Tot i que la Mona de Pasqua és un element vinculat a la religió i com a símbol de la finalització del període de Quaresma, ha evolucionat amb els anys com a regal dolç de padrins a fillols. Des de mitjans del segle XIX la Mona tradicional va passar a convertir-se en una mona de xocolata i amb tota la imaginació i creació avui en dia podem veure grans obres d'art.
Pastisseries i obradors treballen de valent per ultimar tots els detalls de les mones encarregades. I és que en els darrers anys la personalització d'aquestes ha aflorat molt, ja no només en les peces de xocolata que s'hi incorporen sinó en els gustos i tipus de xocolata. La moda, però, segueix influint en la demanda dels més petits. Aquest 2016 les peticions circulen entre la Patrulla Canina i Star Wars. Descobrim d'on ve la tradició de la Mona de Pasqua i quin és el seu secret més preuat.
Segons el Costumari Català de Joan Amades la Mona de Pasqua rep aquesta denominació des del segle XV per a aquest dolç esponjós que tots coneixem. De fet, fa molts anys era un pastís de brioix que se solia acompanyar de xocolata, ou dur i llonganissa seca com a símbol tradicional de la finalització de l'abstinència de Quaresma. Això ja no és ben bé així i la xocolata ha pres bona part del protagonisme.
Tot i que hi ha algunes referències més antigues, no és fins al 1783 quan la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua reconeix aquesta tradició "catalana, valenciana i murciana". Una tradició que a casa nostra sempre s'havia atribuït al fet que els padrins o els avis regalessin "La Mona de Pasqua" als seus fillols o néts el Diumenge de Pasqua Florida. Tot i que això també ha anat evolucionant, Amades explica que el Diumenge es regalava i el Dilluns de Pasqua era tradició "reunir-se dues o tres famílies o un grup d'amics" per anar a "menjar la mona en algun indret".
És a partir de la segona meitat del segle XIX quan les mones perden el sentit senzill dels inicis i es reconverteixen amb grans filigranes on la xocolata n'és la protagonista. És així també com "l'ou de Pasqua" passa de ser un ou amb closca pintat a un ou dolç i ensucrat: un ou de xocolata.
Més personalització
Tot i que la tradició religiosa ha perdut força, la tradició social i cultural més o menys s'ha mantingut. Així també ho asseguren els pastissers que aquests dies fan treure fum als seus obradors. "Aquest any la Setmana Santa ha caigut molt aviat i pràcticament hem deixat de fer torrons i ens hem posat a fer mones", explica Rosa Maria Uñó, propietària de la Pastisseria Uñó.
La tradició es manté perquè oferim mones de tot tipus, personalitzades i de tots els preus”
La tendència dels últims anys és la personalització de les Mones. "Cada vegada les volen més personalitzades, nosaltres optem per fer alguns models i ensenyar alguns exemples", explica Teresa Graupera, propietària de Casa Graupera. Una personalització que passa per la decisió de la xocolata -amb més cacau o amb menys-, la incorporació de diferents elements decoratius, la base -pastís o xocolata- i altres factors com el preu o la mida.
Tot i la personalització, que aflora, els elements decoratius se centren -com en els últims anys- amb les sagues o personatges de moda. Aquest 2016 els protagonistes són la Patrulla Canina, Star Wars i Frozen.
Molt de Mataró
Si diuen que a Mataró som "capgrossos" per tossuts segur que tampoc és perquè sí. Fa anys que a la Pastisseria Uñó els demanen mones de Pasqua relacionades amb la Família Robafaves. Aquest any doncs, han decidit crear-les a través de dibuixos de l'artista local, Lara Sánchez. Unes reproduccions de més d'un metre d'alçada han cridat l'atenció al seu aparador i altres de més petites ompliran les panxes dels més mataronins aquests dies.
Casa Graupera en canvi, per aquest any han volgut homenatjar al centenari de Roald Dahl, en paral·lel a una acció de celebració que es condueix des de les escoles de la ciutat. És per això que han col·laborat en la creació de xocolates inspirades amb el llibre "la Fàbrica de Xocolata". De totes maneres la mona per excel·lència d'aquest any per a Casa Graupera és el BB8, el nou robot d'Star Wars.
El secret de la xocolata
Cada obrador treballa a la seva manera, amb la seva tècnica i el producte que consideren necessari i oportú per crear les seves mones. A la xocolateria i pastisseria artesana + Dolç el secret el tenen en la xocolata. De forma totalment artesana processen la xocolata, importada de Bèlgica, la fonen i la treballen deixant volar la imaginació. És així com elaboren les peces de xocolata, els ous, la base i les decoracions pertinents per acabar de muntar el trencaclosques de la Mona de Pasqua de cadascú. En Cristian i la Natàlia, propietaris de + Dolç, creuen que precisament el tractament de la xocolata belga els permet personalitzar al màxim les seves creacions i que els aporta la diferència.
I és que amb la xocolata passa com amb els colors, que n'hi ha de tot tipus i per a tots els gustos. És per això que totes les pastisseries i obradors opten per escoltar al client i adaptar-se als seus gustos. "Nosaltres creiem que la tradició es manté perquè oferim mones de tot tipus, personalitzades i de tots els preus", assegura Uñó. "Amb xocolata es pot fer pràcticament tot, no té límits, tot depèn del temps i la inspiració", creu Graupera.
Milers de mones a punt
Tot i que el component religiós pràcticament s'ha abolit amb el regal de la mona de padrins a fillols, el component tradicional no sembla tenir intenció de desaparèixer. Per aquest 2016, pastisseries i obradors preveuen vendre milers de mones, només a la ciutat de Mataró.
Senyors i senyores, a la baixa
Una tradició també molt mataronina, aquesta del Diumenge de Rams, és el consum dels "senyors i senyores". Es tracta d'unes galetes dolces, generalment fetes amb farina, ous i sucre, que antigament es penjaven a les palmes per adornar-les. Tot i que hi ha pastisseries com Casa Graupera o la Pastisseria Uñó que les segueixen elaborant, s'ha perdut molt la tradició de comprar-les i, qui ho fa, en moltes ocasions és directament per menjar-les, no per adornar les palmes.
Reben aquest nom de "senyors i senyores" precisament per la seva forma humana d'homes i de dones. També és veritat que amb els anys es van introduir animals com ara gallines, vaques o conills i també transports com cotxes i trens.
