Són persones absolutament normals. Moltes d’elles han nascut amb una discapacitat intel·lectual, altres l’han desenvolupada més tard, però cap d’elles ho ha escollit. Els que ho volen assisteixen conjuntament amb els familiars a la Fundació El Maresme i allà els ajuden a escolaritzar-se, formar-se i trobar feina. De fet, un dels objectius de la Fundació és precisament donar suport als discapacitats intel·lectuals i a les seves famílies i, tot i que amb les Dissantes o els Assessors d’Il·lusions, sembla que la seva tasca és esporàdica, al llarg de tot l’any estan prou entretinguts. No heu sentit a parlar encara d’en Santi? Coneixem les entranyes de la Fundació El Maresme.
Arriba el Nadal i tornem a veure els “Assessors d’Il·lusions” a la campanya nadalenca de la ciutat. Qui són i per què hi apareixen? Gràcies a l’Ajuntament de Mataró, la Unió de Botiguers i l’Associació Bulevards de Mataró usuaris de la Fundació El Maresme reivindiquen un any més la importància d’integrar els discapacitats, també, a les festes de Nadal. És una nova campanya de la Fundació per seguir donant-se a conèixer. Els “Assessors d’Il·lusions” però, només signifiquen una petita part de les activitats i serveis que al llarg de l’any s’organitzen des de la Fundació.
L’entitat
L’any 2013 la Fundació va atendre a 2252 persones. Es tracta d’una entitat “eminentment assistencial”, assegura el director de la Fundació, Albert Vidal. Una Fundació privada pro persones amb discapacitat intel·lectual del Maresme i que, perquè tot l’engranatge es pugui tirar endavant, requereix de 214 professionals a la Fundació, 54 professionals al Centre Especial d’Ocupació (CEO) i 41 voluntaris (xifres concretes de l’exercici del 2013). Unes persones que ocupen càrrecs des d’administració i direcció fins als mateixos voluntaris d’activitats, passant per persones vinculades a la restauració, jardineria, neteja i un llarg etcètera.
L’ensenyament com a base
Un dels eixos principals de la Fundació, si no el més gran, és el món de l’ensenyament. Els nens i nenes de 5 a 18 anys amb discapacitat intel·lectual, habitualment no van a l’escola ordinària, sinó que ho fan a una escola especial. La Fundació El Maresme en aquest sentit, dóna servei amb l’escola de Les Aigües i l’escola L’Arboç de Mataró. Cal destacar però, que no tots els usuaris de l’entitat tendeixen a ser escolaritzats directament en una escola especial, bona part prefereixen fomentar la inclusió dels discapacitats a l’escola ordinària dotant a aquesta de més recursos gràcies a les ajudes de la Generalitat. En aquest sentit, Vidal creu que aquestes persones “si sempre estiguessin amb gent no discapacitada, patirien la diferència” perquè, diu, “molts d’ells són conscients de tot”.
A més de l’escolarització bàsica, l’ensenyament segueix a partir dels 20 anys amb tallers ocupacionals terapèutics que no pretenen ser una vessant laboral sinó d’aprenentatge. D’aquí surten tallers d’artesania, d’higiene personal i fins i tot –i entre molts d’altres- de neteja de la roba de les obres de la Sala Cabanyes. Amb aquests tallers “intentem que se sentin útils”, detalla Albert Vidal.
M’agradaria que en Santi parlés de forma animada i de coses quotidianes
L’àmbit ocupacional
Però evidentment arriba un moment de la vida en què les persones ordinàries es posen a treballar i, per molt que tinguin una discapacitat intel·lectual, també ho poden fer. El CEO del Maresme és el Centre Especial de Treball (o Ocupacional) de la Fundació El Maresme i amb el qual es pretén oferir un treball productiu i remunerat adaptat a cada persona. A més a més, significa una reivindicació del treball de les persones amb discapacitat a les empreses ordinàries. D’aquesta manera, doncs, podem trobar persones del CEO netejant pàrquings, comunitats, despatxos o habitatges, recollint residus de forma selectiva a comerços i empreses, netejant parcs i jardins o muntant caixes, productes o eines en cadenes de producció.
A més a més del CEO hi ha altres serveis a les persones amb discapacitat amb les que la Fundació treballa tot l’any. El Servei de Formació i d’Inserció (SEFI) n’és un exemple. A través d’aquest servei s’intenta formar a les persones amb discapacitat intel·lectual perquè puguin entrar al mercat de treball ordinari. Només l’any 2013 hi va haver 5 insercions i 4 renovacions de contractes a empreses ordinàries.
La vida independent
Tenir un habitatge propi o poder emancipar-se dels pares, també és una realitat entre els discapacitats. Ho és, però, amb alguns matisos. Des de la Fundació s’ofereixen habitatges on poder tenir una habitació i compartir pis. De moment, només hi tenen accés persones amb discapacitat intel·lectual, orfes o que tenen els pares molt grans i que no poden viure amb la família. A Mataró actualment hi ha 3 “Llars Residència” (tal com se les anomena) per a una capacitat total de 35 persones. En aquestes llars els usuaris estan acompanyats de monitors que els fan partícips de les tasques quotidianes un cop han acabat la seva jornada laboral. En aquests moments, tot i haver-hi una llista d’espera de desenes i desenes de persones, hi ha dos llits buits que no es poden omplir perquè la Generalitat no n’està donant accés. “És l’administració pública qui gestiona les admissions”, diu Vidal en declaracions al Tot Mataró.
L’economia
I que la Generalitat no doni accés a dos llits buits tenint en compte la llista d’espera existent és per motius econòmics. De cada una d’aquestes places la Generalitat en finança un 70-80% del cost real i, per problemes econòmics, ara no ho pot assumir. De fet, la situació econòmica general també ha fet que el màxim òrgan de govern català hagi endarrerit pagaments a entitats com la de la Fundació El Maresme. La Generalitat deu 400.000 euros a la Fundació. En aquest sentit, Vidal explica el moment actual econòmic pel qual passa la Fundació: “Fa dos anys a la Fundació estàvem en una situació crítica, ara estem en una situació delicada”.
Mirar endavant
Si en Santi ha estat peça clau de l’engranatge de la Fundació en els darrers dos anys, un dels objectius que marca Albert Vidal és precisament donar-ne continuïtat. De moment, una de les idees i desitjos que es plantegen és que en Santi prengui vida i evolucioni: “M’agradaria que en Santi parlés de forma animada i de coses quotidianes”. De fet, Vidal fins i tot proposa temes: “sobre la independència, sobre les eleccions, els desnonaments...”. I, anant una mica més enllà, Vidal confessa tenir sobre la taula una proposta per estendre en Santi a nivell de tot Catalunya. “Voldríem que en Santi fos el referent català de la discapacitat i ja ens ho han proposat”, assegura Vidal. És una proposta que hauran de valorar en les pròximes setmanes.
Parlar del futur és complicat però Vidal, en nom de tota la Fundació, creu que, a més de seguir donant suport als discapacitats intel·lectuals i a les seves famílies, cal tractar seriosament l’envelliment de les persones i els serveis que aquests utilitzen, a banda de les mancances pel que fa a les Llars Residència.
Activitats destacades de la Fundació
Les activitats que marquen les principals festivitats de la ciutat són les més especials també per a la Fundació El Maresme. Amb l’arribada del mes de desembre i el Nadal, la Fundació celebra el Dia Internacional de la Discapacitat, amb una gran Nit de Gala al Teatre Monumental i els Assessors d’Il·lusions als cartells de la campanya nadalenca de la ciutat. A més a més, també organitzen una comparsa de la cavalcada de Reis el 5 de gener. Al mes d’abril, Sant Jordi. La Fundació fa coincidir el dia del llibre amb la presentació del conte d’en Santi, cosa que també fa apropar les escoles a l’àmbit i coneixement de la discapacitat. I, a banda de participar en la recollida de Joguines de la Creu Roja, la marató de donació de sang o el Gran Recapte, la cirereta del pastís la posen les ja conegudes i consolidades Dissantes. Des de la Fundació es veu aquesta jornada com a una “festa d’inclusió, d’integració i de visualització de l’entitat”, a més d’un “clar agraïment a la ciutat”. “Som conscients que demanem molt i creiem que el mínim que podem fer és tornar-ho a la ciutat de la millor manera possible”, assegura Albert Vidal.
