Aturats 40 Maresme, plantar cara a l’atur

El nou col·lectiu promou la plena ocupació entre adults sense feina mitjançant la creació de cooperatives

  • Mireia Biel / Fotos: Arxiu
  • Divendres, 14 Març 2014 00:00

Ciutat 2013, aturats 40 1

Fa anys que el percentatge d’atur no ha fet més que créixer i ha arribat a situar-se en màxims històrics a Espanya, amb el 25% d’aturats que es va registrar el primer trimestre del 2013. Després de 5 anys de crisi s’han perfilat els col·lectius més afectats i entre ells hi ha el dels majors de 40 anys que s’han quedat sense feina i que probablement mai més en tindran. Davant d’aquesta situació, hi ha qui opta per promoure iniciatives ambicioses  que busquen assolir la plena ocupació, com el cas d’Aturats 40.


“L’atur s’ha convertit en un veritable càncer per a la nostra societat”. Així de contundent es mostra el president d’Eurosènior, Josep Aracil. Són impulsors del projecte Aturats 40, que promou la plena ocupació entre majors de 40 anys que s’han quedat sense feina. L’atur, que ha arribat a situar-se al nostre país per sobre del 27%, és la principal preocupació dels ciutadans amb un 81%, tal com ho indicava la mostra del CIS de principis de març. El més dur, tanmateix, és que les previsions en aquest àmbit apunten a la consolidació d’un atur estructural crònic que es situarà entre el 15% i el 18% de la població.

“El sistema genera l’atur”

Combatre l’atur no és fàcil, però un primer pas és diagnosticar-ne les causes per fer-hi front. Per Eurosènior, “la temporalitat i precarietat dels contractes laborals genera una manca d’estabilitat massa gran”. A això, s’hi afegeixen dos arguments més. Segons asseguren, “el creixent augment de la productivitat i el creixement demogràfic de la població fan que cada vegada s’expulsi més gent del mercat de treball”.

Ara bé, el principal problema, per Aracil, prové de l’Administració, ja que, afirma, que “les mesures emprades per fomentar l’ocupació no serveixen”. De fet, entre altres iniciatives, la Reforma Laboral amb què Rajoy va prometre “la creació de nous llocs de treball”, no només no n’ha creat, sinó que dos anys després de la seva entrada en vigor, l’atur ha augmentat. Per aquest motiu, Aracil està convençut que “el poc efecte que tenen aquestes propostes fan que l’opinió generalitzada de la societat les consideri una pèrdua de temps”.

Ciutat, aturats 40 2

Plena ocupació

És per això que des d’Eurosènior confien en l’Autosuficiència Territorial, una fórmula per aconseguir la plena ocupació i deixar de dependre de les lògiques capitalistes. De fet, busquen crear un model de societat “centrat en les persones i no en els diners”, segons Aracil, que sigui capaç, a més a més, de “pal·liar de forma contundent l’atur”. La manera? Promocionar la creació de cooperatives autosuficients i productives. “Si els polítics no són capaços de donar-nos solucions, ha de ser la mateixa societat qui s’organitzi i se’n busqui”, sentencia Aracil.
Segons Aracil, “al Maresme seria ideal que es poguessin crear noves cooperatives autogestionades en l’àmbit industrial per tal de regenerar el sector”. Tanmateix, cal fer-ho des d’un punt de vista diferent i actual: “Hauríem de tornar a posar en funcionament les fàbriques però fent servir els coneixements tècnics més avançats accessibles des d’Internet”. Tot plegat en un context polític i social en què alguns col·lectius advoquen per la reindustrialització de la comarca. Per Aracil, els recursos humans no serien difícils de trobar, ja que “tenim població de més de 40 anys aturada que mai més trobarà feina i un volum de joves molt ben formats que estan condemnats a l’emigració”.

Popular a Espanya
Ja es coneixen algunes experiències pilot que s’han fet arreu d’Espanya i algunes han estat prou fructíferes com per a prendre-les d’exemples. Vilanova i la Geltrú va iniciar aquest projecte el 2011. S’autogestionen i sovint organitzen mercats d’intercanvi mitjançant ‘La Turuta’, una moneda social pròpia que forma part de l’organització de la comunitat en transició. Però no són els únics, ja que es coneixen altres experiències a la Península com ara ‘Sevilla decrece’, ‘Mallorca Desperta’ o ‘Madrid en Transición’ i municipis com Valladolid o Alacant tenen projectes similars.

Ciutat, aturats 40 3

Transition Towns

L’autosuficiència territorial no ve de nou, sinó que ja s’han donat experiències similars a altres llocs del planeta. De fet, al Regne Unit va començar un projecte pioner el 2005, anomenat Transition Towns. El projecte consistia a dotar de control les comunitats per suportar el doble desafiament del canvi climàtic I del pic de producció de petroli. La idea es va escampar ràpidament i el 2008 centenars de pobles i ciutats del Regne Unit, Irlanda, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i Xile eren reconeguts oficialment com a ‘pobles en transició’.  Anys després, es calcula que ja hi ha més de 400 llocs al món amb aquestes característiques.

Primer pas, divulgació

La versió catalana, en aquest cas, és l’Autosuficiència Territorial, que té com a finalitat “crear xarxes socials d’ecosistemes culturals relacionats”, tal com detalla Aracil. Assolir tots els objectius que es plantegen no és gens fàcil. Aracil explica que actualment “ens trobem en la primera fase del projecte, la de divulgació”. És per això que la principal tasca que s’està fent “és enviar cartes a tots els regidors, així com a les entitats culturals de la ciutat per mirar de rebre el seu suport”. Des del col·lectiu, es pretén que sigui l’administració local, com la més propera als ciutadans, la que “vehiculi totes les actuacions realitzades i ofereixi suport a qualsevol proposta ciutadana que busqui la plena ocupació”.  

“Tenim ganes que el projecte qualli a Mataró”, planteja Aracil, i per això buscarem els suports que faci falta per tirar-ho endavant. Tenen previst sol·licitar el suport de la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró i ja han començat a establir contactes amb la Universitat Oberta de Catalunya.

El projecte pretén instal·lar-se a Mataró en els pròxims mesos i consolidar-se com una de les ciutats de la costa de nou industrialitzades. Barcelona té una iniciativa similar en procés de gestació que donaria força als projectes de l’àrea metropolitana.

Ciutat 2013, aturats 40 josep aracil

Consells ciutadans municipals
Crear comunitats que s’autogestionin i que puguin viure pràcticament “al marge de tot, amb moneda fins i tot pròpia” requereix una organització notable. El moviment ‘Aturats 40 Maresme’ pretén que les ciutats que se sumin al projecte creïn un Consell Ciutadà Municipal en el qual “tots els ciutadans interessats puguin conèixer, debatre i resoldre, sobre tots aquells temes comunitaris que, de manera assembleària, els mateixos ciutadans decideixin tractar”. Es vol, però, que sigui un “òrgan no formal i autònom, és a dir, independent de l’Ajuntament”, així com “relacional, apolític i autosuficient”.