El ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro va anunciar el final de la recessió econòmica a mitjans d’octubre. Textualment, va assegurar que “Espanya dirà adéu a la crisi el 2014”. Una afirmació del tot pretensiosa. La recessió potser s’acomiada, però la crisi no marxarà tan fàcilment. Els indicis de creixement en l’àmbit macroeconòmic no tenen efectes immediats en la microeconomia, és a dir, en les famílies. Les que més han patit la crisi també seran les que triguin més temps a superar-la. La recessió se’n va i, tanmateix la crisi es queda.
El Consell de Benestar Social de l’Ajuntament de Mataró –format per 50 entitats - és qui s’encarrega de distribuir les accions que cal dur a terme en l’àmbit de les ajudes socials. Les dades proporcionades des de Serveis Socials expliquen com, des de l’esclat de la crisi econòmica, el nombre de famílies amb problemes econòmics ha augmentat de forma notable. I així ho corroboren també les experiències de les entitats socials que es coordinen amb l’Ajuntament com són Càritas Mataró i la Creu Roja. Quin perfil tenen els afectats? Quines problemàtiques globals s’amaguen darrere les situacions particulars?
Catalunya va registrar una taxa d’atur del 22,84 per cent segons l’Enquesta de Població Activa d’aquest mes d’octubre. Mataró, amb 124.000 habitants, se situa al voltant de la mitjana catalana i l’atur registrat al setembre arribava al 21,76 per cent. Una xifra que s’ha més que duplicat des del 2009, quan la desocupació suposava un percentatge del 9,7 per cent a la ciutat.
La pèrdua de llocs de treball ha implicat una disminució de poder adquisitiu de moltes famílies. Els ingressos han minvat tant en alguns casos, que algunes s’han vist obligades a demanar ajuda. Tot això posa damunt la taula un nou perfil de persones que s’han adreçat a organitzacions socials o a les administracions públiques per tal de posar fre a situacions de veritable ofec econòmic.
El 2010, el puntal
“L’evolució de l’atenció a la ciutadania per part dels Serveis Socials marca un puntal al 2010”, explica Olga Ortiz, regidora de Benestar Social i Família de l’Ajuntament de Mataró. I les xifres donades pel govern així ho indiquen, amb un augment de 3.000 usuaris. Per 15.874 persones que es van atendre el 2009, només un any després Serveis Socials va proporcionar ajuda a 18.293 persones, dada que s’ha mantingut fins al setembre del 2013, quan ja se n’han atès 17.000.
Canvi de perfil
L’augment de sol·licitants coincideix amb la dinàmica social de descens de l’ocupació. El perfil del beneficiari abans de la crisi corresponia al d’un estranger o al de famílies amb molt pocs recursos. Els immigrants, ara, són minoria, ja que suposen el 34 per cent de les atencions que realitza Serveis Socials, en contra del 66 per cent de nacionals que reclamen assistència. Antoni Vilà, President de Càritas a Mataró, corrobora aquestes dades, ja que un 70 per cent de les famílies a qui s’ha ajudat són “de casa nostra, contràriament al que es creu”.
Segons Ortiz, “a mesura que els membres de la unitat familiar perden la feina, això fa que no puguin fer front ni a l’alimentació ni a l’allotjament”, atès que “han perdut la seva capacitat econòmica”. De fet, un 35,23% de les persones que van a Serveis Socials ho fan perquè no tenen ingressos, els que tenen són insuficients o tenen deutes. Són famílies que “fins abans de la crisi vivien amb uns certs recursos i s’havien pogut muntar una vida digna”, segons Vilà.
En el mateix sentit, les dades facilitades per la Creu Roja Mataró indiquen que actualment es reparteixen aliments a un centenar de famílies diferents setmanalment, unes 1.200 al cap del trimestre. En el decurs del 2013 ja hi ha hagut més de 3.000 famílies beneficiàries de l’ajuda de la Creu Roja, més del doble que en tot l’any passat. Una situació que es repeteix a Càritas, tal com especifica Vilà: “en el transcurs del 2012 vam fer 3.500 entrevistes i superarem els 200.000 quilos d’aliments a repartir durant el 2013”.
Una bona formació, la gran mancança
Un gruix molt important de les persones amb problemàtiques econòmiques tenen un nivell de formació baix o molt baix i així ho confirma Ortiz, qui constata que “molts a qui ara proporcionem ajuda, van perdre la feina i no poden accedir a un mercat laboral competitiu perquè tenen molt poca formació”. Un perfil que encaixa parcialment amb els milers de treballadors amb estudis limitats que van entrar al mercat de la construcció durant el boom immobiliari i que ara s’han quedat a l’atur. Per tot plegat, Ortiz conclou que “si un missatge ha de quedar clar als joves, és que no deixin d’estudiar, perquè amb la crisi ha quedat demostrat que qui més la pateix són aquells que tenien poca formació”.
Atenció més específica
Per donar sortida a totes les mancances, les accions han hagut de concretar-se cada vegada més. Ortiz destaca que “estem treballant des que vam entrar al govern el 2011 i l’ajuda social és una prioritat”. La partida del pressupost vigent, el del 2012, és més d’un 1 per cent a l’anterior, el que suposen uns sis milions d’euros. Però Ortiz assegura que “si cal destinar-hi més recursos de cara al 2014, ho estudiarem”.
El govern local ha engegat una sèrie de polítiques públiques directes amb l’objectiu “d’evitar que el nombre d’afectats creixi i ajudar a les persones a emprendre, a buscar feina i a formar-se”. L’adhesió al Protocol de Desnonaments i la posada en marxa de la comissió especial, la creació del Reglament Prestacions Econòmiques d’Urgència Social o el Fons Social per compensar el rebut de l’aigua són exemples d’accions a curt termini. Tanmateix, cal complir uns requisits per rebre-les, igual que amb altres ajudes públiques com el subsidi d’atur.
Vilà, en aquest sentit, posa èmfasi en el fet que “cada vegada són més els que ja no poden seguir cobrant de l’administració perquè se’ls acaba el termini” i es pregunten “ara què faig? Perquè no han trobat feina i no tenen res”. Des de Càritas se’ls proporciona tota l’ajuda que és possible. Vilà afirma que “estem treballant al límit, gairebé desbordats”, però que “per sort, la gent també està sent més solidària que mai”.
Col·lectius vulnerables
Les dificultats econòmiques i la manca d’habitatge són els problemes més destacats. Però és evident que la crisi ha afectat també, els col·lectius més dèbils que, de fet, “els ha castigat molt”, segons Ortiz. Un 30,53% de les persones ateses a Serveis Socials pateixen una malaltia física o psíquica, tenen manca d’autonomia i dificultats per introduir-se al món laboral, explica la regidora. La infància, la gent gran i els discapacitats, doncs, són un col·lectiu al que cal protegir.
Segons dades proporcionades per Creu Roja Mataró, el quart estudi de l’observatori de vulnerabilitat d’aquesta entitat, publicat el gener de 2013, dedicat a l’impacte de la crisi en la infància i l’entorn escolar, posava de manifest que “un 48 per cent de les famílies ateses per la institució tenien ingressos inferiors als 550 euros al mes i que un 11% no tenien cap tipus d’ingrés”. Pel que fa als infants atesos per la Creu Roja, aquests “es troben sota el llindar de la pobresa o en situació de pobresa molt alta”.
Amb la col·laboració de l’Ajuntament, Creu Roja va engegar el projecte ‘El Casalet’, l’agost del 2013, pel qual va “garantir dos àpats diaris a 30 nens i nenes, activitats lúdiques i educatives per donar resposta a la situació d’algunes famílies que no tenien cap altra possibilitat durant el mes d’agost”.
2014, un any crític
Davant d’aquest escenari i malgrat que “és molt complicat fer una previsió concreta”, tal com assegura Ortiz, els indicadors de la Creu Roja i Càritas auguren un 2014 molt dur. La Creu Roja preveu que s’atendran encara més famílies que actualment i Càritas comptabilitza que es necessitaran 50.000 quilos més d’aliments per repartir. I és que segons Vilà, “cada vegada són més els que ja no tenen ingressos fixos perquè se’ls ha acabat el període de subsidi d’atur o bé han hagut de deixar de cobrar ajudes públiques”. Però més enllà de les ajudes que es puguin rebre i de les dades que les administracions puguin donar, la majoria de la població té un únic desig: poder tornar a treballar.
Tercer Sector + Ajuntament = una relació indispensable
La regidora Ortiz remarca la tasca indispensable que realitzen les entitats socials del Tercer Sector a través del Consell de Benestar Social: “són els nostres ulls i les nostres orelles”. La relació és satisfactòria, almenys així ho remarquen des de Càritas, i el consistori té la voluntat d’estrènyer la coordinació perquè “estem al seu servei”, afirma Ortiz. Exemples d’aquesta feina conjunta en són dos projectes en fase iniciàtica com el Consell d’Infants i el Supermercat Solidari, una iniciativa que vol “treballar per l’equitat i la correcta conservació i emmagatzematge dels productes”.
