Núria Fraile, un món de contrastos

Ha estat infermera voluntària a Kitale, Kènia

  • Mireia Biel // Foto: cedida
  • Dijous, 17 Març 2016 00:00

Perfils 2014/2015, perfils - Nuria Fraile

Un podria passar hores escoltant-la. Núria Fraile va emigrar, primer a Austràlia i ara a Anglaterra. I entremig, va decidir conèixer de primera mà què amaga l’Àfrica a través de la seva professió: la infermeria.

El gener del 2014 va decidir emprendre el seu gran somni: trepitjar per primer cop l’Àfrica per fer-hi un voluntariat. “Sentia que era el moment per trobar a la Núria infermera, la persona a qui li agradava el contacte amb les persones”. Kitale, una petita regió de Kènia, va ser el destí escollit per aquella jove de 23 anys.

Fraile va fer una estada voluntària en un hospital de la regió de Kitale. “Els guants s’acaben, no hi ha aigua neta, si no hi ha material per curar una ferida, no passa res”, afirma, per continuar explicant que “els adults comparteixen llit” i que les sales pediàtriques acullen 4 vegades més nens dels que hi hauria d'haver”. Ha vist “quatre dones a punt de donar a llum en un mateix matalàs, mortuoris sense privacitat i autòpsies a l’aire lliure que han acabat amb un cos cobert de mosques”. A pesar de tot, “ha estat una experiència preciosa perquè, sí, seguim salvant vides”.

Ni una apendicitis, un episodi de malària, un altre de febre tifoidea i una mala infecció en un peu la van fer desistir de tornar al país aquest passat mes de gener. “Vaig acumular 96kg d’equipatge, 70 dels quals eren roba i peluixos per a la gent de Kènia”, explica. I allà hi va retrobar la mateixa gent. “Recordaven el meu nom!”, exclama. Va passar tres setmanes en un orfenat encara en construcció i va reunir més de 65 nens, a qui va “rentar la cara, vestir, i deixar jugar amb trencaclosques i  joguines i sobretot, compartir molts somriures”. “Mai oblidaré la sensació de pujar a la moto i tenir 50 nens corrent darrere cridant el meu nom. És una sensació indescriptible i incomparable”.

“La felicitat no és material i mai he vist tants somriures com a l'Àfrica"

El retorn
Cada cop que trepitja l’Àfrica, sap que hi tornarà. Ho diuen els seus ulls, que s’omplen de màgia en parlar de Kènia: "S'ha convertit en la meva segona llar". “Em costa explicar com et sents allà”, afirma, però reconeix que l’experiència l’ha canviada i que, sens dubte, “la felicitat és tot menys material perquè mai he vist més somriures que a l’Àfrica".

APUNTS
Defineix-te: Espontània i entregada
Un llibre: 'The Secret' de Rhonda Byrne
Una pel·lícula: 'Erin Brockovich' d'Steven Soderbergh
Un viatge: Austràlia
Un referent: La família Zapp
Un somni: Fer néixer un projecte de voluntariat a Kènia