Del ‘Mataró, ciutat mediterrània’ al ‘Mataró, ciutat universitària’. És cert que el TecnoCampus ha donat un impuls a la ciutat i l’ha convertit en un pol universitari destacat de l’àrea metropolitana de Barcelona. Tanmateix, la capital del Maresme és també rellevant per l’oferta de cicles formatius que té. Repartits en àrees temàtiques, cinc instituts públics i dues escoles concertades conformen el mapa de la formació professional. Ara el repte és revaloritzar aquests estudis i una eina per fer-ho és la formació professional dual. Però el procés és complex i costós.
Mataró té una taxa d’atur del 21,8 per cent, el que suposa que 14.324 persones no tenen feina. Les estadístiques i els experts han demostrat que el sector juvenil, és a dir la població d’entre 16 i 24 anys, és un dels col·lectius més castigats per la crisi quant a inserció laboral. Amb la voluntat d’arrelar la recuperació econòmica, el sistema de formació dual s’està implantant a Catalunya, per facilitar, en part i a llarg termini, l’entrada de molts joves al mercat de treball.
A Mataró, només l’institut públic Thos i Codina, s’ha embarcat en el projecte de l’FP Dual en un dels cicles que ofereix: el de grau mitjà de comerç. L’any passat, una desena d’alumnes ja van fer-ho. I enguany, n’hi haurà més. El centre educatiu ha establert convenis amb Media Markt, Unió de Botiguers, Office Mataró i l’Associació de Comerciants del Nou Centre de Mataró i “totes les experiències han estat positives”, assegura Joan Ganissans, director del Thos i Codina.
“Inicien el curs normalment, fins que s’incorporen a les empreses en la modalitat de formació en pràctiques i, posteriorment, amb el contracte-beca de 40 hores setmanals – amb una remuneració d’uns 500 euros al mes - fins el mes de juliol”. Amb aquest contracte-beca, els alumnes estudien al centre fins dijous i aquell mateix dia a la tarda, el divendres i el dissabte a la tarda ja van a l’empresa en qüestió. Igualment, els estudiants ja fan pràctiques durant la campanya de Nadal per establir un primer contacte amb l’establiment.
Formació a mida
Ganissans concreta que “amb el sistema dual recuperem la figura de l’aprenent, alhora que escurcem ponts amb les empreses”. I en aquest sentit, afegeix, “podem adaptar els currículums educatius a les necessitats específiques de les empreses”. Mitjançant un contracte-beca, les empreses integren alguns alumnes, els formen i treballen amb ells. El handicap més gran és que “són elles les que han d’assumir el cost del contracte-beca que s’estableix”, explica Ganissans, “i hi ha molts comerços i petites empreses que no tenen capacitat per assumir el cost addicional que això suposa”. De totes maneres, el director del Thos i Codina confirma que “mirarem d’ampliar-ho als cicles d’administració i informàtica per iniciar noves experiències”.
La mateixa intenció té l’institut públic Miquel Biada, un dels més importants de la ciutat quant a oferta de cicles formatius – catorze, en total. Amb una xifra d’alumnat d’FP que assoleix els 650 estudiants, busquen iniciar la formació professional dual en els cicles industrials. Fàtima Prat, directora del centre, afirma que “estem començant a parlar amb empreses per iniciar el projecte de cara al curs 2014-2015”.
Implicació real
Prat considera que “l’FP té futur en un escenari combinat, amb una dimensió nova”. Així, matisa que “perquè tingui qualitat, la formació professional ha d’estar en consonància amb el teixit empresarial”. Tot i així, Ganissans està convençut que “la gent amb formació dual pot tenir més facilitat a l’hora d’entrar al mercat laboral a llarg termini”. Prat, en la mateixa direcció, matisa que “pot ser un element d’ajuda, però actualment el teixit del país no té capacitat per fer una revolució d’aquest tipus”.
Alemanya ha acabat amb l’estigma negatiu de la FP
Un projecte incipient
El Reial Decret 1529/2012 del 8 de novembre referent a aprenentatge i formació estableix les bases de la formació dual en un règim d’alternança entre el centre educatiu i l’empresa. A llarg departament, des del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya es pretén que només un 25 per cent de l’alumnat de formació professional entri en aquest circuit. El curs 2013-2014 ja ha acollit 1.800 alumnes en la fórmula dual. Però Catalunya necessitaria 20.000 empreses, segons el Consell General de Càmeres, per implantar-la satisfactòriament.
És viable? Des de la Direcció d’Ensenyament de Mataró asseguren que aquest és un “projecte incipient que costarà molt assentar”. “Sobre el paper està molt bé”, diuen, però “des dels centres es veu amb molta prudència i a les empreses els costa molt assumir aquest compromís”. I és que, segons detallen, “ni hi ha tradició ni estem en un context econòmic que pugui ajudar a tirar-ho endavant”. A banda, l’entorn empresarial tampoc és del tot favorable. Mataró i El Maresme té una economia basada, principalment, en petites i mitjanes empreses, mentre que “qui té els recursos per formar part de la formació dual són les grans empreses”.
Alemanya, el referent
Alemanya i altres països del centre i el nord d’Europa com Àustria, Suïssa i Dinamarca, són pioners en la implantació d’un sistema dual. No podem oblidar, tanmateix, que les realitats dels dos sistemes són molt diferents. Les empreses alemanyes realitzen una inversió anual de prop de 30.000 milions d’euros, uns 18.000 euros per aprenent, segons dicta la llei que regula l’FP Dual. Quina inversió estarien disposades a fer les empreses catalanes o espanyoles?
El Consell Català de Formació Professional s’ha emmirallat en aquests casos d’èxit. Segons el Consell, “Alemanya ha acabat amb l’estigma negatiu de la FP en relació amb l’ensenyament universitari”, a més a més de “consolidar-la com un pilar fonamental per equilibrar el mercat laboral”. Equiparar les dues vessants d’educació superior és un repte, així com també ho serà implantar la formació professional dual. Precisament, el President del Consell Català de Formació Professional, Xavier Casares, considera que “el repte real és la decisió de les empreses d’adoptar la formació dual com una fórmula ideal de selecció i formació a mida en l’àmbit dels recursos humans”. Casares es mostra optimista: “el repte és possible i, a més a més, socialment i econòmicament necessari pels joves i les empreses del nostre país”.
Què és la FP Dual?
Segons la Generalitat de Catalunya, la formació professional dual busca augmentar i fer palesa la col·laboració entre els centres educatius i les empreses. Ambdues bandes imparteixen continguts formatius, oferint així uns estudis complets amb teoria i pràctiques remunerades. Així, els alumnes es formen en entorns laborals reals i, a llarg termini, aquesta podria ser una fórmula de facilitar l’entrada al mercat laboral als més joves. Alhora, la FP dual intenta assegurar la competitivitat entre empreses i cobrir les necessitats específiques que puguin tenir. La formació s’aproxima a l’àmbit laboral en un model que busca ser efectiu.
A nivell de Catalunya, el Departament d’Educació vol que el repartiment d’estudiants entre el batxillerat i la FP arribi a la mitjana europea, d’aproximadament 50 per cent en cada branca, i per això, fa una nova aposta per la Formació Professional Dual, la modalitat que permet a l’alumne seguir l’aprenentatge en un centre educatiu, i un mínim del 33 per cent passar-lo en un entorn laboral. El nombre de places ofertes per seguir aquest pla d’estudis s’ha triplicat en dos anys. Per la Consellera Irene Rigau, l’important no són tant les places sinó que els joves es puguin formar per millorar la seva ‘’ocupabilitat’’, ja que considera que l’empresa pot programar llocs en funció de la potencialitat dels joves i diversificar la seva pròpia oferta per aprofitar la ‘’nova riquesa dels joves’’
