més vulnerables que d'altres?
El grau d'adaptació o desadaptació del cos a una o més substàncies és el que determina la vulnerabilitat de cada persona davant del consum d'estupefaents. Les que manifesten brots puntuals o trastorns psicòtics induïts són aquelles que pateixen una desadaptació a la intoxicació. Això pot ser provocat per diversos factors: la tendència genètica; la epigenètica, la qual es dona en persones que a mesura que consumeixen més poden acabar creant una vulnerabilitat genètica; factors de risc com, per exemple, la gent amb tendència antisocial; el patró de consum de la persona afectada, amb variables com l'edat, la via d'administració o el policonsum de substàncies, i altres factors.
Què s'ha de fer quan es detecta un possible trastorn en algú del nostre voltant?
“La intervenció en símptomes inicials és molt important”, destaca Giné. Si l'entorn identifica deliris i al·lucinacions durant uns dies recomanen avisar al CAP el més ràpid possible. “L'entorn ha d'estar alerta perquè la intervenció precoç és la clau”, conclou.
Possibles símptomes d'un brot.
Els símptomes principals es manifesten amb deliris i al·lucinacions. Els deliris apareixen quan l'afectat sent que l'entorn està en contra seu, que hi ha un complot, i quan té la sensació que la gent el mira i parla d'ell. Les al·lucinacions són de tipus auditiu i es manifesten quan l'afectat sent una veu fora seu que l'insulta, li dóna ordres, etc. “No és la veu del teu pensament, sinó que la senten com una veu externa”, destaca Giné.
Jocs i videojocs en línia
La 6a Jornada de Salut Mental del Consorci Sanitari del Maresme de Catalunya (CsdM), la qual va comptar amb diverses conferències, també va abordar les noves addiccions nascudes entorn els jocs d'atzar en línia. Aquests poden desencadenar en altres trastorns com, per exemple, la drogoaddicció, la depressió i l'ansietat.
Segons destaca Josep Cañete, l'addicció de tipus tecnològic a través de videojocs i les apostes en línia “és un iceberg perquè és molt poc visible”.
A més, detecten una gran dificultat d'accedir als joves amb problemes d'addició a aquestes tecnologies perquè “no tenen consciència que tinguin un problema i no volen rebre ajuda”. “Un dels reptes és descobrir com fer entendre als joves que és important acudir a ajuda mèdica”, afirma Cañete i afegeix que sovint “cal que amb calma i comprensió es convenci sobre la importància d'acudir a buscar ajuda”.
• Brots psicòtics
Quasi el 60% dels brots psicòtics que arriben als centres mèdics van de la mà del consum de tòxics.
• Esquizofrènia
Més del 30% de les psicosis induïdes per consum de drogues poden derivar en esquizofrènia i bipolaritat.
• On-line
Puja un 21% del nombre de pacients tractats a la Unitat de Joc Patològic i altres conductes Addictives del CSdM per addició als jocs d'atzar online.
