Una petita sala de casa seva de tota la vida és el taller de Josep Domínguez, un dels pocs sastres en actiu que queden a la ciutat. Entrar-hi és com reviure la història d’aquells artesans que han exercit en oficis avui gairebé oblidats, però que miren de persistir mantenint l’ofici, en aquest cas, pacient i estressant a la vegada, meticulós i precís en cada una de les passades.
Domínguez estudiava a Santa Anna quan amb els pares va visitar uns grans magatzems que hi havia a prop de l’escola, els Almacenes Americanos, per comprar-hi els seus “primers pantalons llargs”. Va ser llavors quan l’amo i el sastre dels magatzems li van proposar d’incorporar-se a l’equip, una decisió aleshores fàcil per a ell perquè “el que volia era deixar d’estudiar!”.
Així, gairebé per casualitat, el desembre del 1953 va començar com a aprenent de sastre amb només 14 anys i d’aleshores ençà, Domínguez ha posat fil i agulla a desenes de peces de roba. Primer en establiments i després pel seu compte amb la seva dona, qui ha treballat les peces femenines.
La singularitat del seu ofici, a més a més, rau en que les peces es creen des de zero, tal com ell explica: "Mai he treballat amb patrons, sinó que he creat les peces, amb la mateixa roba i confeccionant tots els detalls”.
"Són molts punts i moltes hores". Primer es tria la mostra, després s'ha de tallar la peça i fer la primera prova, després cal incorporar les entreteles, fer les butxaques, col·locar els forros i deixar la peça sense mànigues ni coll per fer la segona prova. I aleshores, incorporar-hi el coll i les mànigues i els darrers detalls.
I durant molts anys, moltíssims encàrrecs de gent que “es feia els vestits a mida, que es feia les proves que calia i que lluïa peces úniques”.
“No hi ha ningú avui que es faci un vestit a mida, els sastres avui arreglem peces de roba"
APUNTS
Defineix-te: Amable i tranquil
Una pel·lícula: 'El halcón y la flecha' de J.Torneur
Un racó: Tossa de Mar
Un referent: Kubala i Johan Cruyff
Una roba: Alpaca
Un somni: Fer un viatge als Països Baixos
