Dir “hola”, “adéu”, “bon dia” o “bona nit” normalment són les expressions que primer -i més ràpidament- s’aprenen de qualsevol idioma. Si ho escrivim com a “saluton”, “adiaŭ”, “bonan matenon” o “bonan nokton” estarem parlant en esperanto, aquesta llengua planificada internacionalment que vol situar-se com a segon idioma de tothom. Aquest cap de setmana l’esperanto agafa força a Mataró, on hi aterra la 37a. edició del congrés català d’aquesta llengua.
Què és l’esperanto? L’esperanto és una llengua “planificada” internacionalment. Que sigui “planificada” simplement vol dir que es tracta d’un idioma pensat i dissenyat expressament sense evolució ni incorporació d’altres llengües. Els “esperantistes” –tal com s’anomenen les persones que parlen esperanto- asseguren que aquesta mena de llengües planificades són “més senzilles i regulars” perquè creuen que d’aquesta manera es fa “més fàcil la comunicació entre éssers humans de cultures diferents”.
“Els esperantistes diem que volem que tothom parli la seva llengua i que l’esperanto sigui la llengua de tots. No esperem un món unificat sinó que cada poble tingui la seva pròpia llengua i entre els pobles l’idioma sigui l’esperanto”, explica en Josep Maria Milla, membre del Comitè Organitzatiu del Congrés Català a Mataró.
La història
El creador de l’esperanto s’anomena Zamenhof i va desenvolupar aquesta llengua entre el 1870 i el 1890, és a dir, fa més de 100 anys. Per a Zamenhof la llengua nativa era el rus, tot i que parlava jiddisch, polonès i alemany i, encara més, tenia coneixements del francès, el llatí, el grec, l’hebreu i l’anglès. Tot plegat li va servir per crear l’esperanto que té les arrels més conegudes de tots aquests idiomes. Això últim, creuen els esperantistes, que és el que fa d’aquesta llengua, una eina fàcil d’aprendre.
El moviment esperantista globalment ha tingut sotragades molt fortes, asseguren ells mateixos. La Primera i la Segona Guerra Mundial van causar una gran mortaldat de gent i “moltes d’aquestes persones eren joves i idealistes esperantistes”, assegura Milla. Que molta d’aquesta gent morís al front va provocar una davallada important en la promoció de l’esperanto.
Avenços
De fet, d’avenços amb l’esperanto n’hi ha hagut pocs, sobretot si parlem d’avenços legals. L’any 1954 la UNESCO va recomanar als estats membres la promoció i l’ensenyament de l’esperanto. “Es va arribar a fer una recollida de signatures mundials de gairebé 20 milions de rúbriques” explica Josep Maria Milla. Els estats membres no ho van tirar endavant.
L’esperanto a Catalunya
A Catalunya l’esperanto es va donar a conèixer gràcies a la figura de Frederic Pujulà que va fer-ne difusió des de la revista ‘Joventut’ a ‘La Veu de Catalunya’, i amb la publicació d’obres didàctiques: gramàtiques, cursos i vocabularis.
El 1909 es va celebrar a Catalunya i València el 5è Congrés Universal d’Esperanto amb tots els actes concentrats a les capitals, Barcelona i València, i amb milers de persones arribades de molts indrets del món. Davant la reacció dels catalans es decideix, tan sols un any després, el 1910, fundar la Federació Esperantista Catalana, o el que és el mateix, la “Kataluna Esperantista Federacio” (KEF). La KEF seria prohibida durant la dictadura de Franco després de la Guerra Civil Espanyola per la utilitat de l’esperanto entre la resistència antifranquista.
Encara amb la Federació en marxa però, es va editar el butlletí “Kataluna Esperantisto” i es van celebrar els primers Jocs Florals Internacionals d’Esperanto. Era la mateixa època en què Jaume Grau i Casas va coordinar l’Antologia Catalana d’Esperanto anomenada “Kataluna Antologio”.
L’Associació Catalana d’Esperanto
Amb la il·legalització de la Federació Esperantista Catalana, es decideix, l’any 1982, crear l’Associació Catalana d’Esperanto, la KEA, amb l’objectiu de no deixar perdre la llengua i seguir amb la seva promoció com a llengua auxiliar i internacional. Des de l’Associació el que es pretén encara és ajudar en la difusió de la cultura catalana al món a través de l’esperanto així com introduir el coneixement d’altres cultures a casa nostra, mitjançant la mateixa llengua.
D’aquesta manera, amb la posada en marxa de la KEA es reprèn el butlletí Kataluna Esperantisto i els Congressos Catalans. A aquests dos eixos la KEA insisteix a sumar noves activitats com la Biblioteca-Arxiu Petro Nuez, la Col·lecció Delfi Dalmau, el Museu d’Esperanto, la Viquipèdia en esperanto o els cursos formatius.
Esperantistes i la formació
Precisament un dels “entrebancs” que tenen els esperantistes, a més a més de justificar cada vegada el seu moviment, és la manca de possibilitat de tenir cursos presencials propers. La falta de gent que parli aquesta llengua, en el cas de Mataró no superen les 25 persones, impedeix tirar endavant aquest tipus de cursos. És per això que la majoria de persones són autodidactes a l’hora d’aprendre l’esperanto o s’apunten a cursos en línia.
Un congrés cada dos anys
El Congrés Català d’Esperanto és el gran esdeveniment català d’aquesta llengua al nostre territori. Es fa cada dos anys i en el programa sempre hi consten activitats exclusivament en esperanto, en català, o bilingües per tal que tothom pugui tenir oportunitat de participar-hi, tingui el nivell d’esperanto que tingui. És per això que aquest tipus de Congressos combinen conferències d’alt nivell amb un programa artístic i/o musical acompanyat, pràcticament sempre, de convidats de primera fila del món esperantista.
Per a aquesta nova edició del Congrés, l’organització ja té inscrites persones provinents de França, Gran Bretanya o Bèlgica, a més de diferents indrets de l’estat espanyol. Entre el programa preparat en destaca una taula rodona sobre conflictes oblidats com el de l’Afganistan, Txetxènia o el Congo, moderat per Jordi Armadans, una xerrada sobre la relació de Joan Amades amb el moviment esperantista, realitzada per Dani Cortijo o un concert de reggae en esperanto a càrrec del refugiat del Congo Zhou Mack Mafuila, dissabte al vespre al Cafè de Mar.
Mataró és seu per segona vegada
Per preparar el que serà aquest cap de setmana el 37è Congrés Català d’Esperanto que acollirà Mataró, el cap de setmana passat es van celebrar unes jornades preparatòries. Es va explicar en què consisteix l’esperanto, quina és la seva història i com es pot aprendre, a més d’animar a tots els assistents a participar del congrés central.
Mataró és la segona vegada que acull aquest congrés, la primera va ser fa 20 anys, l’any 1995. La temàtica en aquesta ocasió ja és clara: “L’objectiu d’aquest congrés és parlar sobre les oportunitats que dóna la immigració i com ajuda l’esperanto en aquesta temàtica, i evidentment ho farem en esperanto”, explica en Jordi Aromí, membre del comitè organitzatiu del Congrés Català d’Esperanto a Mataró.
