Sílvia Serra, protegir animals

En Jeffry és un gos juganer, escorredís i a qui li agrada molt que el toquin, el mimin i l’acariciïn. Es passa l’entrevista jugant amb la Sílvia Serra, presidenta de la Societat Protectora d’Animals de Mataró i la llepa, la mira i li reclama la seva atenció.
En Jeffry és una de les prop de 150 raons per la que Serra dedica la seva vida a la protecció del que diuen que és el millor amic de l’home. Sílvia Serra es va enamorar dels animals ja des de ben petita: “Sempre he tingut sensibilitat per a cuidar-los i estimar-los”. Avui, fa 16 anys que és presidenta de la Societat Protectora d’Animals de Mataró (spAm), malgrat que la història va començar molt abans. “Vaig fer-me’n voluntària i venia a ajudar i a passejar gossos sempre que podia”, recorda Serra, que anys després va convertir-se en la presidenta de l’entitat, precisament per la seva implicació.

La Societat Protectora d’Animals gestiona dos centres d’acollida a Mataró. “Nosaltres entenem que han d’existir i de vegades som la solució a moltes problemàtiques familiars, però no respectem que la gent es pensi que això és una deixalleria”, concreta Serra. I és que, segons ella, “la ciutadania hauria de pensar-se dues o més vegades quan vulguin tenir un gos com a animal de companyia”.

“Els animals són éssers vius i tenen unes necessitats”, remarca. Els gossos, igual que els gats i les fures, són animals de companyia que conviuen molt directament amb les persones i que han acabat tenint un vincle molt estret i una dependència molt alta”. És per això que cal que siguem conscients que abandonar-los no pot ser la situació. Per a Serra, de fet, “això hauria de ser un delicte”.

Al refugi de Cal Pilé de Mataró hi viuen actualment 70 gossos, la majoria dels quals han estat abandonats. Un 30% d’aquests gossos són de difícil adopció i probablement viuran molts anys en aquests centres. “Els centres d’acollida són un termòmetre de com està i com és la societat. Darrere de cada abandonament hi ha una problemàtica familiar, una manca de necessitats que no estan cobertes per la nostra ciutadania”.

“Ha augmentat la consciència de l’adopció, però la gent
segueix abandonant”

Una necessitat
Una de les majors necessitats que té avui l’spAm és l’adopció. “Quan els gossos no són de raça, costa molt que algú els adopti perquè la societat, fins i tot en aquest camp, és classista”, assegura. Malgrat que el nombre d’abandonaments no ha disminuït, sí que, segons Serra, “ha augmentat la consciència de l’adopció”. En Jeffry, com tants altres gossos, busquen una família que els aculli, i tot i que poden tenir caràcters particulars, “són gossos que no estan malalts ni tenen problemes”. Per tal que l’adopció penetri en la societat, com ja ho està en la població més jove, “cal que ens apropem a la ciutadania perquè coneguin la tasca que fem i les opcions que hi ha” i aconseguir així que “els centres segueixin una política proteccionista allunyada dels sacrificis i l’eutanàsia”.

APUNTS

Defineix-te
Optimista, oberta i tossuda.

Un referent
Félix Rodríguez de la Fuente.

Un llibre
‘El petit príncep’ d’Antoine Sant-Exupéry.

Una pel·lícula
‘Siempre a tu lado, Hachiko’ de L.Hallström

Un viatge
El Cap de Creus.

Un repte
No tornar a veure l’eutanàsia ni el sacrifici als centres d’acollida.