En Miquel Biarnés, durant l'entrevista
En Miquel té clar que “sense la música no estaria viu”. Es desperta amb música, estudia música, desconnecta escoltant música i s’adorm amb més música. Procedent del sud, concretament d’Ascó, i amb un accent indestriable de la seva terra natal, Miquel Biarnés ja fa dos anys que viu a Mataró.
Tot i que admet que no li ha agradat mai estudiar, va entrar a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) per estudiar bateria moderna, fet que va viure com tot un repte. Ara fa només un mes que va acabar la seva formació amb un gran concert de final de grau a la Sala Clap que comptava amb un repertori propi fet per a l’ocasió. “Era com l’examen final que et fan a l’escola”, explica, que normalment es fa a una de les sales petites de l’auditori de Barcelona. En el seu cas, però, va decidir fer-ho a Mataró “perquè la meva gent ho tingués fàcil per venir”.
Pretén seguir treballant a l’Escola Municipal de Música de Mataró i seguir la gira amb Oques Grasses, on toca el trombó. En Miquel va ser la darrera incorporació del grup i confessa que entrar-hi va ser un cúmul de casualitats. “No havia escoltat mai gaire música catalana”, explica, però quan va descobrir el disc d'Oques Grasses va estar hores escoltant-lo.
“Era un àlbum fresc, senzill i de veritat” i quan li van proposar tocar en una batucada amb ells, no va tenir cap dubte en fer-ho. El dia de l’assaig van poder veure com cantaven en directe algunes de les seves cançons i, entre broma i broma, en Miquel va cantar un fragment de ‘Senzilla’ amb ells. En acabar, recorda que li van dir: ‘tu has de venir amb nosaltres’. Com que ells ja tenien un bateria al grup, en Miquel va treure la pols al trombó que tocava quan era petit i va entrar a completar la secció de vents.
APUNTS
Defineix-te: alegre, compromès i despistat
Una pel·lícula: ‘Siete almas', de Gabriele Muccino
Un viatge: A New Orleans
Un repte: tocar el piano
Un somni: que tots poguéssim viure tranquils i sense preocupacions
