Bassirou Balde, noves oportunitats

La vida d’en Bassirou Balde és una d’aquelles històries de les quals es podria escriure un llibre. Nascut al Senegal, va ser criat pels seus avis perquè era el primer fill i la tradició de la seva cultura diu que són els avis qui s’han d’ocupar dels primers fills. Amb una infància dura i envoltada de pobresa, en Bassirou va haver de treballar moltes hores al camp, sense aigua potable i amb molt pocs aliments per menjar.

Aquesta infantesa el va fer “madurar molt aviat” i, com que no estava a gust amb aquesta vida, va decidir marxar del Senegal caminant fins a Gàmbia quan tenia només 9 anys. Va malviure al carrer a la capital del Senegal durant alguns anys: “portava el cistell de la compra dels que compraven al mercat i així em donaven propina per sobreviure”, explica. Si no, anava a un restaurant per a menjar-se “les sobres que llençaven els clients”, confessa. Va ser en el mercat de la capital on va conèixer una família francesa que el van començar a ajudar donant-li menjar per passar la setmana. Un temps després, el van matricular a una escola i van cercar els seus pares per demanar-los permís i emportar-se’l a França, fet que li va brindar una oportunitat de futur inimaginable.

Uns anys més tard, després que el criessin com a un fill, va optar per tornar a l’Àfrica perquè volia treballar i “deixar de ser una càrrega”. Les coses, però, no li van anar bé i va tornar a viure durant tres anys al carrer. Va començar a netejar cases de persones riques a diversos indrets fins que va conèixer al director general d’una companyia aèria, el qual li va presentar l’ambaixador de Jordània a Trípoli. Amb la simpatia que el caracteritza i un sentit de l’humor agradable, va tenir una nova oportunitat: l’ambaixador el va contractar per ser el seu majordom particular.

L’arribada a Mataró
L'any 1994 va tornar a França i va conèixer a un mataroní, el qual el va portar a la ciutat. Va treballar al camp recollint pinyes i després recollint patates prop de la Riera de Sant Simó però es guanyava molt malament la vida. Una nova oportunitat li va permetre fer negocis a Mataró. Gràcies als diners obtinguts, ja fa 17 anys que es va obrir una “botiga de mobles colonials”, la qual encara dirigeix i que es troba al carrer Tetuan.

APUNTS
Defineix-te: alegre i extravertit
Una pel·lícula: sempre m’han agradat les de Bollywood
Un somni: que tots visquem en harmonia i que les races no existeixin perquè tots som iguals
Un repte: ajudar al meu poble enviant-los una ambulància perquè no tenen accés a cap hospital
Un viatge: els anys que vaig viure a Trípoli
Un referent: Nelson Mandela